divendres, 30 de maig del 2008

Llàtzer de Tormos vs Lazarillo de Tormes


Mira açò que he trobat surfejant-surfejant.

Ja fa anys que molts hispanistes atribueixen el ‘Lazarillo de Tormes’ a l’humanisme valencià. No només pels girs lingüístics i expressions utilitzades, sinó sobretot per la visió que es té de la societat. Doctors en literatura castellana com Francisco Calero de la UNED atribueixen l’autoria del ‘Lazarillo’ a Joan Lluís Vives, en llibres pagats pel mateix Ajuntament de València. Però què passa si Vives mai va escriure en castellà? Com s’explica que la novel•la estiga plena de catalanades i errors de traducció?

N'hi ha un estudi signat per Jordi Bilbeny i Josep Maria Orteu que a part de corroborar l’autoria valenciana de la novel•la (Joan Timoneda o Joan Lluís Vives) i fer un repàs exhaustiu de les catalanades, va més enllà i denúncia un procés de deslocalització de la història original. Així, el Llàtzer seria de Tormos i no Tormes, i la seua mare filla de Teulada i no Tejares. La població on viu la seua mare amb un negre seria Dénia i no Salamanca (a Salamanca no hi havia negres, mentre Dénia era un important port de tràfic amb Àfrica). Seria des del pont romà d’entrada a Dénia des d’on s’acomiadaria Llàtzer de sa mare, i Gandia i no pas Escalona la ‘vila ducal’ on passa l’escena en què Llàtzer fa xocar el cec contra una columna, als porxos que encara ara existeixen. La versió castellana que ens ha arribat parla d’un ‘Regne de Toledo’ que mai ha existit, seria la traducció que els censors de la Inquisició van posar a ‘Regne de València’. En la mateixa línia, un per un tots els carrers de la novel•la s’han localitzat en l’entramat urbà de la València de l’època. Tot això explicaria la incongruència de la localització castellana, que ha fet que els hispanistes sempre hagen dit que l’autor mai havia estat als llocs on passa la història, o que no coincidix cronològicament els anys en què es feren Corts a Toledo amb les Corts que apareixen al llibre, però si amb les Corts celebrades a València, per posar un altre exemple. Un altre enigma de la novel•la que l’Acadèmia mai ha sabut explicar és la mateixa estructura del llibre. Un orfe explica a ‘vostra mercè’ tots els amos amb els qui ha estat. Només s’entèn si coneixem les institucions valencianes de l’època de protecció a la infància, com son el Pare d’Òrfens i l’Afermamossos. Aquestes institucions no tenen un equivalent castellà, i es dedicaven a donar amos als orfes, i a les quals un cop grans els mossos havien de rendir comptes.

Més informació ací.
Trobat ací.

In albis, veritat?

5 comentaris:

Vicent Baydal ha dit...

Això de les "catalanades" és l'anàlisi més indocumentada que m'han tirat a la cara...

Anònim ha dit...

Clavar cullerada en les grans personalitats mortes és molt fàcil. Ara bé i si ho fem amb els vius?

Tothom sap que Nelson Mandela és, en realitat, un personatge amb arrels alcoianes: Nelson CANDELA.

Si Nelson és un poc bru és perquè ha pres massa el sol, però tots sabem que, a la intimitat, parla valencià (el valencià d'Alcoi).

Anònim ha dit...

Bé, primer que res, açò són crítiques? Dubte si són a ella o a l'autor de l'article original...
altrament, no penseu que vaja a posar cap comentari perquè no ho fa mai.
I després, comentari anònim+alcoià=tots sabem qui és l'autor... no t'ha servit de res.

Res més, Hän, sort en els exàmens, encara que no la necessites, i també per al superior, que ja el tens ahí.
Una abraçada, salutacions.

Proannisme revolucionari i d'acció---

Anònim ha dit...

Ja havia sentit açò més d'una vegada.

