dijous, 31 de gener de 2008

Guillem Agulló ya murió, ya murió

Hola a totes i tots.
No, no és el què pareix, estigueu tranquils. Estic segura que l’encapçalament, us ha cabrejat o us ha fet tremolar, també hi haurà qui haurà tancat la finestra, i algú qui ha recordat que tinc família, potser tots.
Però repetisc, no és el que sembla. Crec no conéixer gent qui em puga absorbir, potser sí... però són tan...! Gent sense bases, no donen raons, ni ells les coneixen.
L’any passat a l’institut venia un xic, que segons dien ja feia anys que venia, no el recorde, ni ningú, potser pel seu nou(en aquell moment) estil tothom es va familiaritzar amb ell. Diuen que era heavy (era, no estava), que tenia els cabells llargs, molt. Però... de cop i volta va “canviar” va rapar-se’ls. Sí lectors, ací “naix” un nazi, en poc de temps va canviar completament, botes, tirants, samarretes amb esvàstiques... Donava autèntica pena.
Un conegut 100% anarquista i provalencianisme em contà que un dia, estant amb uns amics, van estar parlant de valencianisme, d’antiespanyolisme bàsicament, i de sobte l’espitjaren per darrere, era Ivan.
Un altre dia, un professor d’Història li proposà acompanyar-lo i ajudar-lo a fer una de les seues classes en un nivell de 2n de batxillerat, la classe anava de la II Guerra Mundial (en vista d’allò que ell estudiava, mòdul de mecànica, em semblaria una proposta més que acceptable) va acceptar. Ell tan sols havia d’estar a classe, i contestar si és que hi havia qualsevol pregunta, o rectificar si alguna cosa no li semblava correcta. Ivan merament va perdre una hora de classe, no sabia res...!

Tornant a allò que realment us volia comentar.
Ahir, a Ca Revolta, esta matinada: millor dit, han aparegut una sèrie de pintades del GAV (Grup d’Acció Valencianista). M’han fet recordar el passat dissabte, me’n vaig assabentar gràcies a la premsa, escrita clar, de la televisió no dic res. Se m’ocorre una pregunta, recordant certes paraules d’Enric Morera dilluns passat, a la conferència sobre blogs i polítics (amb una nombrosa assistència, cal remarcar), la llance, ja em doneu resposta, si en teniu, què seria de nosaltres, dels valencianistes, o simplement d’aquell qui l’entusiasme el saber, què no ocupa espai, sense els mitjans de comunicació (com dia Morera) austriacistes? Sí, sé que fa pocs anys que tothom pot accedir a Internet, i el nacionalisme no va nàixer amb Internet, però... Canal 9 està més impossible que mai, o és impressió meua...? I la televisió espanyola...ha de cobrir tota Espanya! TV3 en perill d’extinció... Gràcies per existir, Internet!

Anem a allò que volia comentar-vos (per cert, heu de saber que sóc una d’aquelles persones aficionades a les explicacions, no m’agraden les exposicions pobres, este no és un blog de posts curts, sé que segurament heu de llegir abans d’obrir el parèntesi per a recordar de què estava parlant, potser tard per a dir-ho... és virtut o defecte? Virtut, crec jo).
Us faig memòria, parlava d’un acte legal d’ERPV el passat dissabte a València, volien explicar el paper d’Esquerra al Congrés, ja que les properes eleccions són imminents.
I les forces de seguretat no arremeteren contra els manifestants il·legals.
Què una hora abans de l’acte, ja estaven allà. Els feren fotos, i quan l’acte va començar: foren constants els sorolls de sirenes, crits per megafonia, amb frases insultants incloses (òbviament) etcètera. Una frase que no paraven de dir era la de Guillem Agulló ya murió, ya murió.Fent apologia del terrorisme...molt bé!
Els d’Esquerra van haver d’estar més d’una hora tancats. Policia “Nacional” i antidisturbis permetent-ho.
Què passaria si este complot no anara per a Esquerra, sinó per al PP, o el PPSOE? Primera plana als periòdics, i actuació immediata de les forces de seguretat, òbviament.
Clar, ací tenim allò que a Espanya no hi ha, al contrari, o... al contrari?
No vaig poder evitar visitar la web del GAV. Sí, sé que és pèssim. No sé exactament la idea que tenia, mai havia estat, ja sabeu que m’horroritzen eixe tipus d’agressions tant lingüístiques com,i sobre tot, visuals. Esperava, potser, trobar alguna cosa com Els invencibles o som els millors, perdó Los invencibles i sóm los millors de la Nació Valenciana, però no, no entenc com se’ls plena la boca de dir BARBARISMES, repetiu amb mi: bar-ba-ris-mes. A tothom se l’ha de respectar, però...donen vergonya aliena. No fa massa vaig estar parlant, millor dit: em van reclamar, en una conversa, en què participava la filla d’una família molt PePera, dos futurs votants d’España 2000 (o d’algun partidet d’estos) i un... “nacionalisteta”. Parlàven del debat etern, parlem valencià o català? Els vaig exposar una sèrie de raons que ho demostrava, ells també; la negació. Amb esta gent no es pot parlar, -mira! Este podria ser un dels propòsitls per a 2008!-.
Mentre vaig estar a la web del GAV intentar llegir alguna cosa, però sóc dèbil, el dolor als ulls no cessava, augmentava: vaig abandonar. Però tranquils, em sotmetré a un entrenament semblant al dels astronautes, potser més dur i tornaré, o almenys ho intentaré. Ja que un dia, farà potser dos, potser tres anys em van enviar una carta, millor dit un sobre, transparent, duia un llibret, no he tornat a saber res d’ell. Potser vaig voler evitar enriquir el meu oculista.
A la premsa també venia un notícia (darrere d’una altra) del cap de llista per València pel PP: Esteban González Pons. L’article es titula Pons reivindica la figura de Lizondo por ser “un referente”. A les línies del text es podia llegir frases com que al PP s’hi troba el valencianisme polític, que els populars han demostrat que ser valencianista és una manera de ser espanyol, la forma més lleial de ser espanyol, també dia que pretenia recuperar la figura d’El Palleter, i inclús que estava dispost a fer reunions amb aquells col·lectius que ho demanaren (perquè supose que açò no passarà? Clar, el vídeo de CQC).
Val, vaig entenent coses. Coses com que a ExpoJove el GAV tinga un stand. Coses com l’episodi a Sueca. Coses com els episodis als 25 d’Abril. Coses com les (constantíssimes) pintades (per ser molt superficial) a la seu del Bloc a Benicàssim. Coses com la bomba del 9 d’Octubre a la seu d’ERPV (o als casals Jaume I, o a casa d’En Fuster o a...mil llocs). Coses com que l’assassí de Guillem Agulló es puga presentar a les eleccions i ho faça. Coses com facen un judici al cap d’España 2000, i torne d’on ha vingut: sa casa. Coses com que a València siga legal vore una cadena què és il·legal a Alacant i Castelló. I que passant de la legalitat, vagen a incomplir amb la il·legalitat. Coses com que a Xeresa, vull dir, enmig de la muntanya i la carretera nasca un poble, ciutat millor dit, a passos de gegant, Gúlliver com a mínim. Coses com que passe a tot el País Valencià. Coses com que ens diem Comunidad Valenciana, i el partit que ho canvià conserve País Valencià en el seu nom. Coses com que no parlem “cristià”. Coses com que parlar valencià puga ser motiu de “multeta” de la Guàrdia Civil, vull dir Guàrdia (amageu-ho tot!). Coses com que González Pons siga molt valent i vulga “retar” a De la Vega a Canal 9, i vulga fer-ho en valencià, tot dient que és l’únic que coneix “els pobles i les gents de la Comunitat”. Ja m’enteneu, coses. Coses que faig creure’m que entenc i no entenc.

Però...el pessimisme no afavoreix els Jocs Florals.
Han guanyat l’aula, però no perdrem el pati.

1 comentari:

Anònim ha dit...

M'ho he llegit tot i crec que tenen molt de morro.. Guillem Agulló estaria viu si aquells capullos (perdó per la paraula però es veritat) el van matar.Per mi aquell home era un heroi.Ho va donar tot per el seu pais, desde que va començar a conèixer el món fins el seu assesinat.El seu assasí deu estar content, però jo aquell li trenco la cara com el vegi.Ja se que m'enrollo com una persiana però com ningú de la meva familia em fa cas.. Diuen que soc masa jove per pensar aixo jeje, i segurament que tu no llegiras tot el comentari.. per cert jo m'ho he llegit tot xD bueno ja paro perquè estic fen un toxo.. vinga VISCA TERRA LLIURE!


Adrià*