Un quart de segle i unes poques setmanes fa que tornem a tindre Corts i per tal de celebrar-ho fa uns dissabtes les van obrir al públic.
Després de passar per l’escàner a fi de comprovar si érem o no un perill potencial- almenys amb allò que dúiem damunt- vam entrar.
El quadre de la Batalla d’Almansa ens rebia abans d’arribar on dos dones oferien un tríptic, un llibret i un pin, al tríptic estava reduït el contingut del llibre, on s’explicava breument la història de les Corts i què són. Tot bilingüe exceptuant el pin, que estava en castellà. També donaven un exemplar de la Constitució per un costat en valencià i per l’altre en castellà, el per què d’este regal encara no l’entenc.
En arribar a l’hemicicle les senyores que duia davant van afanyar-se a vore qui ocupaven els escons que feien cantó però, van entendre que eren dels rojos i van “fugir” mentre dien “anem-se’n allà on estan els seients blaus que són dels nostres que estos...anem, anem” tot això en la llengua del pin, òbviament. Estes dones a la fi van seure on Camps; van eixir contentes. Probablement també es van assentar en totes les blaves, que eren únicament del Consell. Ricardo Costa, per exemple seu en una de les roges.
Jo també vaig eixir contenta, després d’haver trobat el de Mònica Oltra. Destaque el mal estat dels seients de Compromís comparant-los amb els altres i per damunt de tot els del Consell.
Després d’haver estat segur que més de mitja hora a l’hemicicle el camí continuava cap a una sala on es podia escriure allò que se’ vinguera al cap i apegar-ho en un gran panell. Després de repensar-m’ho molt vaig escriure “Que les corts valencianes continuen sent l’expressió dels ciutadans del Regne de València fundat per Jaume I el 1238”. Era junt a un altre, que dia “Igualtat, pluralitat i no censura”,els únics en valencià. La resta estaven en castellà, destacaven els que demanaven que els impostos serviren per a alguna cosa i també n’hi havia un blavero que demanava explicacions sobre per què es bevia aigua catalana en lloc de valenciana (malgrat ser valenciana).
Ja de camí a casa vaig fer-li un colp d’ull a la Constitució i m’agradaria destacar sobre tot un, el 148.1.17 que diu “Les comunitats autònomes assumeixen les competències del foment de la cultura, de la investigació i, en el seu cas, de l’ensenyament de la llengua de la comunitat autònoma”
(Demane disculpes per la poca puntualitat en la publicació d'este post però, els exàmens han impossibilitat fer-ho abans)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada