dimecres, 27 de febrer del 2008

Nosaltres els saforencs- valldignencs

La Safor-Valldigna una comarca al sud d’aquella regió o territori que en diuen, per entendre’ns València o algun derivat d’aquest nom. Una Safor- Valldigna on trobem per “excel·lència” figures – estàtues dels Borja. Sí! Aquells Borja sovint tractats en alguns mitjans de comunicació com a bruts, maleducats, que no sabien menjar. Una sèrie de falsedats històriques més òbvies que mai no s’haja pogut veure i escoltar. Tal vegada per falta de “cultura” perquè només cal fer una ullada a les cartes dels Borja publicades pel Pare Batllori o al llibre De honesta voluptate et valetudine de Bartolomé dei Sacchi, on queda ben clar que els “catalans” (i per tant els valencians de l’època) eren famosos pel seu refinament en l’art de menjar.
Mentrestant cada cuiner del “cap i casal” pretén que la seua recepta de Paella siga la millor, però el que no es posa en discussió és que aquest clàssic plat d’arròs té una capital vertadera : València. Alguns puristes entren en una sèrie d’encabotaments exasperats sobre si és correcte posar-li ceba, i si hi ha alguna circumstància en què és permissible el peix o marisc.
A casa nostra els Saforencs – Valldignencs ens la porta fluixa això de la Paella, com que tenim un altre plat al nostre abast: La Fideuà on no discutim si toca posar ceba, peix o marisc, perquè és ben evident.
Hi ha d’altres que per ser nosaltres i tenir-ho clar ens acusen de ser “localistes” o dit de forma més clara, de mirar-nos el melic. I és que a nosaltres no se’ns pot acusar de res, i menys d’això ( “fer com fan no és pecat” diu la gent gran). Ja anava per l’any 1512 l’historiador Guicciardini deia sobre els espanyols que: “la causa de ello su discordia natural y el no ser el reino de uno solo, sino el haber estado dividido entre muchos y varios señores, y en muchos reinos, cuyos nombres todavia subsisten ...”. O tal vegada quede més clar agafant a Gerald Brenan dins El Laberinto Español publicat l’any 1943 on destaca l’individualisme espanyol , incapaços de concebre la “nación” com algo comú i col·lectiu.
I és que nosaltres els Saforencs – Valldignencs no ens ho plantegem ni discutim, perquè sabem qui som i d’on venim. Només així sabrem on volem arribar, perquè ens diuen “The Safor –Valldigna is different” o, perquè posem un logo “Gandia, the best in València”.
Aquest exemple indica una actitud cap a nosaltres, i una actitud nostra com a resposta, que s’ha de donar en tots els camps de la cultura, des de la cuina a la política. Una actitud pròpia exemplar per a la resta del País Valencià com a conjunt davant les agressions a la nostra cultura, una actitud a imitar. Contagiem la nostra actitud al País Valencià!
Serà qüestió de “cultura”? (Sí! “cultura” això que deia Joan Fuster que els faltava als Valencians).

diumenge, 24 de febrer del 2008

Sobre el missatge "subliminal"

Hola a totes i tots.
Escric este post sé que massa tard. Però més val tard que mai. Això diuen, no?
No havia vist l’anunci. Però als zàpping massa l’han tret ja.
No sé si és beneficiós o no que ho traguen tant. Indirectament ens ridiculitzen. No som del Partit Popular. Almenys no tots.
Ho entenc com una mena de missatge subliminat per a les eleccions: Ei valencianista! Si te l’estimes, has de votar el Partit Popular. Que no veus que el teu equip ho porta a l’escut? Vota’l! Amb V: de votar, de València C. F. , i de valencians, que d’això anem sobrats!
Un partit “d’estes característiques” entre el València i el Barça és massa morbós, a Girona i València cremen la monarquia, i ara van a enfrentar-se per tal de poder aconseguir una copa, la del rei. Massa poc pronacionalisme, no? I ara que l’ombra de la les eleccions és el pa de cada dia...
València- Barça em recorda al no Vila-real- Barça de fa uns anys. Sé que no hi ha ni punt de comparació, allò era Champions i açò simplement la Copa del Rei, però ambdues són competició internacional.
Si passaven els dos jugaven la final, una final amb “Ç”. El meu professor de valencià ens ho dia dia sí, dia també. Al final el Vila- real no va passar. Llàstima!

Este València- Barça no atrau gens. Una cursa de caragols seria més atractiva crec jo.
Val sí, és la semifinal de la Copa del Rei, però este València no dóna més que vergonya (i ho diu una que ha sigut molt -massa- valencianista). Si ja eren poc valencians, ara que no està Albelda és la gota que colma el vaso.
Ara segur que ho vorà més gent, a priori almenys.

