Pintada

Fa mesos i pesos (sí, m’ho acabe d’inventar) de la pintada. Ja és una cosa més que servix d’adorn i s’ha instal·lat en la paret d’un magatzem atzarosament. Com eixe cartell que té ben a prop i que alguna cosa encara clareja si ho mires bé, el d’Almúnia del PSOE, pelat i amb barba. En aquells temps la propaganda política ocupava totes aquelles parets que es deixaven. La pintada, ja ha sigut resposta i tot. Com em temia. Com esperava pacientment. Inclús fa molt de temps que han respost. No és que siga res de l’altre món, però ací no hi ha pintades i això fa que qualsevol passe a ser tot un esdeveniment. Per no haver, no hi ha ni espanyolistes. Crec que la darrera va ser per oposició al PHN del PP. L’he llegida moltes voltes. Me la sé de memòria, però cada dia la torne a llegir. Segurament n’hi ha més. De fet, n’estic segura. Però esta sense saber-ho em resulta especial. Sóc una d’eixes persones a qui estes xorrades aparents li importen molt. Igual massa. Gràcies a una pintada d’estes sóc nacionalista i potser per això llegir-les, més que un tràmit, em resulta especial. Dec estar en deute amb esta persona, o una cosa semblant. Si açò és kale borroka, m’apassiona. Poca gent ho fa i això ens convertix en peculiars per a molts i obsessionats per a la majoria. Crec. Recorde el dia que la vaig vore per primera vegada. Dissabte, de matí. Me n’anava a música, com cada dissabte de matí. Eixe dia em vaig posar una camiseta d’Obrint Pas, cosa que no faig mai. Entretinguda, escoltant música i caminant corrents, vaig vore alguna cosa novedosa. Eixe lloc és la parada de l’autobús i està en un lloc transitat a tothora. Vore lletres em van fer somriure. Començava a divisar –talà cosa que em va desconcertar, innocentment. NO AL CATALÀ EN L’ESCOLA! Més que sorprendre’m ho vaig concebre com un repte. Cada dia que passava la mirava, desafiant, però no hi havia notícies noves. Després d’esperar molt de temps, potser dos mesos, va haver resposta. M’esperava que fóra com les de les pintades a Bellreguard. O la mitat de la que hom va fer a la seu del PP de Beniarjó, però no. Ni s’ha obert un debat ni res. Esta pintada només és una petjada, blavera, a la vista de tot aquell que passe per l’escola. Des d’ací demane que siga resposta com cal. Només això. Un poble “tan polític” com Rafelcofer no pot permetre-ho!