dilluns, 28 de gener de 2008

El meu poble Rafelcofer


Hola a totes i tots.

Rafelcofer.
Ai Rafelcofer... Us puc dir tant d’ell...
L’han esborrat del mapa, tant com hem sigut...
També hi ha qui fa burla del seu nom, porte molts anys intentant trobar-li la gràcia, i vaja que m’he esforçat, però res, per favor si algú li la troba que m’ho explique, i riurem tots.

Esta és la desena publicació! Molts m’heu demanat que parle sobre ell, o alguna cosa semblant, malgrat saber que este bloc no anava cap a eixe camí, però durant els llargs viatges, s’ha de parar a fi de descansar un poc, i bé, este serà un d’eixos descansets. I així, aprofitant que el barranc de Palmera passa per Rafelcofer, coneixereu el meu poble, i complauré alguns.
La primera tasca seria la pronúncia. Rafelcofer ha eixit (malauradament) en més d’una ocasió a la televisió tant en edicions valencianes, com a l’Estat espanyol, i he sentit autèntiques barbaritats. A vore, practica-ho allà on sigues, no és gens difícil; difícil és dir-ho malament: és com dues paraules que s’han unit formant-ne una (Rafel-cofer) i la síl·laba tònica recau en cadascuna de les darreres síl·labes de les dos “paraules” (Rafèl- cofér). Ja està! Ni Ràfelcófer, ni Rafelcofér, ni Refalcofer, ni res: Rafèl-Cofér.

Rafelcofer no és allò que diem un poble gran, som 1500 coferers i cofereres, aproximadament, estem a la Safor; La Font d’En Carròs, Almoines, l’Alqueria de la Comtessa i Beniarjó (senyoriu d’Ausiàs March) ens envolten. No cal que diga que ens trobem en un emplaçament fantàstic, entre platja i muntanya. Tan sols set quilòmetres ens separen de Gandia, i encara estem més prop d’Oliva. Amb el nou traçat de carreteres, arribar a la Vall d’Albaida o el Comtat és fàcil i ràpid, l’espera ha valgut la pena. I des d’Oliva s’aplega a Dénia i Pego en un tres i no res. Semble constructora, eh?

Però...sí, els coferers som...atípics, Rafelcofer ho és. Si no passa a Rafelcofer, no passa!
Per exemple, al meu poble no hi ha especulació: no es construeix.
De ben menuda, pel 1995, recorde jugar amb els típics amics d’infantesa al costat d’una tanca que separava el carrer, per una banda, un tros de carrer amb vivendes i per l’altra una nova zona en construcció, fins el moment tarongers, la casa de la meua àvia i la d’enfront, de ma tia, eren les últimes, i pocs anys després més enllà de les seues cases en feren un fum, un pont per a unir el poble amb el poliesportiu (abans s’havia de fer un recorregut més extens), l’auditori...
En aquella època no es construïa gens, i ara, tan sols han obert un carrer, fet un parc i prolongat el passeig on, durant un fum d’anys locals i forasters han treballat, una fàbrica de lleixiu, fa ja molts anys que va tancar, ni tan sols ho he conegut, l’estat en què es trobava era penós.
I a l’altra banda del poble han fet una xicoteta urbanització, on abans anaven a parar els mobles vells dels veïns de la zona, un grandíssim descampat, cinc anys han tardat en fer-ho.
Però ara tenim premsa mensual local, després en parlaré, i en l’últim mes vaig poder llegir que ja s’ha aprovat el nou PGOU, fet amb “la col·laboració del poble”, ja vorem que ix d’ací.

Canviant de tema, al meu poble el 96% parlen valencià, òbviament, abans de la immigració (encara que no n’han vingut massa, tan sols sud-americans i romanesos, i alguna família d’anglesos, però res més, tan sols europeus i americans, ja m’enteneu) n’érem més.
Per tant, perquè a la web del poble, a l’apartat de valencià, no hi ha res? perquè s’ha editat i repartit “la Premsa de Rafelcofer” mig en valencià, i per l’altra part en castellà? Si diueu per a esta gent, quan va a comprar a la carnisseria, al quiosc, al forn, a la botigueta de de tot o al bar,com se’ls adrecen? En valencià!

D’ací és el campió de lletra menuda, En Vicent González i Peiró, qui va escriure el Pare Nostre en un gra d’arròs (de veritat!) ara a sa casa hi ha la Caixa Rural.
Recorde un dia, estant dinant a un japonés, mon pare em va contar qui era també coferer, el General Frasquet, el carrer d’aquell restaurant duia el seu nom, este senyor ha sigut o és general de l’armada naval a Cadis (o una cosa semblant) no l’he vist mai, però supose que deu ser ja major.
També tenim museu (què s’havieu pensat?) perquè a la Muntanya de la Creu va haver un assentament iber. Esta és una de les dos muntanyes que tenim, l’altra és la de l’Ermita de Sant Miquel, o la Muntanyeta de Sant Miquel, com solem dir tots, esta és menys alta i té una coveta (que no pots entrar si no tens set anys), la Cova de la Mamella, així es dia quan jo anava a l’escola, la degue posar algun xiquet, ja saps, és una d’eixes paraules que quan eres menut et fan riure moltíssim.
L’altra amés de l’assentament, té un clavill enorme, com a conseqüència de construir-la per a què passara l’autopista. Segur que d’ací a tres anys torna a eixir Rafelcofer a la televisió, esta vegada perquè s’ha partit d’autopista pel clavill.