No m’acabe de creure que no s’hagueren adonat que l’escut tenia un missatge ocult. Que va ser fet pels aficionats del Llevant.
El que també és “graciós” és que canvien l’escut, bé. Però... en posen un que tampoc és l’oficial. A què ve açò?

Que guanye “el millor”.
Visca el Vila-real!
Mira el vídeo

divendres, 22 de febrer del 2008

Veritats versus atacs

Hola a totes i tots:
Divendres: esperant divendres! Gràcies... món! (no sé massa ben bé a qui agrair-li-ho)
Ja era hora, millor dit; dia! (Quina frase més estranya, no?)
Ja comencen eixos dies que algú va agrupar dient-los cap de setmana. Per cert, no acabe d’entendre massa ben bé perquè es denomina així en català. En altres llengües com el castellà sí es diu com cal, o anglés o l’alemany. Però...cap? Peus si de cas!
Ja avance que és més que probable que la propera setmana i els primers dies de la següent m’absente, tant d’este modest racó, com de la vida social (i amb aquells que parle... em disculpe de bestreta si estic tensa); ara és l’hora d’estar cara al flexo i els llibres. Massa per a tan poc de temps. Vorem com va.
Després d’estes línies que no acabe d’entendre massa ben bé perquè les escric, hi ha qui diu que són l’encant dels posts jo, no sé què pensar. Les meues introduccions semblen les d’Evarist en Història MC, no?
Vaig a posar-me en matèria ja.
Reconec que he estat uns dies sense llegir premsa ni vore els noticiaris.
Navegant per Levante i Pàgina 26 per tal de comentar la notícia del partit que enfrontarà el Barça i el València, m’he topat amb una altra que considere més important i que probablement pocs sabeu, com a la tele no ix...

El passat dimecres a les Corts, la diputada per Compromís Marina Albiol va recordar-li el llistat de càrrecs populars amb problemes amb la justícia. Dient que Hernández Mateo (alcalde de Torrevella (sí! Sou de Torrevella: Torre- VELLA) i diputat a les Corts pel PP) havia aconseguit una plusvàlua de 5,2 milions d’euros per una compravenda que li havia costat 180.000 euros.
L’alcalde va demanar la paraula, per tal de dir que "si no retira sus palabras me veré en la obligación de decirle que es usted una de esas personas a las que se conoce por la profesión de su madre”.
Suscità les crítiques de l’oposició.
Davant el revol, la presidenta de les Corts demanà a ambdós diputats la rectificació.
Albiol no ho retirà, perquè era una valoració política i no personal.
Hernández Mateo contestà dient que No sé por qué se tiene que ofender nadie, yo no sé si es hija de una costurera o una comadrona".
Per consegüent la presidenta de les Corts va donar per acabat el tema.
Més tard, no deixà ni a ella ni a Glòria Marcos intervindre ni tan sols una volta malgrat haver demanat una paraula. Ni E. Morera ni M. Oltra estaven, anaren més tard, quan tot ja havia passat.
Quan la sessió acabà Oltra, Morera i Marcos anunciaren que demanarien l’acta de la sessió per a estudiar-la amb deteniment.

Plantejament del problema: A les Corts no es pot parlar de corrupció.
Solució: Furtar la paraula, insultar o impedir parlar amb ells.
Mentre tant, a Campsnal 9 continuen sense comentar estes notícies.
Resultat: Un altre gol que ens fan. Partit Popular- Campsnal 9 2000/ Veritat 0.

No saps qui és l’alcalde de Torrevella? Mira’l a Youtube!
Vols una televisió pública i plural? Adherix-te!

dilluns, 18 de febrer del 2008

Enhorabona kosovars!




Diu: "At some point in time, sooner rather than later, you've got to say, 'enough is enough, Kosovo is independent".
Per a qui no ho entenga: En algun moment, més prompte que tard, has de dir: Ja hi ha prou, Kosovo és independent!

Res millor que imatges.

Perquè no lligen en valencià?

Segons les dades que ha fet públiques el baròmetre d'hàbits de lectura i compra de llibres per a 2007, l'índex de lectura en valencià ha caigut més de dos punts en només un any. L'estudi ha estat elaborat per la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, i xifra en un 3.6% els percentatge de valencians que lligen en la llengua pròpia. El 2006, segons la mateixa font, n'eren un 5.7%.

L'únic territori que queda per sota del País Valencià pel que fa a l'índex de lectura en la llengua pròpia és el País Basc, on només el 2.2% llig en èuscar. Així i tot, es passa d'un 1.8% a un 2.2% de 2006 a 2007. També apuja el gallec, que passa del 3.5% al 3.9%. Pel que fa a la resta de territoris amb qui compartim llengua, els índexs se situen per damunt del 15% a Catalunya i les Illes Balears.

(Notícia treta de pàgina 26)

dissabte, 16 de febrer del 2008

El valencià? SA!!

Hola a totes i tots.
Torne amb els posts de cosecha propia. És hora de contar-vos.
En tinc alguns posts pensats ja: poc a poc.

Hui el cos em demana una bona notícia.
Alegria. Això m’ha donat el periòdic hui quan he anat a comprar-lo.
Us conte, l’Acadèmia Valenciana de la LLengua, ha fet una enquesta en què han participat 1000 persones de distintes comarques, com ara la Safor, la Marina Alta, el Comtat, l'Alcoià, la Vall d'Albaida. Els resultats que va donar, en comparació amb l'enquesta feta a la resta del País Valencià són els següents:

l'entén
(prou bé i perfectament)
PV: 82%
Safor:90%

El parla
(prou bé i perfectament)
PV:59%
Safor:78%

El llig
(prou bé i perfectament)
PV:51%
Safor:56%

L'escriu
(prou bé i perfectament)
PV:27%
Safor:31%

Segons va explicar Honorat Ros, la competència lingüística en valencià ha baixat respecte l'any 1995 a causa "de la immigració i de la política lingüística de les institucions públiques". L'enquesta reflexa que la població té esperança en l'augment de l'ús del valencià i ho valora positivament, encara que els enquestats desitjarien que s'usara més el valencià per part dels representants polítics i dels mitjans de comunicació.Honorat Ros va ser optimista en fer balanç de la situació del valencià i en el futur. Va assenyalar el paper cabdal de la Generalitat Valenciana , dels partits polítics i dels sindicats en què la "llengua valenciana siga part substancial del patrimoni cultural de tota la nostra societat, i la recuperació i extensió del seu ús com un dels factors de retrobament de la nostra identitat com a poble".

Estic sense paraules, millor no dir res: els números parlen. Quedem-nos amb la primera dada.

dijous, 14 de febrer del 2008

...

somnis
confusions
sentiments
inseguretat
alegria
tristesa
enyorança
cançons
soletat
companyia
temps
més temps
renuncies
silencis
pors
estima
complicitat
bogeries
llàgrimes
somriures
mirades
hores
nits en vela
felicitat
carrers
fums
esperança
places
sorolls
miratges
distància

...

T'estime sol...!
PD: Gràcies per haver-me deixat fer este copy-paste.

divendres, 8 de febrer del 2008

El masclisme nostre de cada dia...

Lluitar contra el patriarcat no és cap delicte!! Absolució 4 joves feministes! [València, 05/02/2008]
CONVOCATÒRIA: DIA 14 DE FEBRER A LES 12 hores davant la ciutat de la Injustícia. MOTIU: Judici per pintades a 4 militants de Maulets per haver realitzat accions contra la violència que patim les dones. Des de l'assemblea de Maulets de l'Horta, aprofitant el 25 de novembre vàrem realitzar una acció de protesta per denunciar les constants agressions que patim les dones dia rere dia.Unes accions que volien denunciar les constants agressions que les dones patim dins d'aquest sistema patriarcal que ens condemna a ser ciutadanes de segona pel simple fet de ser dones. Desgraciadament, ja no ens sorprén escoltar a les noticies que una dona ha mort a mans de la seva parella sentimental. Ens parlen de violència de gènere, quan el que s'està volent dir és violència física. La violència de gènere va molt més enllà: se'ns imposa tindre el cos 10 que ens marquen uns cànons de bellesa imposats per la societat; s'intenta que ens sotmetem a dietes miraculoses o intervencions quirúrgiques que poden acabar en la mort ( com hem vist a les darreres setmanes on tres dones han mort després d'una intervenció quirúrgica a diferents clíniques de Barcelona) o se'ns discrimina a l'hora d'accedir al món laboral (recordem que les dones cobrem fins un 30% menys que els homes per la mateixa feina realitzada). Des de Maulets, consideren que la violència de gènere no és sols violència física, sinó que ja hem vist que ens referim a totes les agressions que patim les dones a l'escola, al treball, al carrer o a casa. No sols ens hem de limitar a denunciar aquest fet dies que ens venen marcats per les institucions, sinó que és una feina diària acabar amb aquest tipus de discriminacions, trencar amb aquest tipus de societat patriarcal i aconseguir una societat igualitària, justa i no sexista. Per tots aquests motius exposats, vàren realitzar una série de pintades al llarg del c/ Colón, la nit del 21 de novembre, per reivindicar l'enderrocament del patriarcat per acabar amb tot tipus de discrimació que patim les dones. Pintades on es veia la silueta de dones mortes i una explicació sobre la causa de la seua mort. Mentre realitzàven les accions ens va sorprendre la policia local de València que es va presentar on estàven les joves, retirant-les el material que portaven i identificant-les per considerar que el que s'estava fent no era cap reivindicació, sinó simplement destrossant i embrutant part del mobiliari urbà. Ara, 4 joves s'enfronten a un judici de faltes per danys, reivindiquen que no és cap delicte lluitar contra la violència de gènere, contra el patriarcat i per aconseguir una societat igualitària. Maulets, el jovent independentista i revolucionari, reivindica aquestes accions, demana l'absolució de les 4 joves i continuen, cridant ben fort que " A casa, a la feina, al carrer... lluitem contra la violència cap a les dones".
Absolució 4 feministes encasaudes!

dijous, 7 de febrer del 2008

Canal 9, la televisió de tots els valencians?

Hola a totes i tots.

Arran de la proposta de debat de González Pons a De la Vega, han estat vàries les cartes què a distints periòdics han enviat en els últims dies gent per la causa.
Estes línies són per a solidaritzar-me amb ells, amb nosaltres mateixos.

Als Populars els ha agradat això dels debats a Campsnal 9, els deuen convidar a un bon soparot amb directius o alguna cosa semblant. Qui no recorda el debat de l’any passat, amb el “nostre” president, Camps (de golf), Pla i Marcos? Importaven altres coses; veritat Pla?
Va ser divertit. Eixa seria la paraula definitòria del debat, divertit, també entretingut, graciós. Semblava més un d’eixos programes on intervenen “humoristes” espanyols, com el programa dels dissabtes després del futbol, Noche sensacional, que un debat pre-electoral: Camps dia la seua, primer en valencià, després en castellà, i com diuen que qui està bé no es meneja, continuava en castellà, tot això sense deixar de mirar a càmera, per suposat. Pla i Marcos recriminaven a Camps allò que no ha fet bé durant els passats quatre anys, ara cinc -tot, vaja- barracons, (des) promoció del valencià, urbanisme, America’s Camps, la vinguda del Papa, etcètera, etcètera. Què vindrien a ser totes les preguntes què han fet els periodistes valencians a Camps i no ha contestat. Camps, per a defendre’s va acusar-los d’haver pactat pactar. Marcos i Pla quasi moren de riure...

I ara... sembla que Camps és més considerat que Pons. Açò sembla l’època en què teníem vuit anys; quan un amic li diu a l’altre si queda per a fer deure després de l’escola, davant de la teua cara i penses, ara m’ho dirà a mi i... et quedes esperant. Et sents trist, rebutjat.
Bé, el valencianisme polític ve a ser el mateix, millor dit la política al País Valencià: és més lleig però, més realista.
He escrit País Valencià? Comunitat Valenciana volia dir, Pons.
Pons= exemple de valencianisme.
De sobra és coneguda l’exaltació de valencianisme que sempre acompanya al PPCV. Diuen que valencians són qui ensenyaran valencià als seus fills, queda clar, ells “ho són”. Pobrets, són uns incompresos, deu ser tant difícil...
Perquè resulta estrany que ells que defenen el valencianisme, no els agrada allò de País Valencià? Si queda moníssim...!
Fa poc Pons proposava al PSPV que canviara allò de PV per CV, perquè “creo que eso de País Valencià es una cosa setentera que no le dice nada a nadie”.
Espere que Isaura, l’aposta valencianista, li ho pregunte al debat.
Ostres perdó! Oblidava que no estarà, el valencianista no l’ha convidada, que poc cavaller...
Però... Campsnal 9 no és pública? No la paguem tots i cadascun dels valensianos?
Que no saps què és Campsnal 9? Com que no?!
Xè sí, eixa que té uns periodistes tan polifacètics: igual presenten el temps, que els esports, o les notícies: estan tan capacitats. Crec que per a contractar-los feren un càsting a nivell espanyol -internacional, vaja-. Explicaria moltes coses, veritat?
El seu accent tan valencià.
Les connexions amb Utiel- Requena siguen en la llengua que empren només deixen d’emetre i un llarg etcètera.
Si tot es solucionara amb una simple traducció de nom...
Encara no ho recordes? Eixa que per cada 2000 anuncis que posa en castellà, en posa un en valencià. Hem aplegat a un punt que t’emociones de vore un anunci en valencià...
Eixa que perfectament pots usar com a classe intensiva de valencià si eres un nouvingut. Veus dos pel·lícules i adquireixes una riquesa lingüística que ja voldrien els de la futura Ciudad de las lenguas de Castelló.

