tag:blogger.com,1999:blog-53377397064377939642024-03-13T17:49:16.497+01:00Jo, Annota MartorellUnknownnoreply@blogger.comBlogger73125tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-29947018463911104712009-06-13T21:09:00.003+02:002009-06-13T21:30:44.317+02:00Conversa.En les vacances de Pasqua vaig rebre la visita de dos amigues barcelonines.<br />A continuació vos reproduïsc una xicoteta conversa, que em va sorprendre -si més no-mentre esperàvem el metro, demane disculpes -de bestreta- per la pèssima adaptació.<br /><br />- Aquí, al País Valencià, els accents de l'a són com en castellà, cap allà (indicant a la dreta)?<br />- Ací? No, com <em>vosatros</em>, cap allà (indicant a l'esquerra), per? Torna-li la trompa el xic! Som la mateixa llengua, els accents i tot és igual!<br />- Ah, val. No, si ja, però com hi ha tants llocs on està al contrari...<br />- Aah! Ja, això és perquè qui fa els cartells no sap escriure...Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-28908086224433183882009-05-20T17:08:00.002+02:002009-05-20T17:13:07.726+02:00Carta a Font de MoraSenyor Conseller d’Educació, sóc una assídua usuària dels noticiaris web per la seua pluralitat, i he notat que l’epicentre de les notícies esdevingudes en els darrers temps s’ha desplaçat, de soca-rel, a la qüestió lingüística que, conseqüentment, m’ha despertat certa estranyesa: el govern de què n’és membre i alguna gent de la seua militància amb càrrecs públics estan proliferant contínuament vexacions lingüístiques- ai las!- envers la comunitat valencianoparlant, molts de la qual usen esta llengua amb exclusivitat.<br /><br />“<em>D'acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l'actualitat […], la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals</em>)".<br /><br />Estes línies valen de començament per al "<em>Dictamen sobre els principis i els criteris per a la defensa i la denominació del valencià",</em> que va aprovar el 9 de febrer de 2005 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, com bé sap, l'ens normatiu del valencià segons el nostre Estatut, creat l’any 2001 mentre manaven vostés. Tot i això, el seu partit (com a Govern i a títol personal) continua desobeint els dictàmens de les universitats (<em>eppur si muove</em>!, va dir Galileu Galilei en ser jutjat per la Inquisició), de la pròpia AVL, així com les 19 sentències judicials que establixen que valencià i català són dues denominacions aptes per a designar la llengua que empra una gran quantitat dels nostres ciutadans.<br />Amb tot, és públic que la Generalitat Valenciana finança institucions com la RACV, que promouen una normativa lingüística contrària a la Llei de Creació de l'AVL, i que el DOCV publica en la seua versió en valencià barbaritats lingüístiques com castellanismes, perífrasis, construccions verbals i calcs sintàctics aliens a la nostra llengua. Accentuant així el secessionisme que beu en personatges com el president de la Diputació de València, el senyor Rus, amb els seus insults i apel·lacions a rematar els professors que fan servir els mots aleshores o gairebé, acceptats- paradoxalment- per l’AVL que tots i totes financem i que, a més, suposa una discriminació de caire lingüístic que prohibix tant el nostre Estatut com la Constitució espanyola. També censuren unes jornades tan lloables per a la defensa del valencià com les Trobades d'Escola Valenciana, a les quals no només donen l'esquena, sinó que fins i tot posen entrebancs per a la seua realització. I per si això era poc, vosté ha iniciat un procés d’anulació del dret a decidir com estudiar, compel·lint a rebre l’ensenyança en castellà a més de 50.000 xiquets en centres de primària, secundària i també batxillerat, el darrer cas, l'IES Verge del Remei d'Alacant sortejant també, articles de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.<br /><br />Caldria tindre present l'article 404 del Codi Penal, regula la prevaricació dels funcionaris públics i assenyala literalment que "<em>a l'autoritat o funcionari públic que, sabent-ne la injustícia, dicte una resolució arbitrària en un assumpte administratiu, se'l castigarà amb la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un temps de set a deu anys</em>". Potser, algun dia, els seus amics dirigents facen cua davant els jutjats per prevaricació lingüística.<br /><br />El 9 d’octubre de fa 770 anys Jaume I va entrar triomfalment a la ciutat de València amb les conseqüències que any rere any commemorem. El rei conqueridor ens va donar honor internacional, unes lleis pròpies i allò més usual: una llengua. Cada Diada els valencians acudixen a la cita amb el sentiment valencià recorrent el centre del cap i casal fins arribar a la seua estàtua eqüestre en la plaça del seu descendent més il·lustre, Alfons el Magnànim, per a posar-hi flors oferides pels valencians representats pel Molt Honorable i per la representant dels valentins, l’Excelentíssima.<br /><br />Poc a poc han anat privant-nos del més important per a la formalització de la llengua que fem servir per a parlar amb la nostra família i veïns no cedint espais públics per a fer concerts de música en valencià i no donant-nos el dret a decidir com volem que s’escriga el nostre futur- ni molt menys, el de la nostra descendència- i, conseqüentment, obligant a precipitar-nos a un abisme que fa molts anys que sortegem. El seu interés és superar el bilingüisme per a instal·lar-nos una progressiva homogeneïtzació del castellà sense que en puguem fer res.<br />Per este motiu, per la defensa de la nostra llengua i cultura: allò més preuat de què disposem, es va presentar, fa cosa de dos mesos, una PNL (proposició no de llei) que hauria d’haver-se aprovat per unanimitat, però que al remat va suposar el rebuig del seu grup parlamentari.<br /><br />Cal afegir-hi que l’ajuntament gandià considera que la música en valencià és d’inferior qualitat a la feta en castellà. M’atreviria a preguntar si parlem de llengües o de música i qüestionar si alguna cosa té a vore el Consell, donat que és competència de vostés. Potser fer ús del valencià i promocionar-lo com cal seria una bona mesura. M’agradaria saber que es fa i que, realment, no és així. Sóc realista i sé que això mai no arribarà a materialitzar-se.<br /><br />Perquè açò no passara amb la llengua que ell mateix es va encarregar d’expandir: primer a Mallorca i més tard a València, Jaume I va disposar que tota la documentació del Regne de València fóra redactada en valencià i no en llatí amb la creació de la Cancelleria Reial. Totes les institucions utilitzaven un mateix model de valencià. Tasca, a grans trets, de l’AVL.<br /><br />Jaume I haguera votat a favor de la proposició. Però això sembla no interessar-los ara, atés que tot pareix que només són “valencians” <em>un dia a l’any</em>.<br /> Senyor Font de Mora, de valencians al món en fan falta, ajude’ns a accentuar esta dependència no posant en venda les nostres senyes d’identitat, el nostre passat, present i futur.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-83347769366621171532009-04-14T09:55:00.001+02:002009-04-14T09:58:21.506+02:00Ens ha tocat la loteria!-Ens ha tocat la loteria.<br /><br />Recorde amb molta estima estes paraules, esta metàfora, pronunciades per ma tia la vesprada del 29 de març. Les recorde tots els dies.<br />He tardat cert temps en esbossar estes lletres, segurament per prudència, però ara amb la confiança que dóna vore passar el temps, és el moment de deixar-ne constància.<br /><br />La plujosa nit del 28 de març vam rebre una cridada a casa, hi érem tots: el temps no convidava a fer altra cosa i el dia havia sigut ben mogut. Els meus pares eren a baix veient la tele i jo a dalt fent el mateix.<br />No sent ni les 22,30 ma mare va vindre a avisar-me, amb la seua actitud de capçalera: la tranquil·litat, que havien telefonat des de l’Hospital General d’Alacant al·legant que hi havia un rinyó compatible amb ella, almenys en primera instància.<br />Inconscientment ens vam vore fent una maleta plena, sobre tot, d’una esperança i il·lusió que ultrapassaven els límits de la banalitat àmpliament.<br />Una vegada fetes, i superades, les proves que restaven per determinar que era un rinyó adequat, la van hospitalitzar. L’operació seria el matí del dia següent, diumenge 29 a les 11 del matí alacantí.<br /><br />Fa dos anys el nostre metge de capçalera va descobrir que alguna cosa als rinyons no funcionava com calia i que caldria un transplantament. Després de dues operacions per disposar allò que calia per a la diàlisi, primer d’un tipus després de l’altre per acabar fent servir el primer, va ser el juliol de l’any passat quan la van posar en llista d’espera, després d’esperar un temps donat que les màquines no funcionaven com calia. El temps continuava corrent. Durant estos dos anys i mig ha mantingut una actitud brutalment feliç i incansable i mai no ha volgut que ningú no patira per ella in tan sols per pur tràmit. Res no es feia evident.<br /><br />Casualment eixa setmana estava especialment feliç i <em>sana</em>, donat que no patia cap malaltia de caire inferior. Era, doncs, el millor moment.