diumenge, 29 de juny del 2008

Conseqüències

Com entonar el “podemos”.
Com desitjar que Espanya guanye.
Com entonar l’himne d’Espanya.
Com entonar el Cara al sol tot rient.
Com parlar castellà.
Com escriure “no mos fareu catalans”.
Com escriure “llengua valenciana mai catalana”.
Com argumentar que existeix la llengua valenciana perquè hi ha “coses” distintes a la catalana.
Com no saber argumentar per què parlem en llengua valenciana.
Com posar en dubte els orígens de la llengua.
Com proposar converses en cristià (partint del punt que són els primers que no saben llatí).
Com proposar estudiar filologia catalana a Barcelona perquè allà són més…catalans.
Com proposar/preguntar per què no estudiar filologia valenciana.
Com iniciar converses en la llengua A sense saber si l’altre parlant també té com a llengua materna la B.
Com pensar que Espanya va nàixer amb Carles I.
Com pensar que Espanya era anterior a Jaume I.
Com pensar que “tant de bo Jaume I no ens havera conquerit!”.
Com escriure/parlar d’Espanya en qualsevol any(s.XIV,XV,XVI..).
Com els insults.
Com les pors.
Com creure que hi ha llengües més prestigioses que altres.
Com creure que hi ha llengües més boniques que altres.
Com rebutjar la llengua materna.
Com no saber escriure en la llengua materna.
Com accentuar el procés de substitució.
Com sentir-se més espanyol que valencià.
Com no sentir-se valencià.
Com el govern del Partit Popular.
Com la manipulació a què estem sotmesos.
Com la censura.
Com agredir gent.
Com els altercats blavers.
Com silenciar veus.
Com ser la Comunitat Valenciana.
Com ser la Comunidá Balenziana.
Com no ser el País Valencià.
Com ser PAIs valencià
Com els més de 50% d’electors que escolliren el PP l’any 2007.

CAUSES
"He juzgado por conveniente, así por esto, como mi deseo de reducir todos los mis reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla".

29 de juny de 2008, tres-cents un anys després de l'abolició dels Furs i l'intauració del Decret de Nova Planta.

divendres, 27 de juny del 2008

Y usted le llama "carrer"?



Una servidora i amigues van passejant pel carrer Sant Francesc de Borja quan, de cop i volta, un bon home, d'aparença de turista clara, ens interromp el passeig:

- ¡Perdonen, señoritas! ¿Cómo puedo llegar al palacio Ducal?

I ja tenim la situació servida. És molt probable que este senyor no sàpiga català, però també és evidentíssim que l'espanyol és la seua llengua materna, la qual cosa el converteix en perfectament capaç d'entendre la nostra resposta, acompanyada, és clar, de molta gesticulació. Per l’escassa eficàcia de les indicacions de les meues amigues, vaig haver d’encaminar-lo jo:
- Mire, és molt fàcil. Aquell carrer -assenyalant-l'hi amb el dit- i tire recte, recte,i després -gesticulant que havia de girar a la dreta- i vorà el Palau.
- Ahà, ahà. Aquella calle, gracias. ¿Y usted le dice "carrer"?

- Sí, sí, però és una altra llengua: valencià, així parlem ací.

L'home posa cara de "primera notícia", però a continuació, ben rialler i interessat, em demana:

- Dígame usted, ¿cómo se dice hombre y mujer?

- Home i dona.
- ¡Home i dona! -repeteix. Pues... ¡Gracias, dona!

I m'allarga la mà, per a donar-me-la.
Ell segueix amb la seua colla cap a la plaça de les Escoles Pies. Nosaltres, girem en una altra direcció pensant com és de curiós que un estranger que ni sap que el català existeix m'haja entés i que, en canvi, gent que fa anys i panys que viu ací encara diga que no entén res...

(Per a fer més gran la imatge, prem-la. Una altra de les errades gandianes, que ja en són moltes...)

divendres, 20 de juny del 2008

Anys anys per molts anys...!



Un quart de segle i unes poques setmanes fa que tornem a tindre Corts i per tal de celebrar-ho fa uns dissabtes les van obrir al públic.
Després de passar per l’escàner a fi de comprovar si érem o no un perill potencial- almenys amb allò que dúiem damunt- vam entrar.
El quadre de la Batalla d’Almansa ens rebia abans d’arribar on dos dones oferien un tríptic, un llibret i un pin, al tríptic estava reduït el contingut del llibre, on s’explicava breument la història de les Corts i què són. Tot bilingüe exceptuant el pin, que estava en castellà. També donaven un exemplar de la Constitució per un costat en valencià i per l’altre en castellà, el per què d’este regal encara no l’entenc.
En arribar a l’hemicicle les senyores que duia davant van afanyar-se a vore qui ocupaven els escons que feien cantó però, van entendre que eren dels rojos i van “fugir” mentre dien “anem-se’n allà on estan els seients blaus que són dels nostres que estos...anem, anem” tot això en la llengua del pin, òbviament. Estes dones a la fi van seure on Camps; van eixir contentes. Probablement també es van assentar en totes les blaves, que eren únicament del Consell. Ricardo Costa, per exemple seu en una de les roges.
Jo també vaig eixir contenta, després d’haver trobat el de Mònica Oltra. Destaque el mal estat dels seients de Compromís comparant-los amb els altres i per damunt de tot els del Consell.
Després d’haver estat segur que més de mitja hora a l’hemicicle el camí continuava cap a una sala on es podia escriure allò que se’ vinguera al cap i apegar-ho en un gran panell. Després de repensar-m’ho molt vaig escriure “Que les corts valencianes continuen sent l’expressió dels ciutadans del Regne de València fundat per Jaume I el 1238”. Era junt a un altre, que dia “Igualtat, pluralitat i no censura”,els únics en valencià. La resta estaven en castellà, destacaven els que demanaven que els impostos serviren per a alguna cosa i també n’hi havia un blavero que demanava explicacions sobre per què es bevia aigua catalana en lloc de valenciana (malgrat ser valenciana).