A ulls d'algú q no entén d'estes coses (com jo) pot semblar cert, i ulls de qui entén... pel que veig hi ha opinions de tot tipus. Aleshores és pot estar o no d'acord, però alguns podríeu ser un poc més humils, no? "l'analisi més indocumentada que m'han tirat a la cara"? ... en fin...

Salutacions, annota!!

Anònim ha dit...

La veritat és que tota aquesta polèmica m'ha fet agafar ganes de rellegir el "Lazarillo", cosa que estic fent, i de buscar informació i revisar els estudis hispànics que se n'han fet. De veritat que m'encantaria poder creure que l'original va ser escrit en català i que l'autor va ser Joan Timoneda o qualsevol altre escriptor català o valencià. M'encantaria que fos així, que sortís aquest original català escrit el 15..., però no m'ho acabo de veure, la veritat. Sé que hi ha catalanismes al text, que les descripcions són pobres, que l'itinerari del protagonista és estrany, però també és cert que el castellà de l'obra és força castís (molts refranys i frases fetes) i no me l'imagino en català, perquè més enllà del "Tirant" no tenim prosa literària (conservada ) en català. També hi ha uns quants punts que no em quadren del tot i em generen dubtes: 1) El títol en castellà (Lázaro, Lazarillo) juga amb el nom del personatge i la seva funció inicial amb el cec, a qui fa de "perro lazarillo". En català el joc lingüístic desapareix, perquè la funció de guia d'un cec en la nostra llengua és "pigall" (mot que potser ve de l'occità) i no pas "llatzeret". Això em fa creure que l'otiginal de l'obra seria realment en castellà. 2) L'autor valencià Joan (o Juan) Timoneda era bilingüe i escrivia poemes en català i castellà i prosa en castellà (com el "Patrañuelo"). Que ell fos l'autor de l'obra original és possible (i que passés a València i els topònims originals fossin Tormos, Gandia, etc., també és possible), però això NO VOL DIR NECESSÂRIAMENT que fos escrita en català. TImoneda la podia haver escrit en castellà perfectament, com va fer amb "Flor de enamorados" o "El patrañuelo". 3) El 1554 apareixen 4 edicions simultànies enc castellà i Bilbeny considera això un acte d'Estat per esborrar la catalanitat de l'obra original, però s'oblida que 5 anys després (1559) el llibre passa a ser prohibit per la Inquisició espanyola. És estrany que Estat i Església, que anaven de la maneta, aquí anessin en sentit contrari i que la Monarquia volgués difondre el llibre i l'Església prohibir-lo. De fet, durant 14 anys no es tornarà a publicar i el 1573 es publica l'edició coneguda com a "Lazarillo castigado", és a dir "enmendado" o "censurado", on el censor (Juan López Velasco) suprimeix 2 dels tractats que considerava anticlericals i fa diverses "correccions" i "canvis" en el text de 1554. Aquesta edició castellana censurada és la que coneixeran els escriptors del segle d'Or espanyol, alguns dels quals continuen el gènere picaresc (Cervantes, Mateo Alemán, Quevedo, etc.) i també la que es difondrà a les Amèriques. 4) Les traduccions del llibre: al francès, a l'alemany, etc. El llibre obté un gran èxit i les traduccions sempre són a partir del castellà. Com és que cap edició "original catalana" (suposadament perduda o destruïda) no va traspassar les fronteres i va arribar a Europa (França, Anglaterra, etc.). Ningú en va salvar cap exemplar i ningú no en va tenir constància, d'aquest original català? Es fa difícil de creure que enlloc (cap llibre publicat a Europa o llistats de les impremtes euriopees del segles XVI i XVII) no hi hagi cap referència a un "llatzer" escrit en català. La meva conclusió, doncs, a la vista de tot plegat és que potser sí que l''obra original és de Timoneda o d'un autor català o Valencià i que potser sí que passa al València, Gandia, etc,----però que tot i així els canvis van ser de topònims i no de llengua. L'original devia ser "Lázaro de Tormos" escrit segurament en castellà, mal que ens pesi.

Joan Ortiz (Barcelona)