Poc cal dir sobre el debatet entre els titans del valencianisme. Una que ni sap què és el valencià versus l’exemple de com voler i no-voler ser valencià. Perquè debaten tots els representants?
He sentit parlar d’una tal Isaura Navarro. Tu també? Crec que és cap de llista d’una coalició. Us sona Bloc- Iniciativa- Els Verds?
Només per ser representar de tres partits, ja deuria participar.
També per ser la tercera força política al País Valencià.
Per comptar amb uns 300 regidors arreu del País Valencià.
Perquè en les darreres eleccions va contar amb el suport de 120000 valencians i valencianes.
Són algunes raons, però hi ha qui no entén.
Hi ha qui tan sols pretén que ganarse los votos de los que siempre han votado a la izquierda.
El nostre vot no el tens, mai el tindràs. Dia rere dia vas perdent possibles votants valencianistes.
Sorpreneu-nos: Olimpiades?
No. Ara no són allò que per a uns son eleccions nacionals i per a altres com enganyar els valencians i alhora plenar-nos les butxaques.

Espere, accepteu les ironies. M’agradaria no haver-les d’usar, però...
Almenys ja no hi ha multa per TV3 i a les Falles s’hi escoltarà música en valencià, ja vorem. Renaix l’esperança? Mai ha mort.

Ja estic fart, ja estic fart d’obrir la tele i vore tres camps: Camps de golf, especulació i menys ajudes per als llauradors.
Ja estic fart, ja estic fart d’obrir la tele i vore a Rita Barberà:America’s Cup, especulació i menys ajudes per als llauradors (Aixada).

dissabte, 2 de febrer del 2008

3 segles i 1 any + 4 segles i 99 anys

El dia 2 de febrer es commemora el vuitè centenari del naixement de Jaume I. Cal dir que d’entre tots els personatges històrics que tenim els valencians –sant Vicent Ferrer, els Borja, Lluís Vives, Joan Fuster, Josep Renau...– el de Jaume I n’ocupa, amb distància pregona, la primera posició. I no és casualitat ni es deu a cap caprici de l’atzar. El mite i la llegenda de Jaume I té fonaments històrics sòlids i raons convincents que expliquen la seua perdurabilitat en el temps, la seua fermesa quasi irrebatible. Jaume I és, ni més ni menys, que “el pare de la pàtria”, per dir-ho amb termes un punt entusiastes; el detonant que va propiciar la fundació d’un regne cristià nou a les antigues terres de Xarq Al-Àndalus, habitades durant vora cinc segles pels sarraïns, pels “infidels”. Jaume I ens dóna carta de naturalesa com a poble, a nosaltres, els valencians. La conquesta de les terres andalusines compreses entre Vinaròs i Oriola, si fa no fa, esdevindria, de bon començament, i per voluntat expressa del rei conqueridor, el pas previ a la inauguració d’un regne independent, diferenciat jurídicament i política dels altres dos territoris que conformaven l’aliança catalanoaragonesa. Jaume I crea ex professo un regne nou a València, i un altre també a Mallorca. I aquesta voluntat de dotar-nos, als valencians, d’entitat i personalitat pròpies –ni que fóra únicament des del punt de vista polític i jurídic–, justifica, per se, l’exacerbació del mite. Des de Jaume I, els valencians hem mantingut una part importantíssima -essencial, indentitàriament definitòria- del que som, encara. I el que som es deu en gran mesura a la llengua catalana que parlem, miraculosament, després de tres-cents anys sense estat propi, arran de la desfeta d'Almansa i del Decret de Nova Planta que un rei borbó ens va imposar com a càstig.Si voleu aprofundir en l'obra del nostre rei insigne, llegiu El rei conqueridor. Jaume I: entre la història i la llegenda (Edicions Bromera), d’Antoni Furió, una obra acurada i rigorosa, didàctica i amena, que té la voluntat d’acostar-se al gran públic. Una “biografia assajada” il·lustrada amb més de 150 imatges que vol commemorar el 800 aniversari del naixement del rei Jaume I, el Conqueridor, el fundador de l’antic Regne de València; un llibre sobre la vida d’un personatge històric importantíssim que va donar carta de naturalesa al nostre poble.