La llengua, una arma

En els últims mesos o anys la llengua, sobretot la seua unitat, s’ha convertit en una arma política que no dubten en aprofitar la majoria de partits: el senyor Camps ens diu que el català i el valencià són llengües diferents i “todo ello hablando en un perfecto castellano”; Unión valenciana afirma el mateix.

Algunes persones que defensen aquestes idees acusen als nacionalistes pensant que les idees que defenem només les comparteixen “quatre gats”, i sempre acaben dient la mateixa “i per què han de dir que som catalans”.

La història ens demostra que hem compartit molt amb Catalunya, tenim una llengua, una història i una cultura comuna. Immersors, i no de manera voluntària, en l’idea “d’Espanya, només portem un pocs anys ". Aquesta idea d’Espanya ha estat duta fins a l’extrem de la seua concepció de “una, grande i libre”. Però és una, perqueè ells volen, ja que ens obliguen a ser presoners lligats amb blaves cadenes. Grande ja no, per sort la majoria de territoris que s’havien conquerit de manera tan agressiva han aconseguit ja alliberar-se (no obstant encara en queden). I pel que fa a libre, no ho crec ja que ens estan obligant a continuar dins d’aquesta farsa anomenada Espanya.

Se’ns han imposat a més uns símbols, no propis.

Per sort encara hi ha gent que no oblida l’incomparable bellesa d’una senyera onejant al cim de qualsevol de les nostres muntanyes com ho fa als nostres cors. Encara hi ha gent que no resta indiferent al escoltar l’harmoniós so de la muixeranga tocada per les nostres dolçaines i els nostres tabals. Aquestes dolçaines i aquests tabals no són res més que això, el so de la terra que batega als nostres cors. Esperem que el so arribe algun dia a sonar lliure com qualsevol au.

Potser només som uns somiadors, però que seria la vida sense somnis i sense aspiracions?. Només passaria el temps de la manera més ensopida possible.

Els nacionalistes o independentistes (com preferiu) desitgem que els nostres fills i totes les persones que estimem puguen viure en un país millor, un país sense injustícies, un país plenament lliure on ningú del seu propi país es burle d’ells d’amagat quan parlen la seua llengua o els diga que no els entenen, un país que viu en harmonia amb la natura. Per que com molts han dit, “qui perd els orígens perd la identitat” i qui per la llengua perd el 99 % o més de la seua cultura, del seu passat, de la seua història, d’ell mateix.