diumenge, 15 de febrer del 2009

És fàcil i es diu eutanàsia.

L'eutanàsia és la paraula que significa"la bona mort" en grec. La concreció del dret universal a una mort tranquil·la, sense dolor, un adéu silenciós i calm, aquell que explicitem en les nostres últimes voluntats.L'eutanàsia no és un assassinat, tampoc és un suïcidi assistit, és la mort assistida quan no hi ha possibilitat de viure d'altra manera que com un ser inert, turmentat pel dolor inhumà que no podrà cessar.

Eluana, la xica italiana, s'ha convertit en el símbol de la intransigència de l'església catòlica que s'erigix no com a defensora de la vida sinó com a propietària de la vida aliena, la nova inquisició que en nom d'una moral ideològica condemnava el cos d'Eluana a continuar sent el d'una morta en vida condemnant, tot seguit els qui volien alliberar-la de la condemna.

El cas d'Eluana, 17 anys de viure sense viure, sense poder demanar morir dignament. Ens obliga a preguntar- nos qui tenia dret a demanar-li el final si ella no ho podia fer? els polítics, l'església, la gent que ni la coneixia ni l'estimava, ni patia amb i per ella? o les persones que l'estimaven, que li havien donat la vida, que eren amb ella cada dia durant dèsset anys, perduda l'esperança que durant molt de temps conservaren ? La seua família parlava per ella, era la veu de la seua última voluntat. Podem morir abans que el cicle de la vida haja arribat al final predicible, pot ser per voluntat pròpia, per voluntat d'altres o per un fet inesperat.Però quan som al final predicible del cicle vital el desitgem com una mort digna, natural o assistida, la que els grecs antics anomenarien eutanàsia, la bona i bella mort. La mort que no temem, que obri o tanca una porta.
La que, segons Ovidi, ens fa prendre'ns unes vacances.

diumenge, 8 de febrer del 2009

Cítizens dislaic citizenxips eduquéixon

Fa relativament poc el govern de l’Estat van apostar per impartir una nova assignatura, l’Educación para la Ciudadanía. Una assignatura que la resta d’Europa fa anys que impartix i on els valors d’igualtat i respecte en són l’essència. Però com sempre al País Valencià, futur no pot anar de la mà del progrés ni benestar, Paco Camps i el nombrós seguici que l’acompanya i l’elogia- el 56% dels votants- han mostrat la seua disconformitat atés que entenen l’assignatura com una mena de manipulació socialista. Va ser per això que Francisco va pensar de fer un xeing, perquè ui can. Este desficaci de xeing suposa que els alumnes de catorze anys reben en anglés una assignatura farcida de paraules que no entenen perquè mai no les han escoltades en un context valencià/ castellà.

Es basen en què l’anglés està en hores baixes al País Valencià, cosa certíssima, però no ho ha estat sempre? Yes, it has. Fins a tercer d’ESO difícilment s’estudia alguna cosa més que el present, cosa que suposa que molts alumnes de batxillerat no sàpiguen conjugar verbs en pretèrit perfet o plusquamperfet. I les beques que destina la Generalitat poc solucionen, ja que són insuficients.
Usant símils, els coneixements d’un alumne acabat segon d’ESO són inferior als d’un alemany tres anys menor. A Itàlia també fan classe d’alemany als instituts, i la majoria dels tineigers van a acadèmies d’idiomes.

Per tant, no suposa gens d’esforç entendre que un any enmig del uei acadèmic no pot solucionar un desastre que els estudiants arrastren des de l’inici, sinó que aquest s’ha de resoldre de soca-rel.

Des d’ara vorem i tornarem a vore xiquets suspenent Ciutadania- perquè no entenen res- a instituts amb goteres i persianes trencades, i pares pagant perquè la sàbject ens costarà 6000 euros per centre i any i plantejant-se si també ho hauran de fer perquè els seus fills- si aconsegueixen eixir del gap- reben en castellà- naturalmente- el batxillerat.

I la cítizenxip valenciana, per què ha d’assistir a este patètic teatre conduit- novament- per Camps (o Felts)? Per què sempre hem de ser la riota d’Europa? Com ólueis un país perplex assistix atònit al teatre on Camps sempre té el paper principal.