Ja de camí a casa vaig fer-li un colp d’ull a la Constitució i m’agradaria destacar sobre tot un, el 148.1.17 que diu “Les comunitats autònomes assumeixen les competències del foment de la cultura, de la investigació i, en el seu cas, de l’ensenyament de la llengua de la comunitat autònoma


(Demane disculpes per la poca puntualitat en la publicació d'este post però, els exàmens han impossibilitat fer-ho abans)

dimecres, 18 de juny del 2008

Si algú viu d'açò...(III)



Què faran ací? Pentinats fallers tot l'any?
Un treball més absurd que ser catalanoparlant i treballar a AirBerlín.

Pluja

Per què tant de paper?
Quants records paguen un euro?
Cap d'ells es troba escrit
ni corren estúpids vels.

Menta, esmaragda fresca, freda
nit de quasi estiu.
Música
i una pobra llum.
Fotocòpia
de sofà banyat!
Quan t'aixecaràs?

Demà.
Sempre demà.
Sempre és demà;
demà de matí.

divendres, 13 de juny del 2008

Catalanisch

Quasi res.
Potser ni tan sols ho sabieu, i en visitar el blog us heu sorprés en vore allò d'Air Berlin, ara bé l'explicació.
El govern balear va demanar a través de carta a diverses companyies aèries que operen a les Illes que inclogueren el català a les seues revistes, ja que "el català i el castellà són les dues llengües oficials a les Illes, i per tant s'haurien de respectar totes dues igualment".
No obstant, el director d'Air Berlin va contestar amb un editorial del director, Joachim Hunold, i una vinyeta humorística. i per si era poc, s'ha permés parlar de política lingüística i distribució territorial de l'Estat espanyol.
Amb això l'ex diputat d'ERC, Joan Puig ha posat al seu blog un logotip lleugerament modificat de l'aerolínia i que ens anima a difondre. La modificació està composada pel real logotip de l'aerolínia amb una esvàstica.
La cosa passarà pel jutjat- ha anunciat Hunold.
Però Hunold no ho ha deixat ací, que si hi ha massa poder en mans de les autonomies, que l’espanyol està desapareixent en alguns pobles, que si molts pares no poden escolaritzar els seus fills en la llengua que volen… Això és cert, més de 90.000 xiquets valencians no podran cursar els seus estudis en valencià. Però d'això Air Berlin no pot fer res, queda en mans de la Conselleria d'Educiació.

No obstant, he de dir que he volat alguna vegada amb Air Berlin, i no és que no parlen català, sinó que no parlen cap llengua que no siga l'alemany. A la propera ho pensaré dos vegades.

divendres, 6 de juny del 2008

Si algú viu d'açò... (II)



Vos presente a la lletra Y. Segons diuen, és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet espanyol i la vintena consonant.

El seu nom és i grega, també coneguda com ye.

En castellà, és la conjugació copulativa o siga, uneix adjectius, paraules formant un sintagma o oracions, això sí, en concepte afirmatiu: forma grups de paraules, etcètera.
Ex: Pablo y Javi están estudiando.
Pablo está estudiando y después visitará a Javi.
Pablo está estudiando matemáticas y física.


També en matemàtica s'utilitza la Y, per a designar la segona incògnita o variable d'un sistema d'equacions.

Si us ha quedat algun dubte, a l'ajuntament de Gandia us el poden solucionar, ajunament d'on "qui no parla en valencià, és perquè no vol".

dimarts, 3 de juny del 2008

Si algú visquera d'açò...

Amb tants exàmens com n'hi ha ara, em sume una vegada més a les enganxines de posts trobats a Internet. Esta vegada mh'a sorprés este, a vore què us sembla.


Tinc el goig de presentar-vos el darrer model de traductor automàtic valencià-català. Tradueix uns cinquanta fulls per minut i no cal repassar el resultat perquè proporciona una traducció absolutament fiable. L'únic xicotet inconvenient és que si no s'hi presta molta atenció es pot confondre la versió original i la traducció...


La genialitat de Josep Maria Terricabras.