<br /><br />Després de l’operació va haver d’estar un temps lògic que es va vore reduït per la ràpida recuperació a més, tot anava millor del que s’esperava: a l’endemà ja parlava, dos dies després ja s’alçava i menjava i tres ja podia telefonar. L’operació també va ser mítica, en paraules mèdiques:“ <em>ha estat una operació molt bona, de les millors, sense cap tipus de complicació</em>”. Sis dies més tard tornàvem, tots tres, a casa.<br /><br />Ara només cal esperar amb més esperança i ànims que este camí cap a la qualitat de vida seguisca tan ràpid i eficaç com fins el moment.<br /><br />Uns dies abans de la seua tornada, estant en la seua habitació acabant-ho d’enllestir tot per a la seua arribada, vaig vore el que fa servir per a la diàlisi, l’aparell que cada dia li encenc per fer-se-la i a sobre, la bossa amb el líquid, tot preparat per a la propera diàlisi. Instantàniament vaig somriure, alhora plorar, pensant que no li caldria més mai una diàlisi.<br /><br />Des d’esta combinació de lletres hui especialment emotives, volia donar gràcies pel recolzament gratuït i continu que m’heu oferit.<br /><br />Ma casa des de fa uns dies és ocupada aclaparadorament per un ens invasor, felicitat li diuen. Ens ha tocat la loteria.<br /><br />Rebeu un incansable GRÀCIES!Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-22310990246054006072009-03-22T11:07:00.000+01:002009-03-22T11:08:02.399+01:00Fallers, FallesL’oratge dels primers dies postFalles ens fa detindre’ns obligatòriament en la reflexió del que han sigut les Falles del 09. L’eufòria fallera ha acabat després de prop d’un mes d’activisme al Cap- i- Casal i les nostres Oliva, Tavernes i Gandia, entre d’altres. Les ciutats, ara sí, es detenen per tornar a ser el que era. Es denota un cert grau de tristesa si es contraposa amb els dies anteriors on era impossible no contagiar-se de l’alegria inundant de les ciutats del centre del País. Els operaris amb el seu treball diürn i nocturn fan que tot torne a la normalitat el més prompte possible, fent un impàs en la melangia de locals i forasters. Només en queda l’empremta dels visitants i els preus abusius d’alguns comerços. Sí, les Falles han estat una evident empenta anticrisi a què s’han sumat els ja quotidians preus desmesurats per vore les falles més cares amb tranquil·litat. Ara, és hora d’emmagatzemar les fotos fetes, acabar els coets, guardar brusons i mocadors i recuperar-se de la molta orxata, suc de taronja, paelles de tot tipus, xurros i xocolate que s’han ingerit i acte seguit embalsamar l’esperit faller i demanar-li a qualsevol ens que l’any que ve no es note la crisi fallera tant com s’anuncia.<br />M’apassiona l’ambient que es respira els dies de Falles.<br />Durant uns dies el País és cobert per un microclima de valencianisme només percebut per pocs. Són dies de germanor, d’esperança. Dies on els tecnicismes fallers parlen valencià, malgrat tot. Les falles també ho fan tot, no normativament sovint, provocant desesper entre valencians i espanyols. Els fallers, per algun motiu estrany, trauen la llengua a relluir en arribar els assenyalats dies. L’absència de música en valencià és una obvietat i la feta en castellà ofega. La promesa ritenca de posar-ne és paper mullat, novament. Enmig d’aquest desert trobem dos oasis, però, l’un a València -organitzat pel col·lectiu local del BLOC JOVE- i l’altre a Burjassot -proposat per Escola Valenciana, els dos concerts amb el valencià com a motiu i d’una qualitat equiparable o superior a les orquestres que, carrer sí, carrer no, omplien les nostres nits de comboi.<br />La Plaça de la Verge, al seu torn, és omplerta per la gent que defuig l’esbarjo nocturn, devots o no, valentins, forans o valencians d’arreu del país són envaïts per l’emoció tot retent homenatge a la Mare de Déu.<br />M’apassiona l’ambient que es respira els dies de Falles perquè és purament valencià.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-14810990765409567302009-03-05T19:37:00.000+01:002009-03-05T19:39:08.118+01:00PintadaFa mesos i pesos (sí, m’ho acabe d’inventar) de la pintada. Ja és una cosa més que servix d’adorn i s’ha instal·lat en la paret d’un magatzem atzarosament. Com eixe cartell que té ben a prop i que alguna cosa encara clareja si ho mires bé, el d’Almúnia del PSOE, pelat i amb barba. En aquells temps la propaganda política ocupava totes aquelles parets que es deixaven. La pintada, ja ha sigut resposta i tot. Com em temia. Com esperava pacientment. Inclús fa molt de temps que han respost. No és que siga res de l’altre món, però ací no hi ha pintades i això fa que qualsevol passe a ser tot un esdeveniment. Per no haver, no hi ha ni espanyolistes. Crec que la darrera va ser per oposició al PHN del PP. L’he llegida moltes voltes. Me la sé de memòria, però cada dia la torne a llegir. Segurament n’hi ha més. De fet, n’estic segura. Però esta sense saber-ho em resulta especial. Sóc una d’eixes persones a qui estes xorrades aparents li importen molt. Igual massa. Gràcies a una pintada d’estes sóc nacionalista i potser per això llegir-les, més que un tràmit, em resulta especial. Dec estar en deute amb esta persona, o una cosa semblant. Si açò és kale borroka, m’apassiona. Poca gent ho fa i això ens convertix en peculiars per a molts i obsessionats per a la majoria. Crec. Recorde el dia que la vaig vore per primera vegada. Dissabte, de matí. Me n’anava a música, com cada dissabte de matí. Eixe dia em vaig posar una camiseta d’Obrint Pas, cosa que no faig mai. Entretinguda, escoltant música i caminant corrents, vaig vore alguna cosa novedosa. Eixe lloc és la parada de l’autobús i està en un lloc transitat a tothora. Vore lletres em van fer somriure. Començava a divisar –talà cosa que em va desconcertar, innocentment. NO AL CATALÀ EN L’ESCOLA! Més que sorprendre’m ho vaig concebre com un repte. Cada dia que passava la mirava, desafiant, però no hi havia notícies noves. Després d’esperar molt de temps, potser dos mesos, va haver resposta. M’esperava que fóra com les de les pintades a Bellreguard. O la mitat de la que hom va fer a la seu del PP de Beniarjó, però no. Ni s’ha obert un debat ni res. Esta pintada només és una petjada, blavera, a la vista de tot aquell que passe per l’escola. Des d’ací demane que siga resposta com cal. Només això. Un poble “tan polític” com Rafelcofer no pot permetre-ho!Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-67457633396279425542009-02-15T13:12:00.005+01:002009-02-17T16:21:48.407+01:00És fàcil i es diu eutanàsia.L'eutanàsia és la paraula que significa"la bona mort" en grec. La concreció del dret universal a una mort tranquil·la, sense dolor, un adéu silenciós i calm, aquell que explicitem en les nostres últimes voluntats.L'eutanàsia no és un assassinat, tampoc és un suïcidi assistit, és la mort assistida quan no hi ha possibilitat de viure d'altra manera que com un ser inert, turmentat pel dolor inhumà que no podrà cessar.<br /><br />Eluana, la xica italiana, s'ha convertit en el símbol de la intransigència de l'església catòlica que s'erigix no com a defensora de la vida sinó com a propietària de la vida aliena, la nova inquisició que en nom d'una moral ideològica condemnava el cos d'Eluana a continuar sent el d'una morta en vida condemnant, tot seguit els qui volien alliberar-la de la condemna.<br /><br />El cas d'Eluana, 17 anys de viure sense viure, sense poder demanar morir dignament. Ens obliga a preguntar- nos qui tenia dret a demanar-li el final si ella no ho podia fer? els polítics, l'església, la gent que ni la coneixia ni l'estimava, ni patia amb i per ella? o les persones que l'estimaven, que li havien donat la vida, que eren amb ella cada dia durant dèsset anys, perduda l'esperança que durant molt de temps conservaren ? La seua família parlava per ella, era la veu de la seua última voluntat. Podem morir abans que el cicle de la vida haja arribat al final predicible, pot ser per voluntat pròpia, per voluntat d'altres o per un fet inesperat.Però quan som al final predicible del cicle vital el desitgem com una mort digna, natural o assistida, la que els grecs antics anomenarien eutanàsia, la bona i bella mort. La mort que no temem, que obri o tanca una porta.<br />La que, segons Ovidi, ens fa prendre'ns unes vacances.Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-55762715909383235642009-02-08T18:18:00.002+01:002009-02-08T18:23:33.232+01:00Cítizens dislaic citizenxips eduquéixonFa relativament poc el govern de l’Estat van apostar per impartir una nova assignatura, <em>l’Educación para la Ciudadanía</em>. Una assignatura que la resta d’Europa fa anys que impartix i on els valors d’igualtat i respecte en són l’essència. Però com sempre al País Valencià, futur no pot anar de la mà del progrés ni benestar, Paco Camps i el nombrós seguici que l’acompanya i l’elogia- el 56% dels votants- han mostrat la seua disconformitat atés que entenen l’assignatura com una mena de manipulació socialista. Va ser per això que Francisco va pensar de fer un <em>xeing</em>, perquè <em>ui can</em>. Este desficaci de <em>xeing</em> suposa que els alumnes de catorze anys reben en anglés una assignatura farcida de paraules que no entenen perquè mai no les han escoltades en un context valencià/ castellà.