Segons diu qui no és d’ací, tenim una xicoteta característica lingüística, que l’han anat adoptant tot aquell qui sovint està amb nosaltres, la terminació de la primera persona del singular en c, per exemple vullc, portec, tornec...
I una frase que es diu amb freqüència per ací, és d’ací, eres més burro que Tacó, no sé perquè es diu, però Tacó és un home que viu al principi del meu carrer.

Rafelcofer també és coneguda per la seua pirotècnia, de tradició familiar i 50 anys d’experiència. L’any passat dispararen en Falles a València, l’última vegada que dispararen fou l’any en què explotà la fàbrica, en maig del 2000, moriren 13 persones, ja havia ocorregut altres voltes, ho recorde com si fos ahir, estàvem a classe, i justament des d’aquelles finestres es veia perfectament la pirotècnia, el fum semblava un cervell enorme, el soroll es sentí fins i tot a Xeraco (a 20 quilòmetres). La pirotècnia és de la família d’un amic, i els oncles i mare d’un altre també hi treballaven. Hi hagueren molts desperfectes, ens enviaren al poliesportiu, recorde anar en cotxe amb les finestres abaixades, hi havia perill d’una altra explosió, vingué Serafín Castellano i a l’endemà no hi hagué escola. Els oncles del meu amic havien mort i sa mare estava a l’hospital, l’altre res, ja havia tingut prou pobret: son pare morí abans que ell nasquera en una altra explosió, i el seu avi molts més anys enrere també. El poble es va plenar de premsa, ràdio i televisió: TV3, Canal 9, TVE, Tele5, Antena 3; totes.
Fins passar molts dies no tornà res a la normalitat, per això aquella disparada era tan especial, mig Rafelcofer va anar: perfecte.

Hi ha qui diu que les cases del C/ Major (el de l’església, per si li interessa a algú) són les més boniques de les rodalies, són modernistes, no ho sé, entenc poc d’arquitectura.

Canviant de tema, allà pel 25 d’Abril, Sva-ters feren un concert, i a l’endemà despertàrem amb una pintada nazi no pintada exactament, rascades a una paret amb pedretes, la Casa de la Cultura, tot això en...basc.
Suposem saber qui ha sigut, justament u que duia una estelada dibuixada en una carpeta farà dos anys. Amb això ha quedat clar, no? Té l’ESO de xorra.
Per a la vostra tranquilitat, també hi ha de nacionalistes, més antigues, també una del CUP i una a favor del PHN.
Parlant de nacionalistes, farà 2 anys una colla de dolçainers va tocar la Muixeranga quan va eixir el sant de l’església en festes, i dies després tothom(qui sabia ben poc) comentava que havien tocar l’himne de Catalunya.
I el més graciós, setmanes després la posaren de sintonia per al bando. Ara en tenim una d’El Botifarra.

Malgrat ser un poble amb no massa habitants, podriem dir que hi ha dos barriades: el poble i el Raval(et).

I totes dues tenen festes, les del poble són a primeries de juliol, les del Ravalet en agost, i amés també celebrem Sant Antoni i Sant Vicent en els seus respectius carrers, i també el 9 d’Octubre.

Bé, ací acaba esta visita a Rafelcofer, encara que ens han faltat molts carrers i places. Espere que us haja agradat i que si voleu, ens visiteu. Moltes gràcies per haver llegit estes línies, espere que no se t’hagen fet gens pesades.
Acabe amb una frase de Buskant, adaptada. Estic orgullós(a) de ser coferer(a).
“Vine a Rafelcofer, si no tens res a fer”

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei!,com va?parles de lo teu poble,si es veritat per el ke dius es petit,se molt be ke aixo,al de la meua mare,a los pirineus igual,pero no podem permetre ke es perdin,enfi,fa goig llegir,l'emplaçament del poble,entre mar i muntanya,collons...foatali canya!!
per una terra lliure.Pere

Beniarres al dia ha dit...

En aquestes lletres es veu l'amor que li tens al teu poble.
M'agradat molt.
Ànim i endavant

_dyler ha dit...

Quin poble mes bonic!!, em pareix una foto la mar de bonica.espere avissar el teu blog tots els dies, m'agradat molt.De fet, el ficare a favorits.Anim, per a continuar!!!!
Visca els països catalans

Anònim ha dit...

Segur que Rafelcofer està molt bé, però com Pedreguer res de res.

Au, salut!

Felip ha dit...

Xe, quin repàs has fet en un moment! Està bé que coneguem els nostres pobles i sapiguem d'on venim. Jo sempre renegava del meu (Benissa) fins que me n'he vingut a València i el trobe molt a faltar.

Un beset!

Anònim ha dit...

Jo estic cercant noticies de Rafelcofer perque valore comprar una casa al poble. Les teues paraules d´estima a la terra i als coferens m´han agradat molt per la seua sinceritat. Potse més avant forem veïns. Una pregunta m´agaradaria fer-te: n´hi han cotxes de línia els diumenges?
L´enhorabona pel blog.

Anna ha dit...

Hola mig-veí!
El cas és que la línea de busos és com a mínim pèssima. Passa amb poquíssima freqüència, i els caps de setmana encara més. Entre setmana, per exemple potser passa a les 11:45 i fins l'1:30 no hi ha cap altre des de Gandia o coses semblants. I els diumenges tan sols en passa un de matí que va i torna i un de vesprada, no em faces massa cas, això m'han dit.

Tant de bo no siga un impediment, visques ací ben promptet.

Salutacions

max ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.