Una servidora i amigues van passejant pel carrer Sant Francesc de Borja quan, de cop i volta, un bon home, d'aparença de turista clara, ens interromp el passeig:
- ¡Perdonen, señoritas! ¿Cómo puedo llegar al palacio Ducal?
I ja tenim la situació servida. És molt probable que este senyor no sàpiga català, però també és evidentíssim que l'espanyol és la seua llengua materna, la qual cosa el converteix en perfectament capaç d'entendre la nostra resposta, acompanyada, és clar, de molta gesticulació. Per l’escassa eficàcia de les indicacions de les meues amigues, vaig haver d’encaminar-lo jo:
- Mire, és molt fàcil. Aquell carrer -assenyalant-l'hi amb el dit- i tire recte, recte,i després -gesticulant que havia de girar a la dreta- i vorà el Palau.
- Ahà, ahà. Aquella calle, gracias. ¿Y usted le dice "carrer"?
- Sí, sí, però és una altra llengua: valencià, així parlem ací.
L'home posa cara de "primera notícia", però a continuació, ben rialler i interessat, em demana:
- Dígame usted, ¿cómo se dice hombre y mujer?
- Home i dona.
- ¡Home i dona! -repeteix. Pues... ¡Gracias, dona!
I m'allarga la mà, per a donar-me-la.
Ell segueix amb la seua colla cap a la plaça de les Escoles Pies. Nosaltres, girem en una altra direcció pensant com és de curiós que un estranger que ni sap que el català existeix m'haja entés i que, en canvi, gent que fa anys i panys que viu ací encara diga que no entén res...
(Per a fer més gran la imatge, prem-la. Una altra de les errades gandianes, que ja en són moltes...)
2 comentaris:
t'has deixat el "no", en "és evidentíssim que l'espanyol () és la seua llengua materna".
o això crec, salut.
Son més les ganes de no voler entendre que tenen alguns per intentar fer desaparèixer el català, i això els està matant.
Molt original el blog :P
Publica un comentari a l'entrada