Camí d’Alzira per a tocar, i ja se sap: Alzira i Setmana Santa són tres paraules que juntes fan –molta- por. Supose que aviat comentaré alguna coseta al respecte.
Però ara cal valorar allò que ha passat del passat diumenge cap ací. Sé que és tard per fer-ho però, estic adonant-me que està de moda fer les coses tard. I ja se sap, millor tard que mai.
Poc ha canviat, i poc canviarà. I si alguna cosa canvia, dubte que siga per a millor, en tot cas per a pitjor- menys que amb Rajoy, però...més que amb Isaura a Madrid-.
Valorem.
Difícil traure’n una de positives- impossible-.
Els nostres polítics- personalment parle de BIV, però entén-ho arran de les teues simpaties- ho han donat tot per una campanya que no ha donat els fruits desitjats. Mítings, cartells... La campanya ha sigut dura, però de res ha servit.
No han estat al nivell que mereixien Isaura i companyia. Parle dels que prefereixen o bé al Bloc o bé Iniciativa o bé Els Verds, però en canvi han volgut fer allò del vot útil.
Personalment, crec que això del “vot útil” és una estupidesa. El “vot útil” el fas quan votes a qui vols, perquè vols, perquè creus en ells, i no a partir de les teues operacions matemàtiques que poc han de vore amb la realitat. L’ amic Guybrush ho comentava en un dels seus posts.
Però, quin és el perquè d’este...fracàs -si em permeteu, per suposat-?
-Sens dubte la poca cobertura informativa que han donat des de la televisió, sobretot.
Si bé Internet és lliure i pots saber-ho tot amb un clic, amb la televisió no passa això ni de bon tros.
Els valencians estem obligats a vore i escoltar RTVV si volem saber “íntegra” i principalment què passa al País Valencià. Però et trobes amb què estàs pagant per una televisió bipartidista, gens plural i manipuladora.
Vaig vore el programa post electoral per Campsnal 9.
El vaig vore sencer. Però vaig anar-me’n a dormir sense saber qui havia guanyat. Donaven una visió totalment falsa i manipulada, a la què ens tenen acostumats.
Bloc- Iniciativa- Verds no va eixir en cap moment de les- pam dalt pam baix- 6 hores que va durar el programa. Realment, per a què havia d’eixir, si s’han preocupat d’oferir-li tan sols un minut i mig durant tota la campanya?
De segur que ningú se’n recordava de nosaltres, d’ ella.
De qui sí se’n recordaren va ser de Montalbán i de LLamazares.
“Caos” , “crisi profunda”, “important davallament”: no paraven de repetir referint-se a ells Carme(n) Bort i Carl”e”s no-sé-què.
Van ser vàries les connexions que van fer amb ells, per exemple quan LLamazares va dimitir i va valorar els resultats, vam saber això i res més, perquè van tallar la connexió dient que tenien “problemes de so”.
De la de Lerma també en van retransmetre un poc.
Ara bé, res pot comparar-se amb la de Camps- algú sap perquè no va parlar el de la camisa blanca(blanca porque es transparente, como nuestro partido) de Ralph altrament anomenat E. González Pons?- no vaig calcular quant va durar- a priori pensava que poc- però sóc conscient que sobre els vint minuts, segur.
-I l’altre motiu del fracàs va ser la coalició.
Ja va passar l’any passat l’any passat amb Compromís, i enguany ha tornat a passar factura.
Això sumat al desmembrament d’Esquerra Unida del País Valencià, ha donat els resultats què tots coneixem.
Vaig revisar totes les ciutats i poblacions més grans de les nostres comarques, gràcies a les taules que Levante-EMV va publicar el dilluns 10, i tan sols Alcoi va experimentar una pujada respecte els anteriors comicis estatals. A la resta de les ciutats s’ha notat una més o menys important davallada en els resultats.
És obvi estar decebut. Al remat, units no som més, sinó menys. Com bé publicava l’amic Xavi al seu blog fa uns dies( per a no afectar en la teua “reputació” no diré el teu autèntic nom per a mi. Ànim).
Potser eres un dels que, com jo, estaven il•lusionats en pegar la campanà però, no ha pogut ser- una vegada més-.
Teníem una molt bona representant, potser la millor de tots els qui es presentaven a l’àmbit nacional.
I a més valenciana, no com Michavila, Trillo i De la Vega.
Malgrat que altres- PP, per exemple- diuen en llista a polítics que per a ser regidorets de poble estan molt bé, però per a diputats és sobrevalorar-los –pose per cas la número 6 per la circumscripció de València, gandiana ella-.
Però una vegada més no hem de decaure.
Ens queden 3 anys per a renovar energies.
Tres anys de lluites contra el govern “valencià”.
Tres anys en favor de TV3.
Tres anys de manifestacions- i esperem que algun festeig-.
Tres anys per a continuar parlant valencià, com he estat fent fins el dia de hui.
Tres anys en què no podem callar.
Perquè el món necessita preguntar “d’on eres?” i que algú li conteste “sóc valencià”.
Perquè som la pedra en la barricada.
Perquè som l’espurna què encén la flama.
Perquè som el poble per construir.
Perquè som un futur per guanyar,
renaix l’esperança.
Bé, a tots,que passeu unes molt bones falles. No beveu massa burret, i als que, com jo, sou músics, no vos canseu massa i disfruteu-les tot el que es puga i més.
Ens veem per València estos dies. Salutacions!!
dissabte, 15 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
No estic d'acord en alguns aspectes, però preferisc no entrar en politiqueo ara, per davant hi ha 3 anys...
Espere poder vore't tocant "El fallero" i pegar-te dos besaetes. Bones falles des de Mislata.
Bona nit !
Seguisc el teu blog i tan sols puc dir-te que és molt interesant i treballat i que no em perd cap paraula.
Que ha passat? Doncs que una vegada més els valencians han decidit votar festa i olé i ofrenar mes glories a Espanya.
El Bloc no ha triat el company de viatge adequat. Crec que s`ha equivocat. El Bloc hauria d'haver tirat endevant sols i lluitar i treballar defenssant la seua identitat.
ERPV o Esquerra, crec que també s'ha equivocat. No ha sabut aprofitar que el seu portaveu era un independentsita valencià, de Canals. Per primera vegada hem tingut assegut a les corts de Madrid un independentista valencià, però Cerdá no ha sabut "promocionar" el nacionalisme entre els valencians ni fer sentir la nostra veu enllà. Però tampoc no ha sabut transmetre la seua veua al País Valencià.
El bloc... doncs questió de marqueting. Estic convençut d'esta teoria absurda meua. Al Bloc li cal arrelar entre la societat valenciana, com li cal arrelar al nacionalisme valencià. Fins que no trombem un bon grapat de cares valencianes que vullguen donar suport al nacionalisme valencià, ens constara molt arribar a la societat.
El Bloc podria engegar moltes accions. Tans sols cal mirar al nord, cap a Catalunya i triar unes quantes acccions: Carnet d'indentitat valencià; excursions per a hissar senyeres als principals cims del País; esportistes declarant el seu valencianisme, etc, etc, etc, etc.
Ens queden 4 anys ....
No, no en tenim 4 anys per davant. Tenim 4 anys de "más de lo mismo"
Hola i moltes gràcies.
Estic ben d'acord amb allò que has dit, però discrepe amb allò de la companyia del Bloc. Crec que Isaura ha estat fonamental per haver tret alguns vots més, ella té nom- o això creem- ha estat quatre anys a Madrid, ha defés el valencianisme amb totes les seues forces malgrat estar sola, prova d'això és la Copa de la República que va guanyar el LLevant el 37.
El problema és que a l'unir-se molts ex-votants d'EUPV van preferir no votar a BIV perquè el Bloc formava part de la coalició, i altres van voler fer el "vot útil".
Alguns creuen que estes eleccions no valen per a res, que no demostren què pensa la gent, que les "autonòmiques" són les bones però, n'estic segura que a les autonòmiques passarà el mateix: perdrem vots per a enderrocar el PP. I açò mai acabarà.
Està molt bé tot el que proposes, però crec que el nacionalisme valencià és més aviat passiu, més intelectual. De pensaments ben clars però poc manifestats, no intentem ser una espècie de kale borroka, aniria en contra nostra.
El carnet sí, m'agradaria que es féra efectiu JA.
Els esportistes... estarà més difícil, potser n'hi ha però com els valencians som tan calladets per a estes coses, dubte que ho sapiguem mai. De moment, esborrem a Ferrero.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada