L'escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas defensa que el seu avi tenia un gravat de Felip V cap a baix a començaments del segle XX. La casa la freqüentava el director del Museu de Xàtiva.
Un dels secrets més ben guardats de la família de l'escriptora valenciana Carmelina Sánchez-Cutillas: - "era una cosa de sempre a què no prestàvem interés fins ara", diu- podria ser la solució a l'enigma que encara existeix entorn del retrat de Felip V, que llueix cap a baix en el Museu de Xàtiva: La identitat de l'autor intel•lectual d'una cosa que va començar com una broma carregada de significat i s'ha convertit en un emblema de la ciutat. L’escriptora recorda que quan era molt xicoteta, a mitjan dels anys 30 del passat segle, en una de les visites a casa del seu avi, l'intel•lectual Francesc Martinez i Martinez, es va sorprendre en veure un gravat de Felip d'Anjou penjat al revés. Era una peça d'uns 60 centímetres d'ample, recorda Sánchez-Cutillas, que llavors estava col•locat al passadís d'accés a un dels banys del domicili, situat al carrer Gobernador Vell de València. En preguntar el seu avi, la resposta va ser clara i decidida: "Per això mateix, perquè la gent em pregunta per ell". A continuació li va explicar els "mèrits" pels quals el monarca Borbó mereixia estar exposat en una postura tan incòmoda. "Em va parlar de la guerra, del que va passar a Xàtiva, de l'arxiduc Carles d’Àustria, però tot en la clau perquè l'entengués una xiqueta", afegeix l’escritora. La néta recorda a més que "aquest gravat ja estava així molts anys abans; abans ho van veure la meua mare i els meus oncles, els meus cosins ... havia estat exposat en diferents punts de la casa. Tots el teníem assumit com una cosa normal i de sempre". El domicili de Francesc Martinez i Martinez era llavors freqüentat per la intel•lectualitat de l'època, tal com recorden els seus descendents. Entre els seus amics i els seus cercles de relacions hi havia Teodor Llorente, Nicolau Primitiu, López-Chavarri i, especialment, Carlos Sarthou Carreres, que va ser des dels anys 40 i fins a principis dels 70 director del Museu de Xàtiva. "El fet que tenia el gravat al revés era conegut per tots els seus amics", afegeix la seua néta, que pensa que algun dels seus coneguts o el propi Sarthou" va haver de prendre d'allà la idea que, anys més tard portarien a la pràctica al Museu de L'Almodí de Xàtiva. La família mai no li havia donat massa importància a l'assumpte "en tractar-se d'una cosa de tota la vida" i, de fet, "actualment a aquest gravat li hem perdut la pista, no sabem qui el té ara", afegeix. Amb tot, Carmelina Sánchez-Cutillas reconeix que la primera vegada que va anar al museu, "fa ja molts anys", quan va veure el retrat "del d'Anjou" cap a baix, "no vaig poder evitar recordar el meu avi i vaig pensar en la connexió amb Sarthou Carreres, però després l'oblidé".L’escriptora insisteix en què "fer públic aquest tema només pretén aportar una mica de llum al debat". Francisco Martinez i Martinez, "com a bon alteà que era, era un maulet de cor", conclouen els seus descendents.
"Gaudiu del dia".
Una terra que plora comença la història.
País Valencià, lliure i sobirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada