dimarts, 25 de març del 2008

Visita a nuestro amigo del Vaticano


Estos dies de falles, en una de les visites a l’Sturbacks, em vaig creuar amb un home què duia una motxilla a la seua esquena que es preveia de color groc. El cas és que eixa tonalitat em sonava,però no sabia a què. No sabia si al dels Power Rangers, al del parxís, a la llumeta del router,etc. I em va vindre la inspiració: era el famós groc de la motxilla de l’Encontre Mundial de les Famílies de València!
Després d’haver-me creuat amb ell vaig girar-me per a comprovar-ho, sens dubte, era ell.
De sobte vaig posar-me seriosa i alhora contenta; contenta per haver-ho encertat, malgrat no ser massa difícil... i seriosa perquè vaig recordar-me’n d’esta notícia que vaig prometre’m comentar i què fins ara no he fet. Potser és massa tard, no m’estranya.
Ja se sap que no cal perdre les amistats, i depenent de quines, menys.
I esta és una que no, el Vaticà. Deveu saber que el Vaticà fa cada dia 300.000€. Sí, cada dia està més clar que és el negoci més gran del món.
Per això no la “volem” perdre.
I és que els nostres representants polítics, Paco Camps, Rita Barberà i Alfonso Rus- el de vaig dir que si em votaren els duria la platja, i els ignorants van i em voten- se’n van a Roma. El seu amic el papa els ha concedit una audiència privada, en ella li regalaran el llibre i DVD què RTVV ha editat per la vinguda del papa fa quasi dos anys.
Si mal no recorde, fa uns mesos van estar per allà. Amb motiu de la cerimònia d’imposició del birret cardenalici i d’entrega de l’anell del papa a l’arquebisbe de València, Agustí Garcia- Gascó.
Se m’oblida una xicoteta cosa sense importància, la data escollida just d’ací a un mes, el 25 d’Abril. De què em sona eixe dia? Supose que déu ser l’aniversari d’algú o dec tindre torn al dentista...
Supose que Camps haurà de modificar la seua agenda per a anar a Roma, i cancel•lar la partida de tennis que va jugar l’any passat el mateix dia.
Aprofitaran el viatge per a menjar molts pocs macarrons però sí per a assentar-se a descansar a l’escala de la Piazza di Spagna, just després de demanar un desig a la Fontana di Trevi. Crec que no déu ser la independència. Què penses?
Qui em mana voler un Flapuccino de crema i caramel...?
(La foto, la primera imatge què se m'ha vingut al cap en pensar amb el papa. Vestimenta nazi presa per mi al camp de concentació d'Oranienburg)

4 comentaris:

PERE BLOG ha dit...

ei guapa com va hostia el blog de collons mol maco el canvi felicitats...
parlant del vatica buff
no has sentit parlar mai del banc vatica?banco ambrossiano))o dels serveis secrets del vatica?
o de com va morir el papa juan pauII akest ultim l'altre))
bueno resumin son una colla d'assasins i tal com o dik es ke pensen ke la manipulacio l'assasinat i l'extorssio son valides per extendre la paraula del senyor!!per aixo sok ateu ara be per los creyents deu esta al cel i els ke prediken s'aha bondat sovint son els sers mes vils i retorçats del mon...

Anònim ha dit...

a l'apartat d'agrupacions polítiques, com és possible que tingues a partits espanyolistes(esquerra unida- izquierda unida) si tu et declares valencianista i independentista? I per cert, et falta Esquerra i les Jerpv(www.jerpv.cat), l'unic partit independentista de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, amb molts mes militants que Els Verds.
D'altra banda, dirte que Projecte Obert i esquerra i país son corrents dins d'esquerra unida.
Espere que t'haja servit d'ajuda.
Endavant amb el teu treball.
visca el país valencià

Beniarres al dia ha dit...

Anna te s'ha quedat guapet el blog amb eixe nou "look".

Camps ha anat al VAticà a confesar-se. Entrant ell per la porta, ja pot entra tot deu creient o no. Una persona que bloquetja l'ajuda als impedits per a guanyar un grapat de vots. El que hi ha que veure.

T’envie aquesta adreça http://benafarrez.blogspot.com/ . Es un bloc que he creat sobre historiagrafia de Beniarrés i la comarca del Comtat, on es recull articles publicats en revistes locals. M’agradaria saber la teua opnió. Gràcies

Joan ha dit...

Per principi respecte totes les creences i a tots els creients però crec que la religió es un acte íntim i que si es fa una manifestació publica de fervor religiós es com fer un acte de propaganda i aleshores la meua opinió cap al supossat creient canvia.

Bé, crec que per a Camps el 25 d'Abril, li diu tant com el 7 de juliol, de 22 de setembre, el 4 de novembre o com hui mateix. No li diu res. Camps hui com abans el cartagenero Zaplana, no té cap interés pel País Valencià i si algú li ofereix un puesto a Madrid, prendria la maleta i s'en aniria. Eixe és tot l'interés que té pel País.