dijous, 4 de setembre de 2008

Catalans i valencians, cosins germans


Dèsset per a nosaltres.
Disset per a la majoria.
Seventeen per a més.
Diecisette per als veïns de l’est.
Siebzehn per als que censuren noms.
Diecisiete per als que ho censuren quasi tot.
Dèsset al remat.

No és el dorsal de cap jugador del Vila- real, del València tampoc, ni del Llevant (que ja està en valencià al web).
Tampoc calcule quantes medalles ha aconseguit Espanya a Pequín, en serien algunes menys.
Tampoc la posició que ocupa el català en el rànquing europeu, està més endavant! També al mundial.
El cas és que fa un poc més de dèsset anys vaig nàixer. I sí, el 31 d’agost d’enguany també ha estat ben calorós a Barcelona, i a Salou. El temps d’espera en el Tutuki Splash ho demostra.

L’amic Guy em comentava que havia estat uns dies a la Catalunya del Nord fent el pancatalanista.
Jo ara em trobe a la Catalunya Central (?) sense saber quasi per què. Pel mateix que Guy no crec. Però el cas és que no hi ha res com estar tres setmanes amb gent de molts indrets d’allò que hom anomena Països Catalans(que continua fent-me fredat) per acabar dient “xe, però si és de Barcelona i l’entenc!” o “mira! Però si és de Lleida i pareix de Pego!” i després de la sorpresa respondre amb un “ però fa uns dies no invocaves Valencia Freedom?”.

Hom diu- i no es cansa de dir- que a les distintes formes de parlar una llengua se li diu riquesa lingüística. Però i la cultura? A les distintes formes d’entendre una cultura (per a uns prou, per a altres molt, per a altres gens) semblant, se li diu riquesa cultural? La pregunta és, tenim una cultura unitària?
No. Sí. Potser. Qui sap. Qui ho sap?
No entre en el grup. No sé si ho sé. No, crec que no. Sóc massa menuda per saber-ho potser.
La llengua és més simple, sembla.
Però i els castells? Crec haver llegit que són valencians, però em trobe a Vilafranca del Penedès i me’ls tope davant dels meus ulls. La de Tarragona diu que a casa seua també se’n fan. De sobte un so de dolçaina. No, és una gralla. De lluny la Muixeranga, ara sí, estic a casa.
Ho estava ja abans? Em pose l’Ipod mentre mire com van pujant els castellers, sovint me’l trac perquè alguna amiga vol dir-me alguna cosa, tan se val si és de Vic, Benicarló, Sant Cugat, Barcelona, Vilafranca, la Vall d’Aran, Tarragona...
Això sí és un Correllengua!

Per la nit, concert d’Obrint Pas, i demanen si hi ha algun valencià. Molts alcem els braços: d’Ontinyent, Bocairent, Banyeres...Canten Del Sud. Qui és del sud? Jo crec que sí. Però la de Benicarló? Estic confosa, sempre he cregut que era del nord però ara no ho tinc clar. Àngels Gregori sí, del sud.

Dèsset... quasi divuit!

8 comentaris:

Jordi Puig ha dit...

Crec que ens podem sentir de tantes maneres com persones siguem, i no ens podaríem mai d'acord.

És evident que hem d'apostar per compartir l'espai catalanoparlant, per tenir un projecte en comú, que ha de ser modern i no sempre mirant tres-cants anys enrere: hem de compartir un espai cultural i editorial, un espai de comunicacions i relacions comercials, un espai de debat polític i de construcció.

Però també crec que la casa es construeix per la base, i no m'imagine a les persones que ni tan sols se senten valencianes formant part d'uns països catalans independents.

No podem fer política sense la gent; no hauríem de tornar a deixar-nos a la gent darrere, a la nostra gent; em referisc als nostres veïns, al company d'estudis, a la xicona del tercer amb qui compartim conversa a l'ascensor. No hauríem d'aspirar a que tota eixa gent compartira i comprenguera que es pot ser valencià i valencianista, i que això no és un delit?

Anna, crec que t'has de sentir d'on tu cregues; germana, cosina o neboda de qui vulgues. Catalanista o valencianista. I també és normal que, al llarg del temps, eixa pertinença es matise, s'enfortisca o et faça prendre actituds diverses. Però el mateix ocorre o ha d'ocórrer amb el valencianisme: el nostre projecte col·lectiu tampoc és res immòbil -si ho fóra, significaria que, definitivament, està mort-.

Enhorabona per aquestes sensacions i raonaments. D'aquest dubtes o assaig alguns voldrien fer una heretgia contra la "paraula dita". No podem avançar, no obstant, sense el dubte. I què tal si dubtem junts? Què tal si tots els que ens sentim valencianistes, catalanistes, progressistes, independentistes, ...istes, i la gent que no se'n circumscriu (creieu-me, hi ha vida fora dels nostres fòrums) fem un camí junts? No seria més fpacil fer un País Valencià normal?

Anònim ha dit...

Dèsset? Si als dèsset ja escrius aixina, com escriuràs quan en tingues trenta!?
Felicitats i per molts anys, d'una recent admiradora.

Beniarres al dia ha dit...

Molt bones apreciacions del que t'envolta.

Sols una cosa aquest cap de setmana elsde Beniarrés, més be Associació Cultural l'Esporti, marxem cap a Sant Celoni al Vallés Oriental i de segur que es trobem com a casa tant en la parla com en l'estima.

Evidentment parlem lamateixa llengua i compartim molta estima pel foc, la música, la mediaterrània i tantes altres coses que de segur que algo serem de familia.

Ànim i endavant.Segueix així i quan et passes per Beniarrés a veure si es vegem.

Anònim ha dit...

Enhorabona pel text i per l'aniversari. Escrius molt bé, és un text molt original i emotiu.


Amadeu

Nomdedéu ha dit...

jo també m'he d'afegir a les felicitats, pels anys, i per les lletres totes ben ordenadetes, fent una bella història.

Eco Taronja ha dit...

Moltes felicitats, per molts anys

TONI PITARCH ha dit...

Al dir que no és cap dorsal d'un jugador del Vila-real, m'has fet deduir que també saps allò de "Sant Pasqual a dèsset!" (de maig)... Quin nivell! Enhorabona!

Anna ha dit...

Hola Jordi, el comentari t'ha quedat flamant. Pensant-ho fredament, aposte pel País Valencià perquè realment és on anem a estar amb la nostra gent, al meu parer- et permet que el qualifiques d'anticatalanista, si vols- amb Catalunya tan sols ens unix una llengua- beneïda llengua! Em decante per allò que tenen els hispanoparlants, certes conferències per la llengua i coses d'este tipus, però cadascú pel seu costat. Ara bé, què us sembla? Si no hi ha consens, no hi ha(/urà) país.
Fede, moltes gràcies i et dessitge un bon viatge. T'assegure que si em passe per ara, t'avisaré.
Toni, no vaig caure quan va el vaig escriure, i ara és una miqueta tanrd per modificar-lo. Gràcies.
Marta,Amadeu,Enric i Artur moltes gràcies a tots per les felicitacions i els ànims per seguir endavant.
I a tu, Marta, espere vore't promptet a la tele, eh?

Salutacions a tothom.