dimecres, 20 de maig del 2009

Carta a Font de Mora

Senyor Conseller d’Educació, sóc una assídua usuària dels noticiaris web per la seua pluralitat, i he notat que l’epicentre de les notícies esdevingudes en els darrers temps s’ha desplaçat, de soca-rel, a la qüestió lingüística que, conseqüentment, m’ha despertat certa estranyesa: el govern de què n’és membre i alguna gent de la seua militància amb càrrecs públics estan proliferant contínuament vexacions lingüístiques- ai las!- envers la comunitat valencianoparlant, molts de la qual usen esta llengua amb exclusivitat.

D'acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l'actualitat […], la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals)".

Estes línies valen de començament per al "Dictamen sobre els principis i els criteris per a la defensa i la denominació del valencià", que va aprovar el 9 de febrer de 2005 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, com bé sap, l'ens normatiu del valencià segons el nostre Estatut, creat l’any 2001 mentre manaven vostés. Tot i això, el seu partit (com a Govern i a títol personal) continua desobeint els dictàmens de les universitats (eppur si muove!, va dir Galileu Galilei en ser jutjat per la Inquisició), de la pròpia AVL, així com les 19 sentències judicials que establixen que valencià i català són dues denominacions aptes per a designar la llengua que empra una gran quantitat dels nostres ciutadans.
Amb tot, és públic que la Generalitat Valenciana finança institucions com la RACV, que promouen una normativa lingüística contrària a la Llei de Creació de l'AVL, i que el DOCV publica en la seua versió en valencià barbaritats lingüístiques com castellanismes, perífrasis, construccions verbals i calcs sintàctics aliens a la nostra llengua. Accentuant així el secessionisme que beu en personatges com el president de la Diputació de València, el senyor Rus, amb els seus insults i apel·lacions a rematar els professors que fan servir els mots aleshores o gairebé, acceptats- paradoxalment- per l’AVL que tots i totes financem i que, a més, suposa una discriminació de caire lingüístic que prohibix tant el nostre Estatut com la Constitució espanyola. També censuren unes jornades tan lloables per a la defensa del valencià com les Trobades d'Escola Valenciana, a les quals no només donen l'esquena, sinó que fins i tot posen entrebancs per a la seua realització. I per si això era poc, vosté ha iniciat un procés d’anulació del dret a decidir com estudiar, compel·lint a rebre l’ensenyança en castellà a més de 50.000 xiquets en centres de primària, secundària i també batxillerat, el darrer cas, l'IES Verge del Remei d'Alacant sortejant també, articles de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

Caldria tindre present l'article 404 del Codi Penal, regula la prevaricació dels funcionaris públics i assenyala literalment que "a l'autoritat o funcionari públic que, sabent-ne la injustícia, dicte una resolució arbitrària en un assumpte administratiu, se'l castigarà amb la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un temps de set a deu anys". Potser, algun dia, els seus amics dirigents facen cua davant els jutjats per prevaricació lingüística.

El 9 d’octubre de fa 770 anys Jaume I va entrar triomfalment a la ciutat de València amb les conseqüències que any rere any commemorem. El rei conqueridor ens va donar honor internacional, unes lleis pròpies i allò més usual: una llengua. Cada Diada els valencians acudixen a la cita amb el sentiment valencià recorrent el centre del cap i casal fins arribar a la seua estàtua eqüestre en la plaça del seu descendent més il·lustre, Alfons el Magnànim, per a posar-hi flors oferides pels valencians representats pel Molt Honorable i per la representant dels valentins, l’Excelentíssima.

Poc a poc han anat privant-nos del més important per a la formalització de la llengua que fem servir per a parlar amb la nostra família i veïns no cedint espais públics per a fer concerts de música en valencià i no donant-nos el dret a decidir com volem que s’escriga el nostre futur- ni molt menys, el de la nostra descendència- i, conseqüentment, obligant a precipitar-nos a un abisme que fa molts anys que sortegem. El seu interés és superar el bilingüisme per a instal·lar-nos una progressiva homogeneïtzació del castellà sense que en puguem fer res.
Per este motiu, per la defensa de la nostra llengua i cultura: allò més preuat de què disposem, es va presentar, fa cosa de dos mesos, una PNL (proposició no de llei) que hauria d’haver-se aprovat per unanimitat, però que al remat va suposar el rebuig del seu grup parlamentari.

Cal afegir-hi que l’ajuntament gandià considera que la música en valencià és d’inferior qualitat a la feta en castellà. M’atreviria a preguntar si parlem de llengües o de música i qüestionar si alguna cosa té a vore el Consell, donat que és competència de vostés. Potser fer ús del valencià i promocionar-lo com cal seria una bona mesura. M’agradaria saber que es fa i que, realment, no és així. Sóc realista i sé que això mai no arribarà a materialitzar-se.

Perquè açò no passara amb la llengua que ell mateix es va encarregar d’expandir: primer a Mallorca i més tard a València, Jaume I va disposar que tota la documentació del Regne de València fóra redactada en valencià i no en llatí amb la creació de la Cancelleria Reial. Totes les institucions utilitzaven un mateix model de valencià. Tasca, a grans trets, de l’AVL.

Jaume I haguera votat a favor de la proposició. Però això sembla no interessar-los ara, atés que tot pareix que només són “valencians” un dia a l’any.
Senyor Font de Mora, de valencians al món en fan falta, ajude’ns a accentuar esta dependència no posant en venda les nostres senyes d’identitat, el nostre passat, present i futur.