Cada dia el nostre país em té més i més sorpresa,no el reconec...
Després dels successos anuals de cada manifestació d’allà pel 25 d’Abril, 9 d’Octubre o siga el dia que siga,potser els d’enguany han estat més forts del que ens tenen acostumats els...que no pensen com nosaltres.
La total impunitat per part del Govern valencià dels actes de terrorisme de carrer com la bomba a la seu del Bloc, el passat 9 d’Octubre,o les constants pintades a la casa d’en Joan Fuster,GTV o quasi totes –per no dir totes- els Casals Jaume I arreu del PV, per tal de fer-ho de manera resumida.
Més volts(100, aproximadament) per a España 2000 a les passades eleccions que per a l’Entesa (EU).
Allò ocorregut a l’últim Correllengua de Gandia...
Però pot ser el que més sorpresa em té és, són, els cassos dels dos nacionalistes a Mislata, tant el de Santi Collado com el de l’altra jove,de la qual desconec, malauradament, el seu nom. Ambdós han estat víctimes d’atacs de caire feixista, a la jove, per exemple, li van tapar el cap i agredir mentre passejava amb el seu gos durant la matinada de la festa de la Constitució inclús va haver d’estar uns dies ingressada a un hospital els autors de les agressions són un grup de joves del poble (15 o 20), que ja han sigut reconeguts i... NO jutjats, ja que no són bastant violents per a ser qualificat de grup d’ultradreta, malgrat haver pegar a nacionalistes i insultat a immigrants, recollia fa uns dies Levante.
Fa uns dies em passaren un enllaç de la web http://www.valencianisme.com on hi havia un text escrit per esta jove contant les seues sensacions durant l’atac les seues darreres línies em posaven la pell de gallina.
Això sense pensar en els joves universitaris que es veuen obligats a tornar a casa corrents els més afortunats ocasionalment, altres diàriament.
Este text conclou ací, escriure més seria crear pànic, i no està entre els meus interessos crear-ne.
Pot ser us resulta incomprensible,després de les anteriors línies, però vaig llegir a un llibre de Mira, que davant la seua pregunta: Perquè és tan difícil ser nacionalista al País Valencià? Jordi Pujol responia: El nacionalisme valencià no pot caminar, per què tan sols té una cama esquerra, no en té de dreta, està coixa, en necessita una dreta per a poder caminar.
És ben difícil pensar que eixa cama dreta que tant necessitem per a caminar, és aquella que fa pintades a seus dels partits polítics i agredeixen...en llenguatge de carrer,són com xiquets. Serà difícil,ara per ara estem condemnats a ser coixos...
Cap agressió sense resposta
Després dels successos anuals de cada manifestació d’allà pel 25 d’Abril, 9 d’Octubre o siga el dia que siga,potser els d’enguany han estat més forts del que ens tenen acostumats els...que no pensen com nosaltres.
La total impunitat per part del Govern valencià dels actes de terrorisme de carrer com la bomba a la seu del Bloc, el passat 9 d’Octubre,o les constants pintades a la casa d’en Joan Fuster,GTV o quasi totes –per no dir totes- els Casals Jaume I arreu del PV, per tal de fer-ho de manera resumida.
Més volts(100, aproximadament) per a España 2000 a les passades eleccions que per a l’Entesa (EU).
Allò ocorregut a l’últim Correllengua de Gandia...
Però pot ser el que més sorpresa em té és, són, els cassos dels dos nacionalistes a Mislata, tant el de Santi Collado com el de l’altra jove,de la qual desconec, malauradament, el seu nom. Ambdós han estat víctimes d’atacs de caire feixista, a la jove, per exemple, li van tapar el cap i agredir mentre passejava amb el seu gos durant la matinada de la festa de la Constitució inclús va haver d’estar uns dies ingressada a un hospital els autors de les agressions són un grup de joves del poble (15 o 20), que ja han sigut reconeguts i... NO jutjats, ja que no són bastant violents per a ser qualificat de grup d’ultradreta, malgrat haver pegar a nacionalistes i insultat a immigrants, recollia fa uns dies Levante.
Fa uns dies em passaren un enllaç de la web http://www.valencianisme.com on hi havia un text escrit per esta jove contant les seues sensacions durant l’atac les seues darreres línies em posaven la pell de gallina.
Això sense pensar en els joves universitaris que es veuen obligats a tornar a casa corrents els més afortunats ocasionalment, altres diàriament.
Este text conclou ací, escriure més seria crear pànic, i no està entre els meus interessos crear-ne.
Pot ser us resulta incomprensible,després de les anteriors línies, però vaig llegir a un llibre de Mira, que davant la seua pregunta: Perquè és tan difícil ser nacionalista al País Valencià? Jordi Pujol responia: El nacionalisme valencià no pot caminar, per què tan sols té una cama esquerra, no en té de dreta, està coixa, en necessita una dreta per a poder caminar.
És ben difícil pensar que eixa cama dreta que tant necessitem per a caminar, és aquella que fa pintades a seus dels partits polítics i agredeixen...en llenguatge de carrer,són com xiquets. Serà difícil,ara per ara estem condemnats a ser coixos...
Cap agressió sense resposta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada