Els nouvinguts que ens calen

Fa uns dies, vaig estar intercanviant experiències en quant a lingüística pel Messenger tant a casa com fora d’ella i també del que suposava l’arribada d’estrangers al nostre país. Els dos coincidirem en què a llarg termini -i també a curt- suposaria sentenciar la nostra llengua a mort. Si més no, farà uns tres anys vaig llegir a una revista comarcal d’ideologia nacionalista, Quinze dies, un article que signava En Jesús Escrivà i Garcia, un estudiós de la llengua catalana, així com d’altres vessants, que li donava al valencià cinquanta anys. Sí, cinquanta. L’article va aterrar-me, no recorde res d’ell, però sí que va argumentar-ho tot. Per una vegada, no crec que fóra veritat al 100%.

Tornant al tema inicial, el català i els immigrants. Vaig a contar-vos una anècdota que va passar-me farà una setmana, i no he parat de pensar-la per la seua raresa. Una raresa agradable.

No sé si a tot el país, però sí a la meua comarca i pel que he vist també al Comtat, Ribera Alta i Alcoià, hi ha tendència, entre els més joves, a passar alguns dies de les vacances de pasqua inicialment a un càmping, però ara sobretot a pisos, això sí, a la platja. La de Gandia n’és un exemple. La festa que per ací hi ha, és de sobra coneguda.
El meu, va ser un d’eixos grups que, aprofitant la poca distància que ens separa de la platja, estiguérem uns dies per allà. Els dies passaven asseguts al sofà, mirant com tothom que volia: venia, seia, engegava la play i es posava a jugar al Pro. La monotonia m’esgotava, i no vaig dubtar un dia en anar a passejar i comprar-me el periòdic. Anhelava la informació: Camps, Rita, el Cabanyal; tot menys estar asseguda veient passar les hores.
Vaig anar a buscar Ivan, un amic, però no estava i vaig anar sola. El llarg camí fins el quiosc m’aniria bé.
Ja de tornada vaig passar per una gelateria, i incitada per un cartell on es llegia “helados italianos”, vaig decidir-me a entrar.
Ara, us reproduïsc, a grosso modo, la conversa amb el gelater. Ell en castellà, perquè era argentí i jo en valencià.
-Per favor, la carta?- Vaig dir.
-Sí pren: ací està.
-Gràcies.
Vaig sorprendre’m per l’àmplia selecció de tes, i vaig triar-ne un que em va semblar exòtic.
-Ací tens. T’importaria que et fera una pregunta?- Va dir-me.
-No, per descomptat, fes-la!
-Quina edat tens? No tingues por, t’ho dic perquè em resulta estrany vore una jove com tu amb el periòdic. En tens divuit? Pot ser dinou?
-No, enguany en faré desset. Pensava que anaves a preguntar-me si podia parlar-te en castellà. I el periòdic...bé, m’agrada saber.
-M’ha sorprés molt. La llengua? No ho faces,per favor. Estic fart que la gent em parle en castellà pel fet de ser argentí, em fan sentir un estúpid. El valencià em pareix una llengua ben bonica escrita, i també parlada. Acostume a mirar les notícies per...Canal 9? per escoltar-la. Hi ha coses què em costa entendre, però si no és així... ací treballant, entre els madrilenys i els d’ací què no parlen valencià, no n’aprenc. I si vaig a comprar a algun lloc...Hi ha què parlen valencià que són ben roïns.
-Vaja! Quina alegria escoltar-te. Ja, quan vas a alguna tenda, sovint no canvien la llengua, però no ho fan amb maldat, jo tampoc acostume a canviar-la. Potser sembla egoista, però amb tot, s’afavoreix la desaparició del valencià. La majoria d’immigrants sud-americans, com tu, venen i ho tenen tot fet: ja se’ls entén, per què han de preocupar-se? Comprens? I els madrilenys...si jo et contara...fan fàstic. Es creuen els amos de tot...
-Ja, ho entenc però, al remat, paguem justos per pecadors. Per la meua part, vaig a aprendre valencià, ja ho estic fent. Tinc 21 anys, només m’ensenye algunes coses més, seré valencianoparlant. Me l’ensenya la meua germana, què va a l’institut. Sovint li demane el llibre per a pegar-li una fullejada. Però escriure’l se’m resisteix, em resulta complicadet...
- Poc a poc. Sí que és veritat, escriure’l és complicat, però no t’obsessiones, molta gent de ma classe no sap tampoc escriure’l, i ells sí que no tenen excusa...
-Ara que pense...tu en estes eleccions no has votat, no?
-No, fins els divuit no es pot. A les pròximes, sí.
-Jo tampoc puc fer-ho per ara. I què penses? A qui votaries? Si puc preguntar-ho..
-Temps al temps. Per suposat que pots. Jo haguera votat Isaura Navarro, potser no saps qui és... (Vaig explicar-li com era)
-Sí, sí, sé qui és. En cas de poder votar, també l’haguera votada. Com a política, em va parèixer que era la que menys mentia, i com a dona, era bonica. I a més, Rajoy i Zapatero, sempre estan discutint!
-Si els haguérem de votar per la seua bellesa, hi hauria molts que no estarien en política... Rajoy i Zapatero i els seus partits mai m’han transmés res, i dubte que ho facen...
-Però Isaura, no anirà de diputada, no? Mirant-ho des de ma casa per Canal 9 no va quedar-me massa clar...
-No, no férem ni un escó ni a València ni Castelló ni a Alacant i és una llàstima, és una dona molt intel•ligent. I que no isquera a Canal 9 és d’entendre... crec que ells sols contribueixen més a què desaparega la llengua i el sentiment...patriòtic que no els nouvinguts. No ho entenc, però s’odien.

Vaig estar contestant-li algunes preguntes més, i vaig anar-me’n.
Per cert, el te molt bo, i va eixir-me debades.
N’estic segura que tornaré. Hem de donar via lliure a estos nouvinguts.
Al remat, són els nouvinguts que ens calen.

Visita a nuestro amigo del Vaticano

Estos dies de falles, en una de les visites a l’Sturbacks, em vaig creuar amb un home què duia una motxilla a la seua esquena que es preveia de color groc. El cas és que eixa tonalitat em sonava,però no sabia a què. No sabia si al dels Power Rangers, al del parxís, a la llumeta del router,etc. I em va vindre la inspiració: era el famós groc de la motxilla de l’Encontre Mundial de les Famílies de València!
Després d’haver-me creuat amb ell vaig girar-me per a comprovar-ho, sens dubte, era ell.
De sobte vaig posar-me seriosa i alhora contenta; contenta per haver-ho encertat, malgrat no ser massa difícil... i seriosa perquè vaig recordar-me’n d’esta notícia que vaig prometre’m comentar i què fins ara no he fet. Potser és massa tard, no m’estranya.
Ja se sap que no cal perdre les amistats, i depenent de quines, menys.
I esta és una que no, el Vaticà. Deveu saber que el Vaticà fa cada dia 300.000€. Sí, cada dia està més clar que és el negoci més gran del món.
Per això no la “volem” perdre.
I és que els nostres representants polítics, Paco Camps, Rita Barberà i Alfonso Rus- el de vaig dir que si em votaren els duria la platja, i els ignorants van i em voten- se’n van a Roma. El seu amic el papa els ha concedit una audiència privada, en ella li regalaran el llibre i DVD què RTVV ha editat per la vinguda del papa fa quasi dos anys.
Si mal no recorde, fa uns mesos van estar per allà. Amb motiu de la cerimònia d’imposició del birret cardenalici i d’entrega de l’anell del papa a l’arquebisbe de València, Agustí Garcia- Gascó.
Se m’oblida una xicoteta cosa sense importància, la data escollida just d’ací a un mes, el 25 d’Abril. De què em sona eixe dia? Supose que déu ser l’aniversari d’algú o dec tindre torn al dentista...
Supose que Camps haurà de modificar la seua agenda per a anar a Roma, i cancel•lar la partida de tennis que va jugar l’any passat el mateix dia.
Aprofitaran el viatge per a menjar molts pocs macarrons però sí per a assentar-se a descansar a l’escala de la Piazza di Spagna, just després de demanar un desig a la Fontana di Trevi. Crec que no déu ser la independència. Què penses?
Qui em mana voler un Flapuccino de crema i caramel...?
(La foto, la primera imatge què se m'ha vingut al cap en pensar amb el papa. Vestimenta nazi presa per mi al camp de concentació d'Oranienburg)

Falles? Això què és?

Arran de la eminència de les festes falleres, us oferisc estes línies, alhora que us desitge unes molts bones festes.

Les falles es planten als carrers, i són monuments o escultures, fetes, tradicionalment, de fusta i cartó, encara que en l’actualitat es fan, majoritàriament, de poliestiré i fusta. Estos monuments han d'estar plantats abans del dia 15 de març, dia en què el jurat visita les falles per tal de jutjar quina és la millor. Esta selecció es fa per seccions a partir del pressupost amb què compten. Les falles es cremen el dia 19 de març per la nit, nit de Sant Josep.



Una de les característiques més visibles, és l’ambient festiu que s’hi viu.
Els carrers fan olor a pólvora i es veuen músics per tot arreu, ja siguen bandes, xarangues o colles de dolçainers i tabaleters. En els dies de falles, és típic tocar el pasdoble El Fallero.
De coets se’n veuen de tot tipus: en forma de mascletà, castells, traques o simplement tirats pels xiquets- estos coets es venen als quioscs-. I es tiren a tothora, pel matí (despertaes), migdia (mascletaes) de nit (castells) i entre hores (bombetes i xinets: els xiquets, parelles,fallero, etc).







Pel que fa als fallers, durant tot l’any fan sopars, però és per març quan aquests augmenten. Els dies de falles, els fallers visten amb una vestimenta tradicional.
Les dones duen vestit de fallera, amb delicats brodats, i pentinats clàssics de valenciana. Per als hòmens és més senzill i pot ser un brusó i un mocador (llaurador), el vestit de gala (col•loquialment denominat panderola, pel seu color negre) o cada dia més freqüentment amb el vestit de saragüell.



Les festes falleres van nàixer a partir de la crema que es feia als carrers dels gremis, per tal d’eliminar els productes que els artesans no volien, Aixa com donar la benvinguda a la primavera.
Són originàries de la ciutat de València, però hui en dia se celebren a quasi totes les ciutats i poblacions grans de la província de València, i algunes d’Alacant i Castelló.
Però també a altres països, com ara Argentina, amb motiu de l’existència de valencians per allà.

En totes estes ciutats hi ha una Junta Central Fallera, que organitza i regula tots els festejos. Existeixen moltes categories per a la competició de diferents premis a les falles (general, ingeni i gràcia, enllumenament, etc.) a més d’un únic premi, en què s’escull el millor ninot i s’indulta: el ninot indultat.
Hi ha dos tipus de falles, les grans, i les infantils, en correspondència a l'existència d'una fallera major i una fallera major infantil per cada casal faller.

A les falles sol fer-se una crítica a allò que ha passat durant l’any. I hi posen textos que solen ser en valencià, i generalment, estan farcits de faltes.

En els dies de falles es nota un especial sentiment valencianista, els fallers- que solen parlen castellà- posen en pràctica allò que van aprendre a l’institut(solen gastar paraules com nano, xicon,i tot allò que siga bast), beuen burret i cassalla i juguen al truc i al bac i tiren coets, molts.

També, durant els dies 17 i 18 a València, i a la resta de ciutats només el 18, es fa l’ofrena, en què les falleres ofereixen flors a la Mare de Déu dels Desemparats, la patrona. I què acaba el primer dia, en entrar la Fallera Major Infantil, i el segon quan entra la Fallera Major. Els músics, en passar per la plaça on està la Mare de Déu (Plaça de la Reina) toquen el pasdoble València. (Canal 9 la retransmet íntegrament).



A continuació, i per tal d’acabar, us oferisc la mascletà que Borredà va disparar a València el dia 10 d’enguany.




I repetisc, que passeu unes molt bones falles!
Ens veem a València.

Espanya 19- País Valencià 0

Camí d’Alzira per a tocar, i ja se sap: Alzira i Setmana Santa són tres paraules que juntes fan –molta- por. Supose que aviat comentaré alguna coseta al respecte.

Però ara cal valorar allò que ha passat del passat diumenge cap ací. Sé que és tard per fer-ho però, estic adonant-me que està de moda fer les coses tard. I ja se sap, millor tard que mai.

Poc ha canviat, i poc canviarà. I si alguna cosa canvia, dubte que siga per a millor, en tot cas per a pitjor- menys que amb Rajoy, però...més que amb Isaura a Madrid-.
Valorem.
Difícil traure’n una de positives- impossible-.
Els nostres polítics- personalment parle de BIV, però entén-ho arran de les teues simpaties- ho han donat tot per una campanya que no ha donat els fruits desitjats. Mítings, cartells... La campanya ha sigut dura, però de res ha servit.
No han estat al nivell que mereixien Isaura i companyia. Parle dels que prefereixen o bé al Bloc o bé Iniciativa o bé Els Verds, però en canvi han volgut fer allò del vot útil.
Personalment, crec que això del “vot útil” és una estupidesa. El “vot útil” el fas quan votes a qui vols, perquè vols, perquè creus en ells, i no a partir de les teues operacions matemàtiques que poc han de vore amb la realitat. L’ amic Guybrush ho comentava en un dels seus posts.
Però, quin és el perquè d’este...fracàs -si em permeteu, per suposat-?

-Sens dubte la poca cobertura informativa que han donat des de la televisió, sobretot.
Si bé Internet és lliure i pots saber-ho tot amb un clic, amb la televisió no passa això ni de bon tros.
Els valencians estem obligats a vore i escoltar RTVV si volem saber “íntegra” i principalment què passa al País Valencià. Però et trobes amb què estàs pagant per una televisió bipartidista, gens plural i manipuladora.
Vaig vore el programa post electoral per Campsnal 9.
El vaig vore sencer. Però vaig anar-me’n a dormir sense saber qui havia guanyat. Donaven una visió totalment falsa i manipulada, a la què ens tenen acostumats.
Bloc- Iniciativa- Verds no va eixir en cap moment de les- pam dalt pam baix- 6 hores que va durar el programa. Realment, per a què havia d’eixir, si s’han preocupat d’oferir-li tan sols un minut i mig durant tota la campanya?
De segur que ningú se’n recordava de nosaltres, d’ ella.
De qui sí se’n recordaren va ser de Montalbán i de LLamazares.
“Caos” , “crisi profunda”, “important davallament”: no paraven de repetir referint-se a ells Carme(n) Bort i Carl”e”s no-sé-què.
Van ser vàries les connexions que van fer amb ells, per exemple quan LLamazares va dimitir i va valorar els resultats, vam saber això i res més, perquè van tallar la connexió dient que tenien “problemes de so”.
De la de Lerma també en van retransmetre un poc.
Ara bé, res pot comparar-se amb la de Camps- algú sap perquè no va parlar el de la camisa blanca(blanca porque es transparente, como nuestro partido) de Ralph altrament anomenat E. González Pons?- no vaig calcular quant va durar- a priori pensava que poc- però sóc conscient que sobre els vint minuts, segur.

-I l’altre motiu del fracàs va ser la coalició.
Ja va passar l’any passat l’any passat amb Compromís, i enguany ha tornat a passar factura.
Això sumat al desmembrament d’Esquerra Unida del País Valencià, ha donat els resultats què tots coneixem.
Vaig revisar totes les ciutats i poblacions més grans de les nostres comarques, gràcies a les taules que Levante-EMV va publicar el dilluns 10, i tan sols Alcoi va experimentar una pujada respecte els anteriors comicis estatals. A la resta de les ciutats s’ha notat una més o menys important davallada en els resultats.
És obvi estar decebut. Al remat, units no som més, sinó menys. Com bé publicava l’amic Xavi al seu blog fa uns dies( per a no afectar en la teua “reputació” no diré el teu autèntic nom per a mi. Ànim).
Potser eres un dels que, com jo, estaven il•lusionats en pegar la campanà però, no ha pogut ser- una vegada més-.
Teníem una molt bona representant, potser la millor de tots els qui es presentaven a l’àmbit nacional.
I a més valenciana, no com Michavila, Trillo i De la Vega.
Malgrat que altres- PP, per exemple- diuen en llista a polítics que per a ser regidorets de poble estan molt bé, però per a diputats és sobrevalorar-los –pose per cas la número 6 per la circumscripció de València, gandiana ella-.
Però una vegada més no hem de decaure.
Ens queden 3 anys per a renovar energies.
Tres anys de lluites contra el govern “valencià”.
Tres anys en favor de TV3.
Tres anys de manifestacions- i esperem que algun festeig-.
Tres anys per a continuar parlant valencià, com he estat fent fins el dia de hui.
Tres anys en què no podem callar.
Perquè el món necessita preguntar “d’on eres?” i que algú li conteste “sóc valencià”.
Perquè som la pedra en la barricada.
Perquè som l’espurna què encén la flama.
Perquè som el poble per construir.
Perquè som un futur per guanyar,
renaix l’esperança.

Bé, a tots,que passeu unes molt bones falles. No beveu massa burret, i als que, com jo, sou músics, no vos canseu massa i disfruteu-les tot el que es puga i més.
Ens veem per València estos dies. Salutacions!!

TV3 al País Valencià: Missió impossible?

De nou un tribunal del Contenciós Administratiu de València, aquesta vegada el número 4, ha denegat a la Generalitat Valenciana l'entrada i el tancament efectiu del repetidor del senyal digital de TV3 que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) té al Mondúver (Pic més alt de la Safor). Segons la resolució judicial la jutgessa estima la documentació aportada per l'entitat, en què es detalla que l'expedient administratiu de la Generalitat que comporta una sanció de 300.000 euros i l'ordre de cessament de les emissions per a ACPV està suspés pel Tribunal Superior de Justícia valencià fins que no hi haja una sentència en ferm.

Aquesta és la segona vegada que un tribunal Contenciós Administratiu de València denega a la Generalitat Valenciana l'accés a les instal·lacions d'un repetidor d'ACPV. La primavera passada el jutjat número 2 valencià denegava a la Generalitat l'accés a aquest mateix repetidor. A part un jutjat de Castelló també va denegar a l'executiu valencià l'accés al repetidor d'ACPV al Bartolo (la Plana Alta). ACPV considera que la decisió judicial "evidencia la feblesa legal de la posició de la Generalitat Valenciana pel que fa a les emissions de TV3 -i de C33, 3/24 i 300- al País Valencià".

L'entitat creu que "malgrat això, però, la Generalitat continua l'ofensiva contra la totalitat de repetidors que possibiliten l'arribada del senyal d'aquests canals a les comarques valencianes". ACPV recorda que aquesta mateixa setmana la Direcció General de Promoció Institucional de l'executiu Camps ha donat a ACPV tres dies de termini per triar "dia i hora" per al tancament dels repetidors de Perenxisa (l'Horta), Alginet (la Ribera Alta) i la Llosta de Ranes (Costera). La Generalitat té previst demanar l'autorització judicial corresponent si ACPV es nega a fixar una data concreta per a la intervenció.

Vorem què passa.

Notícia treta de Racó Català.

Salutacions des de la Safor.

Fa un any que no és el dia de la dona.

Ja ha passat un any. 366 dies. 366 dies de l’home. 366 dies de l’home treballador.
Plantejant-ho d’una altra manera, hauríem d’interpretar que l’home treballa tot l’any menys hui, dia de la dona? Altrament, enguany és dissabte, i no es treballa.
No fa massa, buscant una imatge per a este post, vaig trobar-ne una- en anglés, clar- què dia una cosa semblant a dona+mare+esposa+treballadora a casa+treballadora fora de casa=superdona .
No entenc com no vaig guardar-la.
Al remat les dones- conforme dia un senyor a qui van entrevistar pel carrer- millor dit, el dia de hui 8 de març, no hauria de dir-se dia de la dona treballadora. Les dones pel fet de ser dones ja són treballadores, siga dins o fora de casa. Hi ha qui és afortunada i té ajuda a casa, hi ha qui no. La faena de casa és la més difícil i la menys agraïda: sempre hi ha alguna cosa a fer.
Però, vegem què diu el diccionari si escrivim dona:
|| 1. Senyora.
|| 2. Persona de sexe femení ( pe contraposició a home).
|| 3. Persona del sexe femení que ja ha arribat a la pubertat (per oposició a nena o nina); cast. mujer. «Ja és dona»: es diu d'una noia que ja té la menstruació.
|| 4. Persona del sexe femení ja casada o que ha practicat l'acte sexual (per contraposició a fadrina, soltera, xica, donzella); cast. mujer. «En dir dones, s'entén les casades; les no casades s'anomenen xiques».
|| 5. Persona del sexe femení casada (en contraposició a marit).
És necessari revisar la morfologia: les paraules han de poder ser tant masculines com femenines, mots com política. Així com esborrar les paraules misògines. Estàvem molt bé a l’Edat Mitjana i van ser suficients per consagrar Jaume Roig. Però no per a qualsevol Jaume Roig contemporani.
Una vegada més hem de dir involució, no evolució.
Revisem què ha passat fins ara.
El 2007 es va tancar amb un balanç de 87 dones assassinades a conseqüència de la violència de gènere. València i Alacant encapçalaren la llista de províncies on més dones mataren, amb set dones en cadascuna.
El 2008 per ara compta amb 26 dones mortes. Al País Valencià ja en van 3. La passada setmana mataren 4 dones en un mateix dia. Una d’elles a Cullera, davant la mirada d’un bar ple.
(Els enllaços són taules on apareixen els recomptes tenint en compte diversos factors)
L’arquebisbe d’Alacant- Orihuela comentava en una entrevista que els homes pegaven les seues esposes perquè ja no aguantaven tant com abans (?).
Cada dia el 016 rep 700 telefonades. El dia que mataren 4 dones, van rebre’n 3653.
Hi ha 84000 dones protegides. I unes 9000 reben el servei de teleassistència.
A la província de València s’han detingut 29 maltractadors esta setmana.
I nosaltres què podem fer?
Què fer quan en demanar una ordre d’allunyament li diuen al teu agressor on vius?
Què fer quan ja no escandalitza vorem com maten dones?
Què fer quan obliguen a xiquetes a prostituir-se?
Què fer quan les màfies enganyen les dones amb un futur millor, i després descobreixen que han de prostituir-se?
Què fer quan- alguns- salaris femenins són més baixos?
Què fer quan hi ha cultures què per natura són misògines? Bon joc d’oposats.
Què fer?
Espanya com sempre està endarrerida.
Actualment només Xile, Argentina, Alemanya i un país africà estan presidits per dones- si no se m’escapa cap-. Quatre, tan sols quatre a tot el món. I pareix que va per a llarg, a França Sarkozy va tindre una dura competidora. Així com Obama.
I Espanya? Itàlia? Anglaterra? Portugal? Rússia? Però...estos països no són desenvolupats?-Em referisc a dones amb possibilitats reals-.
Estos dies els polítics han estat els polítics plenant-se la boca. Que si reformar les lleis en quant a la violència de gènere. Que si més dones treballaran. Les dones són el futur. La xiqueta de Rajoy, i de rebot de González Pons. Paraules.