<br /><br />Es basen en què l’anglés està en hores baixes al País Valencià, cosa certíssima, però no ho ha estat sempre? <em>Yes, it has</em>. Fins a tercer d’ESO difícilment s’estudia alguna cosa més que el present, cosa que suposa que molts alumnes de batxillerat no sàpiguen conjugar verbs en pretèrit perfet o plusquamperfet. I les beques que destina la Generalitat poc solucionen, ja que són insuficients.<br />Usant símils, els coneixements d’un alumne acabat segon d’ESO són inferior als d’un alemany tres anys menor. A Itàlia també fan classe d’alemany als instituts, i la majoria dels <em>tineigers</em> van a acadèmies d’idiomes.<br /><br />Per tant, no suposa gens d’esforç entendre que un any enmig del <em>uei</em> acadèmic no pot solucionar un desastre que els estudiants arrastren des de l’inici, sinó que aquest s’ha de resoldre de soca-rel.<br /><br />Des d’ara vorem i tornarem a vore xiquets suspenent Ciutadania- perquè no entenen res- a instituts amb goteres i persianes trencades, i pares pagant perquè la sàbject ens costarà 6000 euros per centre i any i plantejant-se si també ho hauran de fer perquè els seus fills- si aconsegueixen eixir del gap- reben en castellà- <em>naturalmente</em>- el batxillerat.<br /><br />I la <em>cítizenxip </em>valenciana, per què ha d’assistir a este patètic teatre conduit- novament- per Camps (o <em>Felts</em>)? Per què sempre hem de ser la riota d’Europa? Com <em>ólueis</em> un país perplex assistix atònit al teatre on Camps sempre té el paper principal.Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-39225528973932582342009-01-25T22:01:00.005+01:002009-02-09T18:07:19.757+01:00Iniciativa no complix amb la iniciativa<div align="justify">Esta és la primera vegada que a <em>Jo, Annota Martorell</em> es parla de política – fora de denunciar situacions incòmodes que només es perceben quan la raó juga de defensa en este partit de futbol que és la política al País, poques voltes- mai potser- pot jugar de davantera tot i que encara no he sabut per què. Els que tenim un blog el fem servir com a acusació particular d’este judici que mai no ix- tot i saber-ho de bestreta- del desplegament lineal que el tema que proposes suposa tot esperant que la resta de la gent, sempre bessons ideològics, que l’han llegit ens recolzen mitjançant comentaris per no sentir-nos sols en l’odi que ens aflora radicalment. Per primera vegada florix un post que no vol suposar una denúncia,de primera hora l’he considerat una renúncia, després de més d’un any des de l’inici d’este camí que es veu ara per ara més fort que mai i percep un rerefons ferm i puixant i no en constant estat de dispersió. Inicie un nou cicle. Que dóna per finit l’anterior, després de llevar-me la bena que m’obstaculitzava la visió i comprovar que l’espill amb què m’havia entestat en mirar no era del tot fidedigne sinó que amagava un entrebanc que em resulta rotundament impossible d’entendre per què no ha estat resolt i passar tot seguit a ser transparent i fidel al que s’intenta transmetre.<br /><br />Quan Iniciativa del Poble Valencià va nàixer fa grosso modo un any la vaig concebre com a transgressora, fresca!, i la vaig considerar la força que el País necessitava. Va nàixer en mi un sentiment de pertinença que vaig anar refermant quan van caure en les meues mans cada ç, à, è i ò dels seus documents que vaig fer propis. Em vaig mostrar activa dins de les meues possibilitats i vaig intentar estar tan en contacte com vaig poder amb Ignasi, Mónica i Mireia. Però el seu interés poques vegades era el que- al meu parer- mereixia. Alhora veia com els meus bessons ideològics formaven part d’un altre projecte comú en tots ells. Després d’intentar-m’ho tots ells fer vore vaig accedir a detindre’m a pensar farà cosa d’un mes si més no i vaig vore com l’odi que sentia envers el BLOC no era atés a cap raó i anava minvant fins ser inexistent en els darrers temps.<br />El concepte de projecte país que tinc, imperativament fonamentat en la llengua – tot i que sempre serà cooficial amb el castellà per no haver rebut pobladors catalans tot el nostre territori durant el procés de Repoblació- seguida de la cultura i la història, que molt bé figura al document polític de Joves amb Iniciativa, va jugar la segona part.<br /><br />Cite textualment:<br />“<em>TENIM INICIATIVA VALENCIANISTA perquè defensem el dret a l’autodeterminació dels pobles. El País Valencia forma part d’una realitat nacional compartida amb la resta de territoris de parla catalana. Tenim una cultura i una llengua pròpies que cal defensar des d’aquí, a l’Estat i a Europa. [...] El nostre marc de treball polític va més enllà del territori valencià, treballem conjuntament amb aquelles organitzacions amb qui compartim projecte amb especial atenció als territoris de parla catalana</em>.”<br />I ha estat el no- compliment d’este requisit, el de defensa de la llengua, per part d’una de les redactants d’este document, amb una altra membre del partit, tot i ser –a priori- valencianoparlants, el que m'ha fet entrevore una realitat que desconeixia fins el moment, i tot seguit, fer vessar el got.<br /><br />Potser tu que estàs davant d’estes línies em consideres una exagerada, en sóc conscient i no m’importa massa.<br />Ara és hora de fer una anàlisi al meu voltant. Però hi ha alguna cosa que m’obliga a detindre’m. Es tracta del ferm, actiu i consolidat projecte que ens ha oferit i oferirà passat el congrés el BLOC i el BLOC JOVE, on s’aglutinen- gens casualment- tots aquells que s’estimen el País i creuen que amb alguna cosa més que el no res poden fer renàixer de les brases el regne que fa 771 anys Jaume I va dotar amb una llengua, cultura i història pròpies tot i que més tard un tal Felip V i unes gens creïbles còpies s’han proposat- indignament- d’esborrar. No reconéixer-ho és un greu error que ara mateix no puc permetre’m.</div>Unknownnoreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-59845828599785067712009-01-17T09:46:00.004+01:002009-01-18T17:16:48.647+01:00Volíem un suc de taronja<div style="text-align: justify;">---Hola, un café i un suc de taronja.<br />---¿Cómo?<br />---Un suc de taronja i un café.<br />---Será un zumo de naranja –posant émfasi en les paraules.<br />---És el que he dit: un suc de taronja.<br />---A mi me habla en español.<br />---És una ordre?<br />---A mi me habla en español.<br />---Jo parle català.<br />---No le entiendo y no tengo porque hablar catalán.<br />--- Si no m’entens, com és que em respon tot el que dic?<br />---Usted tiene la obligación de hablar en español porque estamos en España.<br /><br />Quan hom diu açò -el recurs de la ignorància- és el moment de somriure i anar-se’n, ja hem guanyat. Jordi no se’n va anar perquè, tot i que el vaig obligar a anar-nos-en, ens va acabar servint el que demanàvem –la crisi, tot i la ideologia, impera pertot. El problema és que en el bar hi havia mitja dotzena de persones més, entre les quals una parella de la Guàrdia Civil, i totes es van revoltar contra ell. Primer ho va fer un home que hi havia al seu costat dient que<em> “Estamos en España</em>” i que tenia l’obligació de parlar en espanyol perquè el català, el basc i el gallec només són oficials ‘<em>en sus comunidades’</em>. Va respondre-li que estàvem a la Platja de Gandia i que parlant en valencià estava parlant la llengua local. Aleshores es va veure obligat a recórrer als despropòsits: que la llengua de Gandia és l’espanyol, no el valencià, que el valencià és una llengua diferent del català i que el nom de la Platja de Gandia és <em>Playa de Gandía</em>.<br /><br />No hi ha dubte que va ser un suc molt accidentat, perquè la cambrera, buscant amb la mirada la complicitat dels guàrdies civils, li deia que “<em>hablar en español es una cuestión de educación y usted no tiene educación</em>”. Naturalment, va haver de dir-li que l’única persona que no tenia educació era ella per negar-se a entendre la llengua del país on viu des de fa anys. Aleshores, abrandant-se per damunt de la barra, va dir: “<em>Váyase usted a la mierda</em>”. Per sort, els insults no fan ni fred ni calor. Tant verbals com escrits. Són l’expressió de la impotència. Finalment, com no podia ser de cap altra manera, van intervenir dient que teníem l’obligació de parlar en espanyol. Jordi, però, els va respondre que no, que no en tenia l’obligació perquè era al seu país i perquè la llengua que parlava era oficial al País Valencià. També els va recordar l’article 14 de la Constitució, que diu que ningú no pot ser discriminat per raó de naixement. Però no l’escoltava. També s’hi va afegir el seu company, que em va dir que els racistes érem els <em>catalans</em>. Era evident que la discussió havia entrat en un atzucac. Una situació massa desagradable, perquè res no hauria passat si Jordi, en lloc de parlar en valencià, ho haguera fet en francés o en alemany, per exemple. En aquest cas, la cambrera hauria fet mans i mànigues per entendre el significat de ‘<em>café au lait’ </em>o ‘<em>kaffee mit Milch’</em>. Però, acostumada com estava que els catalanoparlants sempre demanem perdó per existir –talment com ho faria un negre avergonyit de la seua pigmentació-, els racistes espanyols es van revoltar contra ell i el van considerar un <em>negre</em> insubmís. I tot per un simple suc de taronja. De fet, si va eixir-ne ben parat, tot i ser sis contra un, va ser per la serenitat que li donava creure fermament en el que deia. Ells odiaven el seu país i la seua llengua [els de Jordi, clar], però es defensava amb tant de convenciment que es van desconcertar.