Sóc a l'estació del Nord, esperant. Al meu davant hi ha un mostrador amb una senyoreta. S'hi acosta un jove d'uns 25 anys que vist elegant i parla en valencià:
- Perdone, voldria consultar els horaris de tren a Barce-...
- ¡No te entiendo!
- Sí, els hora-...
- ¡Que no te entiendo! ¡Háblame en español!
El xic es gira, sense fer cap comentari. Hi torna:
- Escolte, té el full de reclamacions, per favor?
- No te lo voy a dar.
- Però si m'estàs entenent...! Vull el full de reclama-...
- ¡Que no te lo voy a dar! P
l- Sóc advocat, aixina que sé que tinc dret a...
- Aquí hay mucha gente con carrera.
El xic es queda mut.
La senyoreta l'està entenent, i el seu company intenta convéncer-la que el que ha de fer és parar de discutir i donar el full de reclamacions al client que l'hi està demanant. Ella s'hi nega, argumentant que (encara) no és client.
El quasiclient decideix que prendrà mesures. Se'n va, tot recordant l'anècdota que ha viscut no feia massa a El Corte Inglés, quan ha preguntat a una dependenta:
- Perdona, teniu còpies de claus?
I li ha respost:
- Lo siento, la marca Claus no la tenemos.
`
El xic s’ha quedat sense anar a Barcelona i sense claus.
Perquè molts no és igual a la totalitat, i en este cas ha quedat patent. “aquí hay mucha gente con carrera ( pero como ves, yo no)”.
Que Déu ens done salut…!
dilluns, 21 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
definitivament feia falta el "manifiesto por la lengua común"... es nota... es nota que el castellà està amenaçat per tot arreu! com deia la meua iaia, pels en la llengua els han d'eixir!
ni la SIDA, ni el càncer, la pitjor pandèmia és la ignorància.
patetic ...
Feia dies que no m'hi passava i com sempre m'ha agradat el post. Llegint-ne els altres m'he enterat d'això de Mr. Camps i el Manifest. Per cert, jo a qui no entenc és al responsable que contractà a eixa senyoreta de Renfe.
PD: això de l'orxatetya encara segueix en peu, eh.
Publica un comentari a l'entrada