Hi ha qui creu que la solució seria el que els castellans diuen ojo por ojo, diente por diente. O en valencià, cap agressió sense resposta. No és la solució. Tampoc vol això el feminisme- n’hi ha de tot-, tan sols eradicar el masclisme.
Peguem una altra ullada al diccionari.
Feminisme : Doctrina política i social que propugna l'emancipació de la dona.
I tornem a la interminable guerra de sexes.
Haureu escoltat la cançó d’un raper espanyol referint-se a açò.

Quants sexes hi ha? Dos.
Dic açò perquè hi ha qui diu que n’hi ha 32 (?). D’on els ha tret? No s’ha de confondre sexe amb opció sexual.

S’hem ve al cap la frase de nosaltres parim, nosaltres decidim. Reconec que no m’agrada gens. No és qüestió de defendre’s acusant.
Deixem’ho per a altres.

Esta setmana a l’institut han fet una exposició amb motiu del dia de la dona.
Eren uns cartells grans patrocinats per la Generalitat. On apareixia una xicoteta biografia i una foto de la dona en qüestió. N’eren nou. Tan sols un en valencià.
Qui era? La grandíssima Matilde Salvador (en pau i glòria descanse). Afortunadament no era l‘única que parlava valencià.
L’exposició es completava amb Sara Navarro- dissenyadora principalment de calcer-, Isabel Fernández- judoka què ha guanyat una medalla als JJOO-. I altres que no recorde però estaven seleccionades per la seua labor en els camps de literatura, dret, lletres i ciència.
Se’m va quedar un immillorable gust de boca.
Vaig acabant. La llibreta està prou plena i ja m’han acusat de fer posts massa llargs.
Sóc dona, tinc molt a contar!
Acabe recordant la Comtessa de Dia. Va ser trobadora a l’Edat Mitjana. A un món d’homes.
Al remat, com deien les treballadores americanes de la I Guerra Mundial, we can do it (nosaltres podem fer-ho). Ja se sap, tiran más dos tetas que dos carretas...

PD: Demane disculpes de bestreta si algú creu que no he estat neutral o per qualsevol altre motiu pel qual m’haja de disculpar.

Salutacions, i passeu un bon dia.

Debats entre estúpids = debats estúpids

Dimarts 3, 11:20 del matí: Sona la sirena, toca Història del Món Contemporani.
En arribar els meus trenta-set companys comença la classe.
Has llegit bé, ternta-huit en som. Encara em costa creure-ho.

A eixa classe hi ha tant gent que l’any passat ja podia votar com gent que hauria d’anar al primer cicle d’ESO. Cert és que s’ajuntem els d’Humanitats amb els de Ciències Socials.

Després d’haver passat llista el professor( ex alcalde pel Bloc)- que sol furtar-nos un parell de minuts- se sent una veu des del fons de la classe( era un company, qui va atrevir-se a desafiar la vista del professor escrivint sis vegades revolució amb b i s) que proposava parlar del debat bipartidista d’anit.
-No, per favor!- Vaig pensar.
Tan sols pretenien perdre una hora de classe, com ja passà amb motiu de l’anterior debat.
Va començar exposant una companya, filla d’un militant del PSOE què seu al costat d’una altra de pares oients d’En Jiménez Losantos.
Per moments semblava Gabilondo. No recorde que diguera cap cosa massa poc irreal.
Després va prendre la paraula una altra companya. Exposava arguments pro-Rajoy, sense això: arguments. Alhora, defenia a Zapatero, difícil d’explicar.
Va arribar un moment en què no vaig poder-me resistir, i vaig haver de parlar. Pluralitat, bipartidisme amb exemples com EUA o Anglaterra, 22% creïlles, Isaura, Montalbán, De Juana Chaos a una presó de Madrid mentre Aznar governava... Supose que els pareixerien tecnicismes de política o una cosa semblant jutjant les seues cares. Va arribar un moment en què rigueren, no pel que dia, sinó perquè se m’havia esgotat el temps de parlar, estava durant més de trenta segons. I no estava exposant idees del tipus no votaria a Zapatero perquè no m’agraden les seues celles.
Després em seguiren una sèrie de comentaris estúpids què no recorde.
Sí, en recorde un: Tots sabem que ETA també va estar darrere de l’11M sinó, com van entrar a Espanya les bombes?
Tot seguit, el xicon què seu al seu costat va respondre-li: Si entren camions de droga, com no van a entrar bombes? A més, el material per a les bombes està a Espanya, a les mines d’Astúries.
Quan va acabar la classe vaig quedar-me un poc a parlar convidat pel professor- després d’haver-me descobert- per tal d’alabar Isaura.
Vam concloure en què Isaura ha aprés molt a Madrid estos quatre anys. I potser Madrid, el Congrés, es perda una gran política, és una llàstima.

