dissabte, 8 de març de 2008

Fa un any que no és el dia de la dona.


Ja ha passat un any. 366 dies. 366 dies de l’home. 366 dies de l’home treballador.
Plantejant-ho d’una altra manera, hauríem d’interpretar que l’home treballa tot l’any menys hui, dia de la dona? Altrament, enguany és dissabte, i no es treballa.
No fa massa, buscant una imatge per a este post, vaig trobar-ne una- en anglés, clar- què dia una cosa semblant a dona+mare+esposa+treballadora a casa+treballadora fora de casa=superdona .
No entenc com no vaig guardar-la.
Al remat les dones- conforme dia un senyor a qui van entrevistar pel carrer- millor dit, el dia de hui 8 de març, no hauria de dir-se dia de la dona treballadora. Les dones pel fet de ser dones ja són treballadores, siga dins o fora de casa. Hi ha qui és afortunada i té ajuda a casa, hi ha qui no. La faena de casa és la més difícil i la menys agraïda: sempre hi ha alguna cosa a fer.
Però, vegem què diu el diccionari si escrivim dona:
|| 1. Senyora.
|| 2. Persona de sexe femení ( pe contraposició a home).
|| 3. Persona del sexe femení que ja ha arribat a la pubertat (per oposició a nena o nina); cast. mujer. «Ja és dona»: es diu d'una noia que ja té la menstruació.
|| 4. Persona del sexe femení ja casada o que ha practicat l'acte sexual (per contraposició a fadrina, soltera, xica, donzella); cast. mujer. «En dir dones, s'entén les casades; les no casades s'anomenen xiques».
|| 5. Persona del sexe femení casada (en contraposició a marit).
És necessari revisar la morfologia: les paraules han de poder ser tant masculines com femenines, mots com política. Així com esborrar les paraules misògines. Estàvem molt bé a l’Edat Mitjana i van ser suficients per consagrar Jaume Roig. Però no per a qualsevol Jaume Roig contemporani.
Una vegada més hem de dir involució, no evolució.
Revisem què ha passat fins ara.
El 2007 es va tancar amb un balanç de 87 dones assassinades a conseqüència de la violència de gènere. València i Alacant encapçalaren la llista de províncies on més dones mataren, amb set dones en cadascuna.
El 2008 per ara compta amb 26 dones mortes. Al País Valencià ja en van 3. La passada setmana mataren 4 dones en un mateix dia. Una d’elles a Cullera, davant la mirada d’un bar ple.
(Els enllaços són taules on apareixen els recomptes tenint en compte diversos factors)
L’arquebisbe d’Alacant- Orihuela comentava en una entrevista que els homes pegaven les seues esposes perquè ja no aguantaven tant com abans (?).
Cada dia el 016 rep 700 telefonades. El dia que mataren 4 dones, van rebre’n 3653.
Hi ha 84000 dones protegides. I unes 9000 reben el servei de teleassistència.
A la província de València s’han detingut 29 maltractadors esta setmana.
I nosaltres què podem fer?
Què fer quan en demanar una ordre d’allunyament li diuen al teu agressor on vius?
Què fer quan ja no escandalitza vorem com maten dones?
Què fer quan obliguen a xiquetes a prostituir-se?
Què fer quan les màfies enganyen les dones amb un futur millor, i després descobreixen que han de prostituir-se?
Què fer quan- alguns- salaris femenins són més baixos?
Què fer quan hi ha cultures què per natura són misògines? Bon joc d’oposats.
Què fer?
Espanya com sempre està endarrerida.
Actualment només Xile, Argentina, Alemanya i un país africà estan presidits per dones- si no se m’escapa cap-. Quatre, tan sols quatre a tot el món. I pareix que va per a llarg, a França Sarkozy va tindre una dura competidora. Així com Obama.
I Espanya? Itàlia? Anglaterra? Portugal? Rússia? Però...estos països no són desenvolupats?-Em referisc a dones amb possibilitats reals-.
Estos dies els polítics han estat els polítics plenant-se la boca. Que si reformar les lleis en quant a la violència de gènere. Que si més dones treballaran. Les dones són el futur. La xiqueta de Rajoy, i de rebot de González Pons. Paraules.

Hi ha qui creu que la solució seria el que els castellans diuen ojo por ojo, diente por diente. O en valencià, cap agressió sense resposta. No és la solució. Tampoc vol això el feminisme- n’hi ha de tot-, tan sols eradicar el masclisme.
Peguem una altra ullada al diccionari.
Feminisme : Doctrina política i social que propugna l'emancipació de la dona.
I tornem a la interminable guerra de sexes.
Haureu escoltat la cançó d’un raper espanyol referint-se a açò.

Quants sexes hi ha? Dos.
Dic açò perquè hi ha qui diu que n’hi ha 32 (?). D’on els ha tret? No s’ha de confondre sexe amb opció sexual.

S’hem ve al cap la frase de nosaltres parim, nosaltres decidim. Reconec que no m’agrada gens. No és qüestió de defendre’s acusant.
Deixem’ho per a altres.

Esta setmana a l’institut han fet una exposició amb motiu del dia de la dona.
Eren uns cartells grans patrocinats per la Generalitat. On apareixia una xicoteta biografia i una foto de la dona en qüestió. N’eren nou. Tan sols un en valencià.
Qui era? La grandíssima Matilde Salvador (en pau i glòria descanse). Afortunadament no era l‘única que parlava valencià.
L’exposició es completava amb Sara Navarro- dissenyadora principalment de calcer-, Isabel Fernández- judoka què ha guanyat una medalla als JJOO-. I altres que no recorde però estaven seleccionades per la seua labor en els camps de literatura, dret, lletres i ciència.
Se’m va quedar un immillorable gust de boca.
Vaig acabant. La llibreta està prou plena i ja m’han acusat de fer posts massa llargs.
Sóc dona, tinc molt a contar!
Acabe recordant la Comtessa de Dia. Va ser trobadora a l’Edat Mitjana. A un món d’homes.
Al remat, com deien les treballadores americanes de la I Guerra Mundial, we can do it (nosaltres podem fer-ho). Ja se sap, tiran más dos tetas que dos carretas...

PD: Demane disculpes de bestreta si algú creu que no he estat neutral o per qualsevol altre motiu pel qual m’haja de disculpar.

Salutacions, i passeu un bon dia.