diumenge, 28 de setembre del 2008

Un fort aplaudiment

Fa un any que conec a Inés i Amparo, anàvem juntes a anglés, més tard van apuntar-se més, però les tres vam estar tot el curs.
Elles ja es coneixien, anaven a la mateixa classe des de xicotetes, i encara que mai havien sigut de la mateixa colla, sempre havien anat juntes a anglés.
Ens portàvem bé, conforme anava passant el temps ens agradava més i més estar juntes.
Des de sempre foren converses bilingües, Amparo parla castellà, Inés mig-mig i jo en valencià. No ens semblava agressiu; Amparo mai havia parlat en valencià i jo no estava disposada a parlar en castellà a casa, no ens importava massa tampoc.

Inés atenent a qui es dirigira parlava d’una manera o d’una altra. Els seus pares són valencianoparlants. Sa mare treballa en una botiga familiar d’articles per cosir. Una volta vaig anar per comprar amb unes amigues i fins la tercera resposta no em va parlar en valencià. Ara que em coneix, em parla en valencià, m’ha donat immunitat al castellà. La seua àvia sempre parla en valencià, però.
La seua forma de parlar, la d’Inés, és com a mínim peculiar. Parla un valencià molt apitxat, amb constants castellanismes, encara que, al seu parer el parla “molt bé, quan m’examine del mitjà, faré bé l’oral”. En canvi quan parla en castellà, usa valencianades. La interrelació amb sa mare és en castellà, amb la seua germana també. Alguna volta li he preguntat per què, i sempre em respon que “ei...conforme ens ix” una llàstima que en castellà siga conforme els ix sempre.

Sovint em feien preguntes perquè “la nostra professora no sap res de valencià, l’altre dia va dir amarill!” era la mateixa per a l’anglés, castellà i valencià. I pel que vaig vore, sabia tan poc d’anglés com de valencià.

Amb l’avorriment de les classes ens féiem dibuixos o escrits al llibre. Jo, l’estelada. Seguidament Inés la tatxava i escrivia “no mos fareu catalans” després de dir-me catalanista i preguntar per què dibuixava això. Després de preguntar-li per què invocava el GAV dia “per què no som catalans ni parlem català”. Després d’un altre per què contestava “perquè sí”, molt en la línia del GAV. I tenia part de raó, quan parla en valencià ho fa en castellà amb moltes valencianades.
... va arribar el dia en què ens preguntàrem què volíem estudiar. Amparo va dir que filologia anglesa, Inés suposa que hispànica. A mi em preguntaren per què no filologia valenciana.

Inés acostuma a preguntar-me per què parle en valencià si vist roba de Lacoste o Burberry. Què ho impedix?- li qüestione. Dona, els que porten roba de marca parlen castellà...- mig- argumenta. Què impedix que parle valencià?- reitere. Res- respon.

Amparo en canvi, està en una altra generació. Pel que he pogut saber sa mare de jove parlava en valencià i ara “tan sols parla en valencià per renyar-la”. A casa mai havia aprés res en valencià. Una bombolla lingüística molt més comuna del que ens agradaria.
Ella tan sols l’usa “per parlar amb animals o nadons quan està sola”. Déu ser, o és, perquè no té prou confiança amb ningú com per fer-ho.
Però un dia va començar a fer-ho. Va ser pel Messenger. Era un valencià farcit de faltes, tampoc no és que m’importara massa. No em va estranyar gens que em parlara en valencià, suposava que tard o d’hora ho faria, tampoc li ho vaig qüestionar, solament me’n vaig acontentar. Dies després continuava fent-ho. També per telefonada. Inclús anant juntes al cine.
Tenim confiança perquè ho faça sense por, ho feia per voluntat, i això m’acontenta encara més. És un pas important, a primeries parlar una llengua amb nadius d’eixa llengua fa molta vergonya. La qüestió és acostumar-se i fer-ho amb normalitat.
Ja de camí a casa també va parlar en valencià amb mon pare. Mon pare ni tan sols es va adonar que de normal no parlava en valencià.

No sé si estarà eixint el sol, però de moment no plou. Deixem-ho en què està núvol.
Amparo, aplaudisc enèrgicament la teua actitud. I et convide a continuar.

dissabte, 13 de setembre del 2008

L'Ajuntament tria: Balenciá(?)no(!)

“La Safor és una de les comarques on més es parla valencià si no la que més”
“Gandia subvencionarà si és necessari l’Institut Ramon Llull”
“Qui no parla valencià a la Safor és perquè no vol”
“És més difícil aprovar qualsevol examen de la JQCV en Gandia perquè això va en funció d’on més es parle valencià”
“La retolació en Gandia és únicament en valencià”


Novament estem davant d’una patada de l’ajuntament de Gandia.
A la premsa local no es deixa de comentar, sobretot a GTV i la part de Tele7 que encara és TV Mediterráneo.

La coalició BLOC- Verds, que compta amb dos regidors a l’ajuntament gandià, va instar el govern a oferir en la programació de la Fira i Festes d’enguany alguna activitat en valencià, per tal que la gent que ho desitjara poguera assistir-hi. Actualment els visitants no poden assistir a cap activitat en valencià que estiga dins de la programació de Fira i Festes perquè no hi ha.
Pocs anys enrere tan sols hi havia el Correllengua que organitza la Fundació Casal Jaume I, però des de fa dos anys van decidir deslligar-se, i aquesta es celebra una setmana abans que comence la Fira i Festes.