Al remat, no sé si estos debats servixen d’alguna cosa més que furtar-nos temps de fer classe. I riure’ns un poc, també. Dubte que hom aprenga alguna cosa.
Hauré de pensar en anotar les frases més estúpides que es diuen a classe i publicar-les amb motiu del 25 d’Abril o a la columna de la dreta o alguna cosa semblant.
Ho pensaré.
Vorem què diuen la propera setmana. Els debats ja són monòtons.

Concert del Bloc Jove

Seguint amb la campanya electoral, Bloc Jove va organitzar concerts de grups en valencià a vàries ciutats del País Valencià. Gandia en va ser una.
Estava previst per a les 10,30 a la Plaça d’En Jaume I( més coneguda amb el nom de la Placeta dels Colomets). Una plaça molt cèntrica i mítica de la capital saforenca. Molt prop del Casal Jaume I, també. Pensant-ho bé, va ser el millor lloc possible: la plaça en què uns pinotxos de color roig oferixen aigua.
La nit no pintava gens malament, després d’insistir molt, anàrem.
S’hi havia fet una crida via Internet, reconec que va fer falta alguna cosa més que això per a que la gent anara. Malgrat tot no érem quatre gats. N’érem prous. Van haver algunes faltes considerables... Al remat, estàvem qui havíem d’estar.
Feia molt que no eixia per estos ambients- ni per cap altre- ja ho diu Aixada, si no et tanques a casa no tens el batxillerat.
Ni recorde quin va ser l’últim. Sí, el no-concert d’Odi. I abans, el d’Obrint Pas a Gandia. Massa temps.
Actuaren tres grups de joves- uns més que altres- de la Safor. Desgavell, d’Oliva; Aixada de Bellreguard i Raça Borda que no sé massa ben bé on localitzar-lo.
Els Desgavell fa poc han tret el seu segon disc- millor dit primer, l’altre era una maqueta-.
Aixada va fer el seu primer concert coincidint amb el 25 d’Abril a Bellreguard.
I Raça Borda va estrenar-se coincidint amb el 9 d’Octubre a Beniarjó. Malgrat no fer ni tan sols un any que s’han estrenat, ja han tocat a distints llocs. Ara tots dos estan gravant el seu primer disc.
La veritat, va ser un bon concert. Sobretot pels preus a la barra...
No van haver incidents. No va ser un concert del que es puga dir massa.
Al remat, un concert més. No es van fer al•lusions a la formació en cap moment.
La campanya es fa a Internet, sembla.
Vaig a contribuir.
Malgrat estar absolutament esperançada. Vorem si servix d’alguna cosa.
Per cert, enhorabona Xavi. Contribuiré en la meua part del tracte. Espere que siga recíproc.
Per cert(II), heu vist l’espot de ERPV? Em va parèixer ben original.
Ha arribat el moment en què pose l’enllaç dels espots.
Units som més
Fes un bot útil
Salutacions.