El perquè de Joannota Martorell.

Hola,esta és la meua primera publicació,i se m'ocorren algunes preguntes al respecte, que supose conforme passen els mesos, tindré les respostes:
-Serà el meu com un d'eixos blogs visitats per un munt de gent?
-Seré capaç de mantindre'l actualitzat amb totes aquelles notícies que considere dignes de comentar?
De manera resumida vindrien a ser estes dos, no sempre s'ha de ser escèptic, ara no convé fer-ho tan llarg,car tan sols és una xicoteta presentació,una presa de contacte amb el món dels blogs.
La idea de tot este embolic,se m'ha ocorregut el matí d'un dia ben gelat de desembre com aquest, mentre escrivia unes línies sobre el tema de la setmana: El tancament de la TV3 a la Carrasqueta.
Ha estat una bona idea, encara què he de confessar que no ha estat del tot meua,sinó d'un amic, que a l'hora que escrivia unes línies sobre el tema abans nomentat,i que ben prompte comentaré,m'ha dit "t'hauries d'anomenar Anna Martorell" i...m'he sorprés,no entenia que volia dir-me...però ràpidament he pensat amb un dels més il·lustres,
saforencs, no convé llevar mèrits al també magnífic Ausiàs nomentant el més il·lustre saforenc al seu cunyat, Joanot Martorell.

M'ha paregut una grat joc de paraules,ràpidament he pensat que aquest mot l'hauria d'emprar d'alguna manera, però...com?I he tornat al món escèptic que m'envaeïx...
He recordat que alguna gent em considera una assagista inclús hi ha qui estima la meua visió del món,cosa que no acabe d'entendre massa ben bé,i he pensat en fer-los un xicotet regal, ara que la televisió ens recorda dia si,corregeïsc, moment si, moment també que ja aplega el nadal, i com cada any, ens hem tornat a trobar en este atzucac que s'allargarà fins a crear-ne una eixida el proper set de gener, a aquells que no siguen consumistes,ho lamente per vosaltres,però..açò no ha fet més que començar...!

Tornant al tema autèntic d'aquestes línies, en les properes notícies parlaré d'allò que més m'interessa;era de lògica que moltes línies seran destinades,malauradament, als atacs contra la nostra llengua,tant de bo m'enganye!,així com tot allò relacionat amb el País Valencià,mai dos paraules són tan boniques com estes dos juntes,veritat?

Bé,tan sols això,ací acaben estes primeres línies,espere que us "haguen enganxat" o que simplement el visiteu per la nostra amistat...tant se val!

Gràcies per visitar-lo,espere que ho faces sovint!
Una abraçada ben forta,Anna.