<br />Després d’ingerir el suc- que sumava patriotisme a la situació- pegant una volta, la situació feia fàstic. Joves creients en el déu GAV amb sons estranys i aliens a la boca- cacofonies!. Cap paraula en valencià, cap mostra que són valencians. A açò aspiràvem? La Gandia d’Ausiàs, Joanot i Roís està soterrada sota una capa grossíssima de mentides i vergonyes lingüístiques. De què va valdre el seu esforç? Cada vegada ser valencià implica menys. Et planteges el per què de tot, per què perdre el temps si l’esforç mai no el coneix ningú –qui sap si ho farà. I en eixe moment, escoltes algú parlar la teua llengua pel carrer i el cor et dóna un bot. Somrius. Molt. Com el millor moment de la infantesa. Tots ells fets en valencià. Este post homenatja a Jordi, va ensenyar-me que poques coses inspiren tant de respecte com el respecte que una persona sent per ella mateixa.</div>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-89607646815966233292009-01-10T10:43:00.003+01:002009-01-18T17:17:28.354+01:00A les fosques.<div style="text-align: justify;">En la llengua eyak, <em>dedlé</em> vol dir parlar. Ara la paraula està morta, perquè tu, Marie Smith Jones, eres l'única persona que podia usar-la, la darrera persona que parlava este idioma indígena americà. T'han soterrat a la gens menyspreable edat de 89 anys, i t'has endut els teus mots a la tomba. Fa temps, milers de persones vos comunicàveu en eyak; vivíeu en una regió que ocupava 500km de l acosta d'alaska i teníeu els vostres propis costums, creence, virtuts i defectes. De jove, Marie, <em>dedjelaves</em> amb tots els teus veïns.<br /><br />Però us van imposar l'anglés, no vau transmetre l'idioma matern(tu tampoc als teus nou fills) i a poc a poc et vas anar quedant sola. Els últims 15 anys no tenies ningú amb qui enraonar del temps o de la vida en el teu idioma antic. Dieun que captaves la grandesa i la misèria de la situació. Fumaves compulsivament i insisties a conservar la memòria a través dels lingüístes. Això ha fet que de l'eyak un cas insòlit dels idiomes extingits, perquè tu has permés compilar-ne un diccionari prou complet.<br /><br />De moment, tot serà cosa de museu, i no tinc clar si això serà millor o pitjor que l'oblit. El cas és que la ciència ha rescatat el teu eyak, que ha passat a formar part de la llista dels 20 o 30 idiomes que desapareixen tots els anys. La lliçó és clara per a qui vulga aprendre-la: ni la gramàtica, ni la política, ni la simpatia universal salvaran cap idioma. La clau del dilema és <em>dedlejar</em> o morir. I si pot ser, abans de quedar-se sol.</div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-86436449730759394682008-12-31T12:06:00.003+01:002009-01-18T17:17:47.253+01:00Zaplana i Telefònica<div style="text-align: justify;">Ha estat molt curta la carrera com a "simple diputat" d' Eduardo Zaplana. Sembla que ser diputat no és el millor lloc per les persones que es dediquen a la política per enriquir-se, clar que entre el sou de diputat i el de delegat europeu de Telefònica hi ha una bona diferència (a TVE varen parlar d'un milió d'euros anual).<br /><br />No sabem el que premia Telefònica si la seva trajectòria, política profundament marcada per la corrupció; des de la seva elecció com a alacalde de Benidorm, gràcies al vot de la trànsfuga socialista Maruja Sánchez, passant per Terra Mítica i el ministeri de treball, fins a la seva actuació com a portaveu del govern de Jose Maria Aznar en els atemptats de l'11M (la teoria de la conspiració.<br /><br />O tal vegada Telefónica premia la seva gestió econòmica davant de la Generalitat Valenciana. En este sentit, actualment l'endeutament del govern valencià arriba fins els 13.314 milions d'euros, l'11,4% de seu PIB- es va doblar des que Zaplana va governar- amb la suspensió de pagament de Terra Mítica inclosa. Al Ministeri de treball Grimaldos resumeix el pas de Zaplana a un capítol que titula molt gràficament "A exprimir el Ministerio", per exemple la factura publicitària va passar de 931.000 euros en 2002 a 41,4 milions d'euros just abans de les eleccions del 2004. Com exemple només en "chuches", incloses galetes Quely, 5000 euros en un any.<br /><br />Una altra possibilitat és que hagen contractat a Zaplana per la seua preparació acadèmica; començant pel batxillerat al col·legi Lope de Vega de Cartagena, conegut a aquella època com el "<em>Lope de vagos</em>" per la facilitat amb què aprovaven els "xiquets bé" que no mostraven massa interés pels estudis. Després va començar a estudiar dret a València, on va conèixer a Jaume Matas amb el que segueix vides paral·leles. Va acabar la carrera a la facultat de dret d'Alacant, que no tenia el llistó massa alt i on ja va arribar ben apadrinat. La seua carrera com lletrat va ser molt breu i poc brillant ja que ràpidament es va centrar en el seu objectiu principal que es poden resumir a aquesta frase:<br /><br /><em>-Le pides dos millones de pesetas o tres de lo que quieras...¿Eh? Lo que te dé y me das la mitad bajo mano.</em>(Paraules literals de Zaplana gravades per la policia al cas Naseiro)<br /><br />Este és el personatge que lloen alguns. Com és possible que una empresa pública privatitzada, contracte a tal persona?<br /><br />Amb el currículum de Zaplana està clar que les connexions entre grans empreses (la majoria empreses públiques privatitzades) i ex- polítics no es fonamenten en la vàlua o preparació de les persones si no en els seus contactes amb el poder, les seues influències, els tractes de favor...<br />I després parlen de liberalisme, lliure competència, mercat... Tot mentida, seguim en un sistema oligàrquic, caciquil i monopolista. O no?<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/bmwncARQmjY&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&feature=player_embedded&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><embed src="http://www.youtube.com/v/bmwncARQmjY&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&feature=player_embedded&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br /><br />Que passeu un molt bon any!</div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-43037084057779035832008-12-18T19:02:00.006+01:002009-01-18T17:17:57.717+01:00Una nina encantadora<div style="text-align: justify;">Resulta ser que fa uns anys va eixir una llengua feta al País Valencià que diu que té fam i que vol menjar. Va ser l'any 2006 quan uns fabricants de nines d'Onil (l'Alcoià) van pensar de fer una nina de drap que parlara en valencià. L'èxit va ser gran i han hagut d'augmentar la producció inicial de 1.000 nines. Actualment en fan 4.000 que es reparteixen al Principat i al País Valencià. A ses Illes se'n venen un 5%.<br /><br />La nina té set frases diferents: demana que la pentinen, es queixa si li fan mal, diu que té son, demana anar a dormir, que se l'abracen, i es queixa quan està molt de temps a la mateixa posició.<br /><br />El preu d'esta nina és de 35 euros. I es pot comprar <em>online</em> al web http://www.infoempresa.com.es/Juguetes/Fabricantes/6-29-0-1658-1.html<br /><br />Nines Artesanals D'Onil.<br />Carrer Jaume I, núm.10 - 03430 Onil<br />Telèfon: 965 565 351; fax: 965 565 987.<br /><br />Propagandisme o no, paga la pena fer-ho en esta ocasió. Tant de bo se'n venguen moltes més i altres empreses copien la iniciativa per l'èxit d'esta.<br />I tu, ja saps què regalar en estes festes?</div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-20864344721275816152008-12-07T09:53:00.002+01:002009-01-18T17:18:46.680+01:00Gossos i gossera<div style="text-align: justify;">Alguna volta s’heu detés a pensar com d’estranys són els noms que als nostres gossos posem? Jo sí, farà exactament tres minuts. I he arribat a la conclusió que els noms en qüestió són paraules rares, estranyíssimes! Que algú- o més d’un algú- un bon dia va inventar, un dia en què estava tan avorrit com jo fa ara quatre minuts i mitjançant una mescla de síl•labes va florir noms com ara Chucky, Whisky... els gossos valencians tenen una característica comuna: tenen noms anglesos (però fan Ciutadania en valencià- o en castellà, en el seu defecte). I els gossos no <em>british</em> tenen noms que recorden a persones: Mila, Blai, Marina, Gaspar. Així com tota classe de diminutius: Boleta, Blanquet, Moreta...