diumenge, 25 de gener del 2009

Iniciativa no complix amb la iniciativa

Esta és la primera vegada que a Jo, Annota Martorell es parla de política – fora de denunciar situacions incòmodes que només es perceben quan la raó juga de defensa en este partit de futbol que és la política al País, poques voltes- mai potser- pot jugar de davantera tot i que encara no he sabut per què. Els que tenim un blog el fem servir com a acusació particular d’este judici que mai no ix- tot i saber-ho de bestreta- del desplegament lineal que el tema que proposes suposa tot esperant que la resta de la gent, sempre bessons ideològics, que l’han llegit ens recolzen mitjançant comentaris per no sentir-nos sols en l’odi que ens aflora radicalment. Per primera vegada florix un post que no vol suposar una denúncia,de primera hora l’he considerat una renúncia, després de més d’un any des de l’inici d’este camí que es veu ara per ara més fort que mai i percep un rerefons ferm i puixant i no en constant estat de dispersió. Inicie un nou cicle. Que dóna per finit l’anterior, després de llevar-me la bena que m’obstaculitzava la visió i comprovar que l’espill amb què m’havia entestat en mirar no era del tot fidedigne sinó que amagava un entrebanc que em resulta rotundament impossible d’entendre per què no ha estat resolt i passar tot seguit a ser transparent i fidel al que s’intenta transmetre.

Quan Iniciativa del Poble Valencià va nàixer fa grosso modo un any la vaig concebre com a transgressora, fresca!, i la vaig considerar la força que el País necessitava. Va nàixer en mi un sentiment de pertinença que vaig anar refermant quan van caure en les meues mans cada ç, à, è i ò dels seus documents que vaig fer propis. Em vaig mostrar activa dins de les meues possibilitats i vaig intentar estar tan en contacte com vaig poder amb Ignasi, Mónica i Mireia. Però el seu interés poques vegades era el que- al meu parer- mereixia. Alhora veia com els meus bessons ideològics formaven part d’un altre projecte comú en tots ells. Després d’intentar-m’ho tots ells fer vore vaig accedir a detindre’m a pensar farà cosa d’un mes si més no i vaig vore com l’odi que sentia envers el BLOC no era atés a cap raó i anava minvant fins ser inexistent en els darrers temps.
El concepte de projecte país que tinc, imperativament fonamentat en la llengua – tot i que sempre serà cooficial amb el castellà per no haver rebut pobladors catalans tot el nostre territori durant el procés de Repoblació- seguida de la cultura i la història, que molt bé figura al document polític de Joves amb Iniciativa, va jugar la segona part.

Cite textualment:
TENIM INICIATIVA VALENCIANISTA perquè defensem el dret a l’autodeterminació dels pobles. El País Valencia forma part d’una realitat nacional compartida amb la resta de territoris de parla catalana. Tenim una cultura i una llengua pròpies que cal defensar des d’aquí, a l’Estat i a Europa. [...] El nostre marc de treball polític va més enllà del territori valencià, treballem conjuntament amb aquelles organitzacions amb qui compartim projecte amb especial atenció als territoris de parla catalana.”
I ha estat el no- compliment d’este requisit, el de defensa de la llengua, per part d’una de les redactants d’este document, amb una altra membre del partit, tot i ser –a priori- valencianoparlants, el que m'ha fet entrevore una realitat que desconeixia fins el moment, i tot seguit, fer vessar el got.

Potser tu que estàs davant d’estes línies em consideres una exagerada, en sóc conscient i no m’importa massa.
Ara és hora de fer una anàlisi al meu voltant. Però hi ha alguna cosa que m’obliga a detindre’m. Es tracta del ferm, actiu i consolidat projecte que ens ha oferit i oferirà passat el congrés el BLOC i el BLOC JOVE, on s’aglutinen- gens casualment- tots aquells que s’estimen el País i creuen que amb alguna cosa més que el no res poden fer renàixer de les brases el regne que fa 771 anys Jaume I va dotar amb una llengua, cultura i història pròpies tot i que més tard un tal Felip V i unes gens creïbles còpies s’han proposat- indignament- d’esborrar. No reconéixer-ho és un greu error que ara mateix no puc permetre’m.

11 comentaris:

Nomdedéu ha dit...

No se m'acut res més ingel·ligent que reflexionar sense apriorismes. Pensar per evolucionar. Canviar d'opinió si ens n'adonem que estem en un error. O tot simplement, que les coses han canviat i ja no són com eren quan ens agradaven tant.
T'anime a seguir amb eixe reflexió, i m'agrada llegir que creu que el que vol el BLOC i el que vol el BLOC Jove, s'assembla tant al que tu vols, que seria absurd, que no quedarem un dia (no dic tu i jo -que també-) per prendre un café, i un suc de taronja.
T'assegure que ningú no et dirà a mi me habla en español"

Anònim ha dit...

El més normal en la vida és que arribem a pensar que potser el que pensàrem de més joves no era així. I en el cas del Bloc, passa molt més. A mi m'explicaren que era un cau de dimonis i a saber què més de jove. Ara sé qui em deia tot això i perquè. I per això mateix estic orgullós d'estar ara on estic, tot sabent que cap partit és perfecte ni et pot representar al 100%. Si t'unixen uns mínims ho tens més fàcil que si vols canviar els pilars des de dins. De totes formes seguix rumiant, no sé d'on ve la decisió que has pres, però almenys per a mi no és cap secret que, malauradament, el futur de l'ecosocialisme valencià passa per escollir entre l'eco que tan interioritzat tenim nosaltres, o el socialisme.

Si vols alguna cosa ja saps. Un suc de taronja en un prat verd és una escena preciosa, no trobes?

Anònim ha dit...

Si et dic la veritat jo com a militant del Bloc vaig estar temptat a afiliar-me a Iniciativa perquè era un projecte amb idees que m'agradaven i m'agraden, encara que en altres no tant.
Però després vaig pensar en la falta d'unitat, els mals que pot originar tant de partit. I vaig pensar en la necessitat de una forta força valencianista que faça de bisagra front al bipartidisme, i eixe partit amb molts defectes o virtuts és el Bloc, i la meu parèixer pense que tenen idees semblants.
Des de Calp, salutacions. ;)

Anònim ha dit...

Vivim en un territori majorment i tradicionalment bilingüe, no és tan extrany que una persona que a part d'haver vingut d'un territori que a pesar de ser valencià, és castellanoparlant s'adrece a una companya en castellà, a pesar de que siga d'un partit que se'n diu "valencianista" (terme molt imprecís).

Recordem que la gent de IdPV ve d'un partit que el seu eix principal és el socialisme no la defensa de lo valencià ni de la seua llengua, i no ens vullguem autoenganyar.

Jo sí que crec que és puga fer "valencianisme" en castellà, és més deuria fer-se, i això no significa deixar de banda el valencià.

Josepska ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Agostí Tiralí ha dit...

Si ja ho sabia jo...Com es nota que m´estimes...Poc a poc, Anna, estàs guanyant punts...

T´he escrit eh!per a que digues...

Anònim ha dit...

Bon dia, vos pase una informació sobre una web de noticies que permet incloure opinions i notes de premsa. Heu de manar un correu en contacte (http://www.valencianoticias.com/contact) dient que voleu donar-vos d’alta com a redactors, heu de dir qui sou i quines notes de premsa voleu incloure.
Si vos ho accepten podreu incloure totes les notes de premsa que vulgueu amb fotos.
La web te al voltant de 2.000 visites diàries el que suposa unes 50 o 60 mil visites mensuals. El 80% de les visites son del País Valencià. Pot ser interessant per a difondre les nostres notes de premsa. La web es www.valencianoticias.com

Lluís ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
PERE BLOG ha dit...

Això mateix ens passava a nosaltres, amb els partits politics d’arrel, tradicionals de sempre com ara ERC o be ICV-EUA, ja cansats i desenganyats amb el tripartit com a traca final de tanta incompetència es va decidir crear les CUP, ara mateix son la garantia que tenim d’un partit catalanista independentista i assembleari.

Al País Valencia la realitat es una altre, com be deies al vostre país i conflueixen dues parles ben diferents, de fet el teu salt a la política era inevitable, ja que es allà on es talla el bacallà.

Salut!

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb el meu company Lluís. Pense que la realitat valenciana, bilingüe, ha de ser respectada. I ser valencià no significa parlar valencià, ni possar-li al gos un mocador de faller [sí, ho he vist :(] és sentir-se de la terreta i treballar per fer del Pais Valencià un lloc on viure bé i en pau.

Anònim ha dit...

Ara resulta que els joves del bloc s'enfaden amb els d'iniciativa perquè no són integristes amb el valencià. Viure per a vore. Us heu plantejat el que diuen els joves d'esquerra de vosaltres? Una mica de diàleg i marge de maniobra no us vindria malament a ningú.
Mai m'afiliaré a cap partit.
Adéu.