divendres, 2 de maig de 2008

Degustació de ministres

Espanya és molt rica políticament i les joies de la corona, el colofó d'aquesta riquesa, en són els seus ministres. Els hem de separar en dos grans blocs. Per un costat hi ha els "ministres de degustació" que són tots aquells que duren pocs mesos i acaben sent substituïts per uns altres, molt abans que el poble assimile el seu nom i el seu càrrec. Vaja, que els ciutadans saben que era ministre perquè veuen a les noticies que els han destituït/canviat.
Si diem noms d'algunes ministres del darrers govern de ZP molta gent ni sabria que ocupaven aquest càrrec. En llenguatge culinari, es un problema de la cuina política de disseny que es practica al “nostre” país on hi ha un gran gran plat i una cosa ridícula al mig que, sovint, s'hi ha col•locat tot improvisant, per provar.
El segon bloc és els dels ministres que, lluny de ser degustats, s'ofereixen a crear ells els plats, a degustar per evitar ser cruspits en un instint natural de supervivència. Del govern Aznar en recordem la Ministra de Sanitat, Celia Villalobos, en la polèmica dels ossos del brou i les vaques boges. Mai sabrem si la seua recepta va ser equivocada, però Villalobos va demostrar que es pot menjar brou de pobre amb un sou de ric.

Després va venir Carme Chacón que, com a Ministra de la Vivenda, va fer-nos entendre que una parella jove pot viure en un habitatge de 30 metres quadrats com els que proposava el seu Ministeri. Chacón va anar més lluny ampliant la seva pròpia família per a demostrar-nos que en els mateixos 30 metres "donde caben dos, caben tres" però no ha pogut acabar la seua demostració perquè l'han canviada de ministeri i ara defensa la cartera de Defensa tot emocionant-se amb el "rompan filas" i la Cabra de la Legión que li han regalat, en format peluix.

Anem per un tercer cas, el del Ministre de Sanitat, Bernat Soria. Davant la polèmica de les més de 7.000 tones d'oli de gira-sol que ens ha endossat il•legalment Ucraïna, Soria s'ha compromés amb un periodista a beure's la meitat d'una ampolla amb oli contaminat, si aquest últim la troba i li la porta.
Aquesta resposta, valenta i arriscada és també prepotent, per part d'una persona que ha reconegut la existència del problema i que intenta apaivagar el foc amb aquest missatge que no convenç ningú i menys a ell, no siga que el periodista li porte l'oli que li ha demanat.
No m’imagine ni a Bernat Soria intoxicant-se amb l'oli, ni a Celia Villalobos fent brou de vaques boges ni a Chacón en una capsa de llumins que només desitja per als altres. El que sí imagine és un Consell de Ministres format per persones capacitades per exercir el seu càrrec però, de moment, és només un somni.
Fins que arribe el moment, seguirem degustant ministres insípids que, lluny de cuinar bones receptes, s'ofeguen en un got d'aigua.
Bon profit!

1 comentari:

Víctor ha dit...

Gran article!

Res, dir-te que he recordat que un dia hem vas comentar al meu blog i que t'agregara i no ho havia fet fins que no he fet una neteja de blog i tal!

Gran blog, escrius molt be!

Salut i Revolució!

Víctor (http://twentypv.blogspot.com)