diumenge, 22 de març de 2009

Fallers, Falles

L’oratge dels primers dies postFalles ens fa detindre’ns obligatòriament en la reflexió del que han sigut les Falles del 09. L’eufòria fallera ha acabat després de prop d’un mes d’activisme al Cap- i- Casal i les nostres Oliva, Tavernes i Gandia, entre d’altres. Les ciutats, ara sí, es detenen per tornar a ser el que era. Es denota un cert grau de tristesa si es contraposa amb els dies anteriors on era impossible no contagiar-se de l’alegria inundant de les ciutats del centre del País. Els operaris amb el seu treball diürn i nocturn fan que tot torne a la normalitat el més prompte possible, fent un impàs en la melangia de locals i forasters. Només en queda l’empremta dels visitants i els preus abusius d’alguns comerços. Sí, les Falles han estat una evident empenta anticrisi a què s’han sumat els ja quotidians preus desmesurats per vore les falles més cares amb tranquil·litat. Ara, és hora d’emmagatzemar les fotos fetes, acabar els coets, guardar brusons i mocadors i recuperar-se de la molta orxata, suc de taronja, paelles de tot tipus, xurros i xocolate que s’han ingerit i acte seguit embalsamar l’esperit faller i demanar-li a qualsevol ens que l’any que ve no es note la crisi fallera tant com s’anuncia.
M’apassiona l’ambient que es respira els dies de Falles.
Durant uns dies el País és cobert per un microclima de valencianisme només percebut per pocs. Són dies de germanor, d’esperança. Dies on els tecnicismes fallers parlen valencià, malgrat tot. Les falles també ho fan tot, no normativament sovint, provocant desesper entre valencians i espanyols. Els fallers, per algun motiu estrany, trauen la llengua a relluir en arribar els assenyalats dies. L’absència de música en valencià és una obvietat i la feta en castellà ofega. La promesa ritenca de posar-ne és paper mullat, novament. Enmig d’aquest desert trobem dos oasis, però, l’un a València -organitzat pel col·lectiu local del BLOC JOVE- i l’altre a Burjassot -proposat per Escola Valenciana, els dos concerts amb el valencià com a motiu i d’una qualitat equiparable o superior a les orquestres que, carrer sí, carrer no, omplien les nostres nits de comboi.
La Plaça de la Verge, al seu torn, és omplerta per la gent que defuig l’esbarjo nocturn, devots o no, valentins, forans o valencians d’arreu del país són envaïts per l’emoció tot retent homenatge a la Mare de Déu.
M’apassiona l’ambient que es respira els dies de Falles perquè és purament valencià.

1 comentari:

David ha dit...

Valoracions V Congres del Bloc.

Rafa Climent
http://www.youtube.com/watch?v=XyG1f0GZ6I4

Pere Mayor
http://www.youtube.com/watch?v=QnMLnRuXMKE

Pepa Chesa
http://www.youtube.com/watch?v=z6bRxfyRXsk

Joan Francesc Mira
http://www.youtube.com/watch?v=pPu62IwoIsQ

Ignasi Bellido
http://www.youtube.com/watch?v=sOx8SjQkq8s

RAFAEL CARBONELL
http://www.youtube.com/watch?v=Zr5qql7FlEc

JOSEP LLUÍS MELERO
http://www.youtube.com/watch?v=cXjsAbCgZco

Josep Miquel Moya
http://www.youtube.com/watch?v=1hmiNgdhLkQ

Emili Selfa
http://www.youtube.com/watch?v=YuyZa8sONiQ

Josep Maria Pañella
http://www.youtube.com/watch?v=by9alp0tkb4

Morera
http://www.youtube.com/watch?v=Y3qtPdeqBt4