dissabte, 15 de desembre de 2007

Elegia a TV3


Dissabte, huit del matí: els que em coneixeu bé, sabeu que acostume a alçar-me matí.
L’alegria m’envaeix- ja acaba la setmana- pense a tothora. -Què ha tingut d’especial o desafortunada esta setmana?-Pensareu; alguns se m’haureu avançat i haureu pensat en l’esprint final de la Primera Avaluació, apunt de concloure (per fi!), que tants mals de cap ens ha donat durant estos llargs tres mesos; altres, en vore allò del mal de cap, haureu recordat el mal de cap que m’ha acompanyat en la recta final d’esta setmana, vosaltres també estareu errant, malgrat que han sigut dos causes de pes, esta setmana.

Un conjunt d’infortunis ocorreguts al llarg de l’any han dut a l’acomiadament de molts alacantins- en quant a província,no de ciutat- de la, per molts estimada però per a més odiada, TV3, més coneguda com a “la catalana”.

Eixa catalana que entrava a la llar dels alacantins de bon matí, dinava i sopava tots els dies, i se n’anava a dormir a l’hora que ho feien els alacantins.
Eixa catalana que, contràriament a “la valenciana” no menyspreava la nostra llengua, sinó què (i recordant un cartell d’una promotora lingüística que vaig poder vore a una botiga a Palma (de Mallorca, s’entén)) estaven “oberts a la llengua”.

Recorde, de menuda, un dia que mon pare estava mirant l’esventada cadena, mon pare: seguidor de TV3 i més encara de les pel·lícules. Recorde que quan feren el tall per a la publicitat, em vaig quedar bocabadada, MAI havia vist un anunci en allò que ací s’anomena valencià.

Recorde les retransmissions de Fòrmula 1 de la TV3 –vaja! Però si també “són” de Schumacher!- vaig pensar. Per cert, molt millors que les de T5.

Recorde amics d’infantesa seguidors del Club Súper 3 o del Barça, pot ser esta gent està llegint estes línies...ho lamente per vosaltres, sobretot.

Recorde, una mena de reunió a la qual vaig assistir enguany, allà pel 25/4, parlàrem de la TV3, era el moment en què anaven a interrompre les emissions de la TV3 a tot el País Valencià.
Un bon amic estava assegut al meu costat i davant la impossibilitat i l’escepticisme del nostre futur, em digué “les tres paraules”, eixes 3 paraules que estàs pensant, eixes 3 paraules unides per una preposició,eixes tres paraules que, de segur, heu sentit un munt de vegades esta setmana. Les tres paraules.

Recorde la meua infantesa, un record d’infantesa:diria l’Ovidi, al poble de la meua àvia paterna, (que casualment és de per allà on ja no la tenen) a la gent d’allà dalt o baix, depén de com es mire, mirant-la amb normalitat, era la cadena que havien vist tota la vida,amb ella es mantenien al dia,compraven allò que allí s’anunciava, es vestien en funció de l’oratge que allà es predeia (esta mai s’enganya! : recorde haver sentit dir a la meua besàvia)
No cal que diga que tot açò em resulta ben trist(ja m’heu vist tota la setmana...) malgrat no ser jo una seguidora incondicional d’esta cadena.

Els meus darrers records, em duen al passat dilluns, recorde haver llegit, com de costum, la versió electrònica d’alguns periòdics. Els meus pitjors presagis s’havien complit- ai las!- en visitar el primer d’aquests periòdics, a la primera plana ho posava, ho havien fet amb nocturnitat i traïdoria, car recorde haver rebut alguns mails per a congregar el major nombre de gent possible a la Carrasqueta, ràpidament vaig informar a les meues amistats,malgrat no eixir-me les paraules...seguidament, vaig visitar la resta de periòdics, era veritat...un xicotet grup d’amics de l’Alcoià i del Comtat m’ho contrastaren... i se’m vingueren al cap les tres paraules. Aquell matí havia estat parlant de la remota possibilitat del tancament!

Esta notícia s’està allargant més del que pensava,la notícia ho mereix.
Només em queda, ens queda, l’acomiadament, i el consol...som afortunats!a casa nostra encara es veu! Malgrat ser legal, van a tallar-nos-la també. Com fan política alguns, oi?
M’acomiade de vosaltres dient-vos que a la “valenciana” no han dit res i que a la web dels de les tres paraules, dien que han tallat les emissions “por incumplir la legalidad ordenada por un juez”.
I rectificant d’allò que vaig dir en passar les eleccions: La bona notícia és que ja no poden fotre’ns més,ja no els queda res. RECTIFIQUE!

Crec recordar que Hitler també fou triat a les eleccions, en dos legislatures, no...?


“Un poble que l’ofeguen i que no el mataran(Ovidi Montllor)”