<br /><br />El moment en què et compres el gos- l’edat, s’entén- també influix: si eres xicotet (que sol ser així) li poses noms de paraules que veus a la tele, de pel•lícules o sèries sobre tot. A l’escola en teníem un que estava abandonat i el vam anomenar Titànic perquè la pel•li en qüestió era un boom. I els dels meus amics, Tobby, Rocky, Willy, Waldo- no pel pilotari, Salsitxa, Simba, Tula, Moreta, Marina, Milú, Fosca...També he observat que el binomi xiqueta i gossa convertix la gossa en Linda. La meua cocker també és un cas d’anglosaxònia canina, li diuen Nikita, i el que tenia la meua àvia, Dinki.<br />El que no sé és si hi ha algun Fabra o... Ripoll, Alperi millor! Què us sembla Fontdemó? I Costa? Definitivament Glòriamar (a Piles ja van pensar en ella quan obriren el restaurant). De gosses-Rita també me n’he trobat, però no sé si per “ella” o perquè sí. Per a posar estos noms has de ser fanàtic, pensant-ho bé.<br />Si algun dia trobes una Oltra (per Mónica), Mira (per Joan F.), Simó (per Isabel-Clara), Sicània (ho lamente, tens un nickname fantàstic!) o estrelada serà que me n’he comprat una i l’he perduda.<br /><br />El gos pel qual he escrit les línies precedents és d’un amo fanàtic. A l’amo de Hitler el conec des de sempre, ja que hem anat junts a l’escola- en cursos diferents, això sí. Aquest sempre ha estat un alumne conflictiu, la majoria dels de la seua edat també ho són, dubte si pel contacte diari amb ell o per què. Els que érem més menuts que ell el temíem. Després va vindre l’institut, on va començar a fumar <em>detot</em> i a fer <em>detot</em>. Allà va protagonitzar de nombroses baralles, amb el cap d’estudis i la meitat del professorat que el tenia inclosos. Ho vaig comprovar quan compartírem parets, encara que va ser poques hores, perquè no tenia per costum passar per classe. I si ho feia, estava assegut en una cadira de les darreres files emprenyant el company que s’asseia davant seu.<br />En acabar eixe any s’ho va deixar- o potser durant el curs? Se’n va anar a treballar un any abans que ho poguera fer.<br /><br />Però no l’hem de culpar per la seua conducta, perquè <em>de casta le viene al galgo</em>: el seu germanet serà com ell i ell és com el seu cosí- germà, dibuixant d’esvàstiques, el qual- paradoxalment- també du tatuatges, signe amb què marcaven els jueus.<br /><br />Els seus amics no seran mai advocats ni parlaran en estàndard, tampoc. No sé si ell en fa d’esvàstiques o pintades, però en cas de fer-ne serà l’unic motiu pel que li ha valgut d’alguna cosa l’escola.<br /><br />S’entén ja per què Ángela quan m’ha dit com li dien al gos ha continuat amb un “<em>Anna, és de T****” </em>el matí del dia de la Constitució. Concepte que encara déu ignorar el significat perquè es va quedar en segon d’ESO, curs en què això encara no es dóna.</div>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-41491165837414563422008-11-12T20:25:00.004+01:002009-01-18T17:18:57.874+01:00Post mortem<div style="text-align: justify;">Ahir, en obrir el méssenger em botava una finestreta en què un amic, Xavi, em preguntava quan faria un post nou i “en condicions”. Vaig contestar-li que quan arribara alguna cosa que tractar i em retornara l’interés.<br />Ja han arribat els exàmens a segon de batxillerat, és evident, i el pitjor de tot és que venen per quedar-se. Els caps de setmana passen entre deures, estudiades i activitats extraescolars (em pregunte si puc continuar gastant eixe terme a estes altures). I quan no, ahí estan els <a href="http://jovescoferers.blogspot.com/">Joves</a>, <a href="http://4tecles.blogspot.com/">Josep</a> o <a href="http://unaparetmes.blogspot.com/">Jordi</a> manant faeneta(^^). En conclusió, no tenim temps.<br /><br />Hui m’he proposat fer un post que parle de l’institut. No repetiré allò de “Font de Mora dimissió”, però ahí queda.<br /><br />Des que vaig deixar de creure en Déu- “l’estàndard”, el del Ràtzinguer, eixe de re...- he tingut la necessitat de trobar-ne un altre. No és que haja sigut massa beata en la vida anterior, res d’això. Simplement he considerat Déu com una mena de full de ruta el qual havia de ser seguit amb perseverança i alhora aquest també protegia hom quan, intentant seguir el full de ruta i pujar algun escaló, les coses no anaven com s’esperava.<br />Tot això sense pensar en el Déu d’abans, sinó en el “projecte de Déu” que buscava. Potser mite seria la paraula més adient. Deixem-ho en mite.<br />Ara puc dir que he tingut un mite durant poc més d’un any. I era el professor de llatí. Sempre que he parlat d’ell l’he definit com la persona més intel•ligent que he conegut. Encara ho és i potser sempre ho siga, quasi segur. Els companys de classe també compatixen l’opinió amb els seus “Paco, tu saps molt, no?” o “ Per què saps tant, Paco?”.<br />El seu currículum es completa amb més de dos carreres, entre les quals hi ha dret i filologia clàssica. Altrament, és capaç de contestar qualsevol pregunta per difícil que siga i de la temàtica que siga. De llengües en sap moltes (català, castellà, grec clàssic i modern, llatí, francés, italià, alemany, anglés...), i amb un domini més que considerable. Era tal el seu coneixement que li preguntàvem dubtes d’altres assignatures, en lloc de fer-ho al professor pertinent, sobre tot de grec, però això serà un altre dia. A més, la manera en què ho explica dóna gust d’escoltar-lo, més d’una volta li he fet alguna pregunta referent al valencià (o català, com sempre diu ell) i m’ha dut llibres per fonamentar les seues explicacions o el portàtil, des d’on entrava a <a href="http://dcvb.iecat.net/default.asp">DCVB</a>. Domina el català bàrbarament, és capaç d’explicar coses del més remot indret dels Països Catalans, accepció que gasta bastant- no és de política, però. Vam arribar a plantejar si també havia estudiat catalana.<br />Però l’altre dia va quedar ben clar que no. El divendres. Ens contava que havia estat vivint a Atenes per aprendre grec modern i que vivia amb un alemany amb qui parlava en llatí perquè no havien trobat cap altra llengua per parlar.<br />Seguidament va dir que era la seua segona llengua més estimada i estudiada.<br />La primera, el castellà, la llengua que usava a tothora, en què parlava amb la seua dona, la predominant a la seua llibreria, la seua.<br />Vés a saber el per què d’este revés. La seua realitat lingüística no semblava evident, gens.<br /><br />Sembla que <em>ha salido rana</em>.<br /><br />...hui tenia examen de llatí.</div>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-55999427688233353112008-10-29T16:54:00.009+01:002009-01-18T17:19:19.312+01:00El Carxe és valencià<div style="text-align: justify;">Fa uns dies, parlant amb uns murcians, va eixir el tema d'El Carxe, si era o no territori valencià.<br />Ells dien i redien que ni, perquè allí no s'impartia classes en valencià.<br />Jo els redia que ho era perquè les seues gent parlaven i parlen valencià, malgrat estar a prop de llocs on no s'hi parla, almenys majoritàriament.<br />La discussió no va arribar enlloc.<br />Desafortunadament tampoc no hi ha massa informació a Internet sobre açò<br /><br />Des de la <em>Viquipèdia</em> es diu...<br />"El Carxe és una serra de 1.371 metres d'altura i que dóna nom a una zona dels municipis murcians de Iecla i Jumella a l'Altiplà i Favanella a l'Oriental on es parla valencià de forma continuada des del segle XIX. També és el nom de la partida menys xicoteta d'aquesta zona. Té una superfície de 310 km2 i 697 habitants empadronats (2006).<br /><br /><strong>LLENGUA</strong><br /><br />Gràcies a les investigacions sociolingüístiques dutes a terme per Pere Barnils i Antoni Girera, es creoneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla catalana en la publicació el 1919 de "Dialectes Catalans", i el 1921 d'"El valencià", respectivament en el "Butlletí de Dialectologia Catalana VII". Posteriorment, Manuel Sanchis-Guarner analitzaria en profunditat les características dialectals pròpies. Malgrat que el valencià no té reconeixement oficial a la Regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de valencià a Iecla, a petició del mateix Ajuntament."<br /><br /><br />A <em>Arrels</em>, Punt 2, es podia vore...<br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/aTnEUzMOcRo&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/aTnEUzMOcRo&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />I a Ràdio 9, malgrat dir llengua valenciana, es podia escoltar...<br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=a3d8bb9" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br />Jo, per la meua part dic..<br /></div><a href="http://1.bp.blogspot.com/_4u2ftYcgDuw/SQiP63prqII/AAAAAAAAAL0/8TOsgaE_JMc/s1600-h/IMG_0681.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_4u2ftYcgDuw/SQiP63prqII/AAAAAAAAAL0/8TOsgaE_JMc/s320/IMG_0681.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5262614406116386946" border="0" /></a>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-20991760957961564862008-10-16T16:27:00.006+02:002009-01-18T17:19:43.929+01:00El català i les drogues<div style="text-align: justify;">Una associació d'immigrants colombians a les Balears difon una campanya de boicot als productes etiquetats en català, perquè consideren que el català aboca els joves colombians al consum de drogues.