La premsa local es va interessar per saber què n’opinava el director de l’Àrea de Polítiques Culturals, Toni Durà, i aquest va respondre que malgrat el que BLOC- Verds pensava sí que hi ha oferta valenciana. “En el full de ruta d’este govern està oferir tota la programació d’artistes valencians, i això ho estem complint al 100%”. “El problema que té el BLOC no és la música, sinó la lletra”.
Cosa que és força inexacta, perquè s’ofereix assistir a concerts com els de La Quinta Estación, Miguel Bosé, Carlos Baute, Bertín Osborne... Tots ells artistes que ni canten en valencià ni tampoc ho són.
“L’ajuntament de Gandia està en favor del valencià, hi ha clares mostres d’això com ara els premis literaris, la programació del Full Cultural, que compta amb activitats en valencià, l’ajut a l’Institut Ramon Llull”
“Per a Fira i Festes intentem dur grups bons, de primera fila, perquè hi puga assistir molta gent. Si hi haguera grups d’estes característiques en valencià, els contractaríem”
.
Fa uns anys contractaren grups que canten en castellà o anglés (i pocs en valencià)de Gandia o la Safor perquè abans de les orquestres feren concerts i es donaren a conèixer, com ara La Raíz.
Fira i Festes 2007, concert de David Bisbal a l’IES Maria Enríquez, no arribaren ni a la meitat de les expectatives.
Estiu 2007, concert de Paulina Rubio a l’IES Maria Enríquez, pràcticament buit.

Orengo, per a l’any que ve podríeu contractar Pot de Plom, Albena Teatre, Pluja Teatre...
La Gossa Sorda, Obrint Pas, Desgavell, Sva- ters, Soul Atac, Odi, Pau Alabajos...
Correfocs, lectures d’obres d’Ausiàs March, Joan Roís de Corella,el Tirant...(!)

“Es lo que hay”- conclou Durà.
Es cert. És el que hi ha, i mentre siga això el que hi haja deixareu molts gandians i saforencs sense el dret a decidir i sense poder participar de la festa.

dijous, 4 de setembre del 2008

Catalans i valencians, cosins germans


Dèsset per a nosaltres.
Disset per a la majoria.
Seventeen per a més.
Diecisette per als veïns de l’est.
Siebzehn per als que censuren noms.
Diecisiete per als que ho censuren quasi tot.
Dèsset al remat.

No és el dorsal de cap jugador del Vila- real, del València tampoc, ni del Llevant (que ja està en valencià al web).
Tampoc calcule quantes medalles ha aconseguit Espanya a Pequín, en serien algunes menys.
Tampoc la posició que ocupa el català en el rànquing europeu, està més endavant! També al mundial.
El cas és que fa un poc més de dèsset anys vaig nàixer. I sí, el 31 d’agost d’enguany també ha estat ben calorós a Barcelona, i a Salou. El temps d’espera en el Tutuki Splash ho demostra.

L’amic Guy em comentava que havia estat uns dies a la Catalunya del Nord fent el pancatalanista.
Jo ara em trobe a la Catalunya Central (?) sense saber quasi per què. Pel mateix que Guy no crec. Però el cas és que no hi ha res com estar tres setmanes amb gent de molts indrets d’allò que hom anomena Països Catalans(que continua fent-me fredat) per acabar dient “xe, però si és de Barcelona i l’entenc!” o “mira! Però si és de Lleida i pareix de Pego!” i després de la sorpresa respondre amb un “ però fa uns dies no invocaves Valencia Freedom?”.

Hom diu- i no es cansa de dir- que a les distintes formes de parlar una llengua se li diu riquesa lingüística. Però i la cultura? A les distintes formes d’entendre una cultura (per a uns prou, per a altres molt, per a altres gens) semblant, se li diu riquesa cultural? La pregunta és, tenim una cultura unitària?
No. Sí. Potser. Qui sap. Qui ho sap?
No entre en el grup. No sé si ho sé. No, crec que no. Sóc massa menuda per saber-ho potser.
La llengua és més simple, sembla.
Però i els castells? Crec haver llegit que són valencians, però em trobe a Vilafranca del Penedès i me’ls tope davant dels meus ulls. La de Tarragona diu que a casa seua també se’n fan. De sobte un so de dolçaina. No, és una gralla. De lluny la Muixeranga, ara sí, estic a casa.
Ho estava ja abans? Em pose l’Ipod mentre mire com van pujant els castellers, sovint me’l trac perquè alguna amiga vol dir-me alguna cosa, tan se val si és de Vic, Benicarló, Sant Cugat, Barcelona, Vilafranca, la Vall d’Aran, Tarragona...
Això sí és un Correllengua!

Per la nit, concert d’Obrint Pas, i demanen si hi ha algun valencià. Molts alcem els braços: d’Ontinyent, Bocairent, Banyeres...Canten Del Sud. Qui és del sud? Jo crec que sí. Però la de Benicarló? Estic confosa, sempre he cregut que era del nord però ara no ho tinc clar. Àngels Gregori sí, del sud.

Dèsset... quasi divuit!