dissabte, 10 de gener de 2009

A les fosques.

En la llengua eyak, dedlé vol dir parlar. Ara la paraula està morta, perquè tu, Marie Smith Jones, eres l'única persona que podia usar-la, la darrera persona que parlava este idioma indígena americà. T'han soterrat a la gens menyspreable edat de 89 anys, i t'has endut els teus mots a la tomba. Fa temps, milers de persones vos comunicàveu en eyak; vivíeu en una regió que ocupava 500km de l acosta d'alaska i teníeu els vostres propis costums, creence, virtuts i defectes. De jove, Marie, dedjelaves amb tots els teus veïns.

Però us van imposar l'anglés, no vau transmetre l'idioma matern(tu tampoc als teus nou fills) i a poc a poc et vas anar quedant sola. Els últims 15 anys no tenies ningú amb qui enraonar del temps o de la vida en el teu idioma antic. Dieun que captaves la grandesa i la misèria de la situació. Fumaves compulsivament i insisties a conservar la memòria a través dels lingüístes. Això ha fet que de l'eyak un cas insòlit dels idiomes extingits, perquè tu has permés compilar-ne un diccionari prou complet.

De moment, tot serà cosa de museu, i no tinc clar si això serà millor o pitjor que l'oblit. El cas és que la ciència ha rescatat el teu eyak, que ha passat a formar part de la llista dels 20 o 30 idiomes que desapareixen tots els anys. La lliçó és clara per a qui vulga aprendre-la: ni la gramàtica, ni la política, ni la simpatia universal salvaran cap idioma. La clau del dilema és dedlejar o morir. I si pot ser, abans de quedar-se sol.

2 comentaris:

Nelo ha dit...

Hui m'has entristit amb l'actualització... feie temps que no passava per ací, he d'avisar-te (tal volta ja ho saps) que el teu blog no es veu amb la mateixa estrucutra amb el navegador motzilla, algun problema deu tindre amb l'html. Espere que la resta et vaja molt bé, i continuem dedjelant. Una forta abraçada guapetona!

PERE BLOG ha dit...

La imposició d’un idioma llengua o parla, com ara l’anglès no es cap casualitat, en certa manera es deu a les necessitats d’aquest mon globalitzat, una parla diferencia un poble i la seva gent, i això a l’elit mundial no li interessa, promocionant l’aprenentatge de l’anglès com a principal llengua, optima per a les relacions entre països, cossa que l’ha fet d’estudi obligat, i moltes vegades necessària en l’àmbit laboral.

Tornant al tema les petites llengües de parla minoritària per una sovint petita comunitat,
Haurien d’esser promocionades i reconegudes fomentant-ne l’aprenentatge a les escoles
i essent presents de manera total en tots els mitjans i com no com a part principal de la cultura popular, nomes així una llengua es pot conservar.

Nomes així una llengua com el català pot perdurar, amb un govern fort i decidit cossa que no passa, com diuen sovint el PP fa mal però a la vista de tothom, en canvi el PSC mina tot el que troba sense fer gaire soroll dues maneres de fer les cosses,però d’igual resultat.

Encara que si no l’erro aquí parleu la llengua Valenciana, els catalans preferim dir que parleu català, ja que les terres de l’Ebre de parla catalana s’assemblen molt a la vostra parla, així com no es el mateix el català de Lleida com el de Girona o el de la Catalunya Nord, tot i que aquest tema el sabràs tu millor que jo.

Salut!