dilluns, 18 d’agost de 2008

Una història de renúncies


Els canvis regeneratius de Leire Pajín al PSPV-PSOE han començat per canviar la marca. Carregar-se les sigles de País Valencià per "adaptar-se al nou Estatut". La decisió porta al darrere una grandíssima càrrega simbòlica, que és possible que algú amb poca connexió amb la història política valenciana des de la transició no acabe d'entendre.

El procés de gestació del PSPV-PSOE és, amb molts matisos, equiparable al del PSC. És a dir, confluència de partits d'esquerra burgesa amb pòsit nacionalista amb la federació local del PSOE. D'aquí el nom: el PSPV era un partit d'arrel cultural i universitària on l'autodeterminació era un eix estratègic, unit a la lluita de classes i al reconeixement dels lligams amb els germans de llengua. Es va ajuntar amb el PSOE i van unir sigles. En el moment clau, i a diferència del PSC, van vendre la seua autonomia i es van convertir en una federació socialista més.

En plena Batalla de València es va negociar l'Estatut de segona mentre Lerma guanyava les eleccions. Un darrere l'altre, el PSPV-PSOE va anar abandonant tots els símbols que havien caracteritzat l'esquerra valencianista: senyera quatribarrada, defensa ferma de la unitat i normalització de la llengua, comarcalització, horitzó de l'autodeterminació... De les èpoques passades, de l'arrel fusteriana de la cosa, només quedaven dues lletres en unes sigles, PSPV-PSOE, que s'amagaven quan venien eleccions.

Avui ja no queda ni això. Aquesta esquerra valenciana ha culminat la pèrdua de perfil propi soterrant el PV del nom. Ara la federació valenciana socialista ja és exactament igual que l'extremenya o la castellano-manxega. La història del PSPV-PSOE, una història de renúncies.

PS: hi ha articles correctes a la Viquipèdia sobre el PSPV, l'Estatut d'Autonomia i la Batalla de València. També es pot llegir "L'esquerra al sofà", així com veure "Del roig al blau". Per si voleu aprofundir més, vaja.

PS2:La culpa del retràs, les vacances.

5 comentaris:

Joan ha dit...

Les distancies entre els partits espanyolistes al País Valencià no existix. El canvi d'imatge dels socialistes espanyols era pura lógica. De tant en tant rebren instruccions de com han de parlar, que han de dir, com han de pentinarse, com han de vestir, etc. I ara els seus asesors han decidit que la historia del nostre País no es més que un munt de merda. Pajin, Zapatero i cia son els nous Felip's V del segle 21.

dimoni de xiquet ha dit...

No trobe que siga tan sorprenent.Es a dir, el pspv sempre ha estat un partit dins de un ordre que es el que va eixir de la transcisció espanyola.
El canvi mes brusc fou quant renunciaren al marxisme com a ideari de esquerres.
Si conegueres un poquet a leire pajin alucinaries molt de com una personeta sense res a aportar a arribat tan lluny, increible!!!
dimoni de xiquet

Nelo ha dit...

Queda així demostrat quant els importa el País Valencià.

Respecte de l'orxata (o mojito) ara sí que ho veig cru, treballe tota la setmana, però em comformaré amb poder xarrar amb tu pel MSN. ;)

Anònim ha dit...

el cap de setmana passat El País publicava informació sobre el Congrés del PSPV... siii... ja veig com entren per les portes de la Generalitat com a president... No sé, és tot un poc ridícul i l'estat patètic de "l'esquerra" del País Valencià ho és tant o més que la pròpia dreta.
Açò era el que faltava!

El Rebrot ha dit...

En breu començarem les classes de doçaina. Ja t'avisaré de quan és la preinscripció, però el més segur és que comencem a l'octubre.
Enhorabona per aquest blog sempre sorprenent.
Salut i República

Maria