<br /><br />L'Associació Colombia Unida a Balears (Asocolombia) ha iniciat una campanya de boicot als productes etiquetats i els establiments retolats en català a través d'un enviament massiu de <a href="http://perso.gratisweb.com/dissenyop/asocolombia.htm">correus electrònics</a> signats pel president, José William Vega García, que arriba a vincular la immersió lingüística en català amb el consum de drogues.<br /><br />Este catalanòfob, que ha mantingut vincles amb el Partit Popular i amb Pedro J. Ramírez, defensa a la campanya <em>'No compres si no entiendes' </em>que els colombians residents a les Balears boicotegen els productes etiquetats en català. Aquesta seria una mesura contra el que Asocolombia considera un govern balear "<em>dirigit pels nacionalistes xenòfobs d'Unió Mallorquina</em>" . En declaracions posteriors a la distribució del comunicat, el president de l'associació ha assegurat que l'impuls del català a l'educació duia els joves colombians a entrar en el món de la droga. Segons Vega, la immersió lingüística fa que els joves colombians "<em>no s'hi puguen integrar</em>", fet que "provoca absentisme a les aules" i els aboca "<em>al món de les drogues</em>".<br /><br />El <a href="http://perso.gratisweb.com/dissenyop/asocolombia2.htm">comunicat</a>, que ha estat rebutjat per la majoria d'entitats polítiques balears, així com per altres associacions d'immigrants, ha estat posteriorment matisat pels mateixos autors, assegurant que han estat "<em>amenaçats per nacionalcatalanistes</em>" i que la campanya "<em>no pretén discriminar ningú</em>".<br />Ara, la Direcció General de Política Lingüística estudiarà de quina manera pot oferir activitats lúdiques en català per als nouvinguts per tal que el coneixement de la llengua pròpia s'incremente.<br /><br />Ara, mentre els pares dels joves colombians eviten que es droguen allunyant-los del català, els joves valencians usen el castellà per a dir haixix i cocaïna.<br /><br />(Demane disculpeu per les nombroses faltes del comunicat i del correu, tant de bo els seus fills sàpiguen escriure millor que son pare...)</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-41341390694485090152008-10-09T11:53:00.004+02:002008-10-09T12:07:04.530+02:00València, 9 d'octubre<div align="center"><span style="font-family:trebuchet ms;">Sonen les dolçaines<br />en el carrer Sant Vicent,<br />més de quinze-mil persones<br />volen fer sentir la veu.<br />Les paraules cobren força,<br />hem fet nostra la ciutat,<br />ja s'enlairen les banderes<br />per damunt dels nostres caps.<br /><br />Missatges d'esperança<br />en els càntics de la gent,<br />el futur és patrimoni<br />de qui creu en el present.<br />És tan fàcil contagiar-se<br />de l'eufòria dominant,<br />bastirem els nostres somnis<br />sense por a flaquejar.<br /><br />És València, 9 d'Octubre,<br />no podran fer-nos callar,<br />cridarem amb tantes ganes<br />que l'asfalt tremolarà.<br /><br />Caminem com sempre,<br />avançant contracorrent,<br />la revolta és quotidiana<br />i n'hi ha molta feina per fer.<br />Salvarem tots els obstacles,<br />és qüestió de voluntat:<br />construirem una utopia<br />amb les nostres pròpies mans<br /><br />Redreçarem la història,<br />mamprendrem un nou camí,<br />girarem la vista enrere,<br />lluitarem contra l'oblit.<br />Aprendrem de les errades<br />que hem comés en el passat,<br />escriurem en les façanes<br />que estem farts de claudicar.</span></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-87467559079923352532008-09-28T20:50:00.002+02:002008-09-28T20:57:49.604+02:00Un fort aplaudimentFa un any que conec a Inés i Amparo, anàvem juntes a anglés, més tard van apuntar-se més, però les tres vam estar tot el curs.<br />Elles ja es coneixien, anaven a la mateixa classe des de xicotetes, i encara que mai havien sigut de la mateixa colla, sempre havien anat juntes a anglés. <br />Ens portàvem bé, conforme anava passant el temps ens agradava més i més estar juntes.<br />Des de sempre foren converses bilingües, Amparo parla castellà, Inés mig-mig i jo en valencià. No ens semblava agressiu; Amparo mai havia parlat en valencià i jo no estava disposada a parlar en castellà a casa, no ens importava massa tampoc.<br /><br />Inés atenent a qui es dirigira parlava d’una manera o d’una altra. Els seus pares són valencianoparlants. Sa mare treballa en una botiga familiar d’articles per cosir. Una volta vaig anar per comprar amb unes amigues i fins la tercera resposta no em va parlar en valencià. Ara que em coneix, em parla en valencià, m’ha donat immunitat al castellà. La seua àvia sempre parla en valencià, però.<br />La seua forma de parlar, la d’Inés, és com a mínim peculiar. Parla un valencià molt apitxat, amb constants castellanismes, encara que, al seu parer el parla <em>“molt bé, quan m’examine del mitjà, faré bé l’oral</em>”. En canvi quan parla en castellà, usa valencianades. La interrelació amb sa mare és en castellà, amb la seua germana també. Alguna volta li he preguntat per què, i sempre em respon que “<em>ei...conforme ens ix</em>” una llàstima que en castellà siga conforme els ix sempre.<br /><br />Sovint em feien preguntes perquè “<em>la nostra professora no sap res de valencià, l’altre dia va dir <em>amarill</em></em>!” era la mateixa per a l’anglés, castellà i valencià. I pel que vaig vore, sabia tan poc d’anglés com de valencià.<br /><br />Amb l’avorriment de les classes ens féiem dibuixos o escrits al llibre. Jo, l’estelada. Seguidament Inés la tatxava i escrivia “<em>no mos fareu catalans</em>” després de dir-me catalanista i preguntar per què dibuixava això. Després de preguntar-li per què <em>invocava</em> el GAV dia “<em>per què no som catalans ni parlem català</em>”. Després d’un altre per què contestava “<em>perquè sí</em>”, molt en la línia del GAV. I tenia part de raó, quan parla en valencià ho fa en castellà amb moltes valencianades. <br />... va arribar el dia en què ens preguntàrem què volíem estudiar. Amparo va dir que filologia anglesa, Inés suposa que hispànica. A mi em preguntaren per què no filologia valenciana.<br /><br />Inés acostuma a preguntar-me per què parle en valencià si vist roba de Lacoste o Burberry. <em>Què ho impedix?- </em>li qüestione. <em>Dona, els que porten roba de marca parlen castellà</em>...- mig- argumenta. <em>Què impedix que parle valencià</em>?- reitere. <em>Res</em>- respon.<br /><br />Amparo en canvi, està en una altra generació. Pel que he pogut saber sa mare de jove parlava en valencià i ara “<em>tan sols parla en valencià per renyar-la</em>”. A casa mai havia aprés res en valencià. Una bombolla lingüística molt més comuna del que ens agradaria.<br />Ella tan sols l’usa “<em>per parlar amb animals o nadons quan està sola</em>”. Déu ser, o és, perquè no té prou confiança amb ningú com per fer-ho.<br />Però un dia va començar a fer-ho. Va ser pel Messenger. Era un valencià farcit de faltes, tampoc no és que m’importara massa. No em va estranyar gens que em parlara en valencià, suposava que tard o d’hora ho faria, tampoc li ho vaig qüestionar, solament me’n vaig acontentar. Dies després continuava fent-ho. També per telefonada. Inclús anant juntes al cine. <br />Tenim confiança perquè ho faça sense por, ho feia per voluntat, i això m’acontenta encara més. És un pas important, a primeries parlar una llengua amb nadius d’eixa llengua fa molta vergonya. La qüestió és acostumar-se i fer-ho amb normalitat.<br />Ja de camí a casa també va parlar en valencià amb mon pare. Mon pare ni tan sols es va adonar que de normal no parlava en valencià.<br /><br />No sé si estarà eixint el sol, però de moment no plou. Deixem-ho en què està núvol.<br />Amparo, aplaudisc enèrgicament la teua actitud. I et convide a continuar.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-30376788500257195902008-09-13T13:51:00.008+02:002008-09-16T17:49:01.492+02:00L'Ajuntament tria: Balenciá(?)no(!)<em>“La Safor és una de les comarques on més es parla valencià si no la que més”<br />“Gandia subvencionarà si és necessari l’Institut Ramon Llull”<br />“Qui no parla valencià a la Safor és perquè no vol”<br />“És més difícil aprovar qualsevol examen de la JQCV en Gandia perquè això va en funció d’on més es parle valencià”<br />“La retolació en Gandia és únicament en valencià”</em><br /><br />Novament estem davant d’una patada de l’ajuntament de Gandia.<br />A la premsa local no es deixa de comentar, sobretot a GTV i la part de Tele7 que encara és TV Mediterráneo.<br /><br />La coalició BLOC- Verds, que compta amb dos regidors a l’ajuntament gandià, va instar el govern a oferir en la <a href="http://www.comunitatvalenciana.com/agenda4.htm?idagenda=21773&idmuni=408&busca=buscar...&prov=&loc=408&idtipo=&fechaini=&fechafin=&semana=&origen=">programació</a> de la Fira i Festes d’enguany alguna activitat en valencià, per tal que la gent que ho desitjara poguera assistir-hi. Actualment els visitants no poden assistir a cap activitat en valencià que estiga dins de la programació de Fira i Festes perquè no hi ha.<br />Pocs anys enrere tan sols hi havia el Correllengua que organitza la Fundació Casal Jaume I, però des de fa dos anys van decidir deslligar-se, i aquesta es celebra una setmana abans que comence la Fira i Festes.<br /><br />La premsa local es va interessar per saber què n’opinava el director de l’Àrea de Polítiques Culturals, Toni Durà, i aquest va respondre que malgrat el que BLOC- Verds pensava sí que hi ha oferta valenciana. <em>“En el full de ruta d’este govern està oferir tota la programació d’artistes valencians, i això ho estem complint al 100%”. “El problema que té el BLOC no és la música, sinó la lletra”.</em><br />Cosa que és força inexacta, perquè s’ofereix assistir a concerts com els de La Quinta Estación, Miguel Bosé, Carlos Baute, Bertín Osborne... Tots ells artistes que ni canten en valencià ni tampoc ho són.<br /><em>“L’ajuntament de Gandia està en favor del valencià, hi ha clares mostres d’això com ara els premis literaris, la programació del Full Cultural, que compta amb activitats en valencià, l’ajut a l’Institut Ramon Llull”<br />“Per a Fira i Festes intentem dur grups bons, de primera fila, perquè hi puga assistir molta gent. Si hi haguera grups d’estes característiques en valencià, els contractaríem”</em>.<br />Fa uns anys contractaren grups que canten en castellà o anglés (i pocs en valencià)de Gandia o la Safor perquè abans de les orquestres feren concerts i es donaren a conèixer, com ara La Raíz.<br />Fira i Festes 2007, concert de David Bisbal a l’IES Maria Enríquez, no arribaren ni a la meitat de les expectatives. <br />Estiu 2007, concert de Paulina Rubio a l’IES Maria Enríquez, pràcticament buit.<br /><br />Orengo, per a l’any que ve podríeu contractar Pot de Plom, Albena Teatre, Pluja Teatre...<br />La Gossa Sorda, Obrint Pas, Desgavell, Sva- ters, Soul Atac, Odi, Pau Alabajos...<br />Correfocs, lectures d’obres d’Ausiàs March, Joan Roís de Corella,el Tirant...(!)<br /><br /><em>“Es lo que hay”</em>- conclou Durà.<br />Es cert. És el que hi ha, i mentre siga això el que hi haja deixareu molts gandians i saforencs sense el dret a decidir i sense poder participar de la festa.Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-28917665626316731752008-09-04T12:59:00.004+02:002008-09-05T11:37:28.204+02:00Catalans i valencians, cosins germans<a href="http://4.bp.blogspot.com/_4u2ftYcgDuw/SL_F7dlR3tI/AAAAAAAAALE/NF-QIJOoRSE/s1600-h/Dubl%C3%ADn+08+(261).JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://4.bp.blogspot.com/_4u2ftYcgDuw/SL_F7dlR3tI/AAAAAAAAALE/NF-QIJOoRSE/s320/Dubl%C3%ADn+08+(261).JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5242126116626489042" /></a><br />Dèsset per a nosaltres.<br />Disset per a la majoria.<br />Seventeen per a més.<br />Diecisette per als veïns de l’est.<br />Siebzehn per als que censuren noms. <br />Diecisiete per als que ho censuren quasi tot.<br />Dèsset al remat.<br /><br />No és el dorsal de cap jugador del Vila- real, del València tampoc, ni del Llevant (que ja està en valencià al <a href="http://va.levanteud.com/">web</a>).<br />Tampoc calcule quantes medalles ha aconseguit Espanya a Pequín, en serien algunes menys.<br />Tampoc la posició que ocupa el català en el rànquing europeu, està més endavant! També al mundial.<br />El cas és que fa un poc més de dèsset anys vaig nàixer. I sí, el 31 d’agost d’enguany també ha estat ben calorós a Barcelona, i a Salou. El temps d’espera en el <em>Tutuki Splash</em> ho demostra.<br /><br />L’amic Guy em comentava que havia estat uns dies a la Catalunya del Nord fent el pancatalanista.<br />Jo ara em trobe a la Catalunya Central (?) sense saber quasi per què. Pel mateix que Guy no crec. Però el cas és que no hi ha res com estar tres setmanes amb gent de molts indrets d’allò que hom anomena Països Catalans(que continua fent-me fredat) per acabar dient “xe, però si és de Barcelona i l’entenc!” o “mira! Però si és de Lleida i pareix de Pego!” i després de la sorpresa respondre amb un “ però fa uns dies no invocaves <em>Valencia Freedom</em>?”.<br /><br />Hom diu- i no es cansa de dir- que a les distintes formes de parlar una llengua se li diu riquesa lingüística. Però i la cultura? A les distintes formes d’entendre una cultura (per a uns prou, per a altres molt, per a altres gens) semblant, se li diu riquesa cultural? La pregunta és, tenim una cultura unitària?<br />No. Sí. Potser. Qui sap. Qui ho sap?<br />No entre en el grup. No sé si ho sé. No, crec que no. Sóc massa menuda per saber-ho potser.<br />La llengua és més simple, sembla. <br />Però i els castells? Crec haver llegit que són valencians, però em trobe a Vilafranca del Penedès i me’ls tope davant dels meus ulls. La de Tarragona diu que a casa seua també se’n fan. De sobte un so de dolçaina. No, és una gralla. De lluny la Muixeranga, ara sí, estic a casa. <br />Ho estava ja abans? Em pose l’Ipod mentre mire com van pujant els castellers, sovint me’l trac perquè alguna amiga vol dir-me alguna cosa, tan se val si és de Vic, Benicarló, Sant Cugat, Barcelona, Vilafranca, la Vall d’Aran, Tarragona...<br />Això sí és un Correllengua!<br /><br />Per la nit, concert d’Obrint Pas, i demanen si hi ha algun valencià. Molts alcem els braços: d’Ontinyent, Bocairent, Banyeres...Canten <em>Del Sud</em>. Qui és del sud? Jo crec que sí. Però la de Benicarló? Estic confosa, sempre he cregut que era del nord però ara no ho tinc clar. Àngels Gregori sí, del sud.<br /><br />Dèsset... quasi divuit!Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-41713988363091089502008-08-18T14:09:00.002+02:002008-08-18T14:12:30.265+02:00Una història de renúncies<a href="http://1.bp.blogspot.com/_4u2ftYcgDuw/SKlm_isnAXI/AAAAAAAAAK8/3TH95JcwZss/s1600-h/pspv1977-red%5B1%5D.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://1.bp.blogspot.com/_4u2ftYcgDuw/SKlm_isnAXI/AAAAAAAAAK8/3TH95JcwZss/s320/pspv1977-red%5B1%5D.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5235829283626615154" /></a><br />Els canvis regeneratius de Leire Pajín al PSPV-PSOE han començat per canviar la marca. Carregar-se les sigles de País Valencià per "adaptar-se al nou Estatut". La decisió porta al darrere una grandíssima càrrega simbòlica, que és possible que algú amb poca connexió amb la història política valenciana des de la transició no acabe d'entendre.<br /><br />El procés de gestació del PSPV-PSOE és, amb molts matisos, equiparable al del PSC. És a dir, confluència de partits d'esquerra burgesa amb pòsit nacionalista amb la federació local del PSOE. D'aquí el nom: el PSPV era un partit d'arrel cultural i universitària on l'autodeterminació era un eix estratègic, unit a la lluita de classes i al reconeixement dels lligams amb els germans de llengua. Es va ajuntar amb el PSOE i van unir sigles. En el moment clau, i a diferència del PSC, van vendre la seua autonomia i es van convertir en una federació socialista més.<br /><br />En plena Batalla de València es va negociar l'Estatut de segona mentre Lerma guanyava les eleccions. Un darrere l'altre, el PSPV-PSOE va anar abandonant tots els símbols que havien caracteritzat l'esquerra valencianista: senyera quatribarrada, defensa ferma de la unitat i normalització de la llengua, comarcalització, horitzó de l'autodeterminació... De les èpoques passades, de l'arrel fusteriana de la cosa, només quedaven dues lletres en unes sigles, PSPV-PSOE, que s'amagaven quan venien eleccions.<br /><br />Avui ja no queda ni això. Aquesta esquerra valenciana ha culminat la pèrdua de perfil propi soterrant el PV del nom. Ara la federació valenciana socialista ja és exactament igual que l'extremenya o la castellano-manxega. La història del PSPV-PSOE, una història de renúncies.<br /><br />PS: hi ha articles correctes a la Viquipèdia sobre el PSPV, l'Estatut d'Autonomia i la Batalla de València. També es pot llegir "L'esquerra al sofà", així com veure "Del roig al blau". Per si voleu aprofundir més, vaja.<br /><br />PS2:La culpa del retràs, les vacances.Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-50377806961848944222008-08-12T12:26:00.001+02:002008-08-12T12:28:31.926+02:00Forasters a casa nostraUna de les darreres enquestes del <em>Centro de Investigaciones Sociológicas </em>porta per títol <em>Identidad Nacional en España</em>. Amb aquest títol és evident que conté dades interessants per conèixer la progressió dels sentiments nacionals dels individus que residim dins l'espai del món on hi ha Estat espanyol. A banda, conté altres dades que més que preocupar-nos ens haurien de fer reaccionar d'alguna manera. <br />Segons l’enquesta, el 60,5% dels residents al País Valencià es consideren castellanoparlants davant de només un 21,7% que es defineixen com a valencianoparlants. L'enquesta no entra a valorar si els que es consideren valencianoparlants mantenen el català en converses amb castellanoparlants, una pràctica que els valencians tenim quasi com a norma. L'enquesta també constata que el percentatge de persones que poden escriure en català d’Oriola a Vinaròs no arriba al 36% , el que significa quinze punts per baix de la mitjana de les autonomies que comparteixen cooficialitat amb el castellà. <br />La última i potser més desastrosa dada és que només el 28,8% afirma que a casa es parla en valencià.<br /><br />La pervivència del català és una qüestió d'anys. Probablement, nosaltres viurem, si durem el que és previsible, la desaparició del català... si el procés de minorització no para.De fet, la vivim i ja l'hem viscuda en llocs concrets. <br />De fa quaranta anys cap ací a ciutats com Alacant, els catalanoparlants comencen a ser una anècdota dins d'un paisatge monolingüe espanyol.<br /><br />I tot i això, estem en el moment de la història en què el procés normalitzador té més eines per jugar i treballar. En què el català està a l’escola. En què tenim l'oportunitat de viure en català si no plenament, sí almenys en la majoria d'àmbits oficials.<br />Què ens falta, doncs? Potser que qui mane s'ho crega i faça tot el possible per convertir el català en una llengua “normal”, amb tots els usos possibles, en tots i cada un dels àmbits de la nostra vida.Perquè, tal com diu Toni Mollà en el seu darrer llibre "Quina política lingüística?" (editorial Bromera), "la política lingüística basada exclusivament en els àmbits escolars i les campanyes de sensibilització social indiscriminades són pràctiques estèrils sense un projecte global que les dirigisca convenientment", per tant "la normalització lingüística depén, en definitiva, de l'articulació d'un procés globalitzador i col•lectiu que repercuteix en totes i cadascuna de les activitats socials, culturals, polítiques i econòmiques que es realitzen en el país".<br /><br />I qui farà esta faena? Este és el misteri més ben guardat i el que més pressa ens corre de saber.<br />Mentre s'aclareix, només ens queda el de sempre: fer-ho tot en català i infectar els altres parlant-lo, per respecte cap a nosaltres i, sobretot, cap a ells.Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-60167299438422648552008-07-21T08:58:00.009+02:002008-08-04T21:52:58.409+02:00On hi ha la conciència nacional?Sovint m'he fet aquesta pregunta. Molta gent s'ho podrà haver preguntat també (no sóc gens enginyosa ni vull presumir d'això) veient com hem actuat els valencians, en aquestos 30 anys de democràcia. La "Batalla de València", perduda pels propis valencians, guanyada pels espanyolistes, que a banda de un país, ens furtaren un símbol, és la més visible i la que més ha calat en la empremta dels valencians, però també la "Batalla dels Valencians" que veiem dia a dia, dels que encara no hem abaixat el cap, i continuem parlant català com si fóra el més normal cada dia o sentint-nos orgullosos d'ésser valencians, malgrat les mirades agres, insults...<br /><br />Aquestes "batalles" diàries, la manca de visibilitat político- social a nivell estatal i nacional de forces valencianes, la manca de suport entre la nostra pròpia gent i potser, la cinètica pròpia de la història actual, ha fet que no tinguem autoestima com a poble. Hom pot vore, com un basc defensa ser basc, de forma orgullosa, i també un català. Com no, els andalusos fan pinya quan algú insulta la seua terra, cosa que també fan els canaris. No parle de nacionalistes, no, parle del conjunt, en general. Insultar a un andalús o canari és ficar-se a la contra a la pràctica totalitat de la població.<br /><br />Això no passa amb els valencians, com poder vore diàriament. Sempre busquem excuses: Un mira a un costat, l'altre a l'altre, un diu que ell no sap res d'això, altre es defensa i l'altre diu que "s'està passant", que millor "ho deixe córrer". <br />Però, sense autoestima no hi ha país.<br />Si nosaltres no defensem allò nostre amb fermesa, com demanem respecte i “mig exigim” els estrangers que siguem com nosaltres?<br /><br />Com a mostra podem vore com xiquets de 10 anys, malparlen valencià de forma jocosa, com si fóra una cosa rudimentari, cosa que també fa gent de 20, 30 i 40 anys, això els que per sort ho fan en valencià. No obstant, el valencià és la nostra parla, així ens comuniquem nosaltres- alguns: és... la nostra ànima.(!)<br />Ací vénen de fora, insulten els valencians davant nostre i ningú fa res.<br />Al País Basc? No. A Catalunya? No. A Galícia? No.<br />Sang d'Orxata?<br /><br />A platges com la de Gandia hi ha pintades de madrilenys dedicant-nos tota mena d’insults. Fins i tot a <em>casa seua</em> perden el temps insultant-nos, ens qualifiquen com a "no aptes". No aptes perquè? <br />Els castellans ens diuen "Els catalans són polonesos i els valencians, (t)xe-coslovacs" en al•lusió a la ocupació nazi.<br /><br />Al País Valencià, on hi ha la consciència nacional?Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-68864401418851232712008-07-21T08:58:00.006+02:002008-07-27T21:05:04.942+02:00Carrera...de motos?Sóc a l'estació del Nord, esperant. Al meu davant hi ha un mostrador amb una senyoreta. S'hi acosta un jove d'uns 25 anys que vist elegant i parla en valencià: <br />- Perdone, voldria consultar els horaris de tren a Barce-...<br />- ¡No te entiendo!<br />- Sí, els hora-...<br />- ¡Que no te entiendo! ¡Háblame en español! <br />El xic es gira, sense fer cap comentari. Hi torna:<br />- Escolte, té el full de reclamacions, per favor? <br />- No te lo voy a dar. <br />- Però si m'estàs entenent...! Vull el full de reclama-...<br />- ¡Que no te lo voy a dar! P<br />l- Sóc advocat, aixina que sé que tinc dret a...<br />- Aquí hay mucha gente con carrera.<br /><br />El xic es queda mut.<br />La senyoreta l'està entenent, i el seu company intenta convéncer-la que el que ha de fer és parar de discutir i donar el full de reclamacions al client que l'hi està demanant. Ella s'hi nega, argumentant que (encara) no és client.<br />El quasiclient decideix que prendrà mesures. Se'n va, tot recordant l'anècdota que ha viscut no feia massa a El Corte Inglés, quan ha preguntat a una dependenta:<br />- Perdona, teniu còpies de claus? <br />I li ha respost: <br />- Lo siento, la marca Claus no la tenemos.<br />`<br />El xic s’ha quedat sense anar a Barcelona i sense claus.<br />Perquè molts no és igual a la totalitat, i en este cas ha quedat patent. “aquí hay mucha gente con carrera ( pero como ves, yo no)”.<br /><br />Que Déu ens done salut…!Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5337739706437793964.post-50661984340652080822008-07-21T08:52:00.002+02:002008-07-21T08:56:46.564+02:00Sequera&CompanyEl període estival comporta sequera, a la televisió no es cansen mai de dir-ho.<br />Només cal eixir al carrer per a comprovar-ho: el País n’és una bona mostra.<br /><br />No vaig a parlar d’eixe tipus de sequera, però.<br />A la sequera que em vull referir té solució- la d’abans, també. Esta és una sequera ocasional: no és permanent, ni tampoc universal. U “pot estar” de sequera i el veí no.<br />I no és que el veí siga millor, no. Tampoc més enginyós. Potser sí amb més temps lliure.<br /><br />A això volia referir-me: al temps lliure.<br />Qui diu temps lliure diu temps...ocupat: és relatiu.<br />Relatiu. Què no és relatiu? Tot és relatiu jo crec.<br />Les llengües ho són: no totes tenen el mateix nombre de paraules per a referir-se a una mateixa cosa, estem farts de comprovar-ho traduint. Allò que hom va metaforitzar-ho com un prisma: les llengües són un prisma- i vaja que si ho són...! Inclús m’atreviria a dir que una llengua també ho és. En català d’açò sí que n’estem farts, dels qui volen trencar el prisma per a fer-ne dos, o tres, quatre, qui sap si deu...<br /><br />Amb tot açò venia a dir que este blog estarà de sequera, no serà permanent, tan sols durarà tres setmanes. Un fet que anava engrandint poc a poc i ara està més accentuat que mai. Però esta sequera serà relativa. Com molts, també he anat deixant posts sense publicar, i conforme va passant el temps, en són bastants. Qui sap si era perquè no era el moment o perquè no havien agarrat la forma desitjada... però, ara els ha arribat el moment, i seran aquests els que facen de “contrasequera”. Espere que almenys puguen ser-ne dos, els menys desencertats. Si hi ha temps per a algun més probablement siga sense sense accents ni dièresi ni tampoc ç: el teclat irlandés no ho permet- ai las!.<br />Cada llengua és un món i no totes una nació. I a això el senyor Internet no li pot fer res.<br />Però sí per a poder accentuar, la sempre simpàtica gent de “<a href="http://catalansadublin.com/">Catalans a Dublín</a>” ens ho ha solucionat.<br /><br />Joanot Martorell va anar de viatge a Anglaterra i a Nàpols, per qüestions amb reis. <br />Prop d’Anglaterra, a <a href="http://joannotamartorell.blogspot.com/2007/12/pas-valenci-meets-scotland.html">Escòcia</a> l’any passat hi havia moltes pintades que exigien la república. De segur que a Irlanda també hi ha gent tan rebel com Marina Albiol, que en lloc de llegir un bon llibre, es dedica a fer pintades com els xiquets de l’escola. Esta xica a les Corts té una actitud semblant als xiquets de 6é que entren en el Consell escolar. Hi ha gent que mai hauria de ser major d’edat.<br /><br />Ens veem prompte!Unknownnoreply@blogger.com3